Recull d'insults

Insults i frases fetes

1. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

1.1 ASPECTE

ALT
Mots
  • bigal (m, Illes) [també home molt ignorant o de cap clos]
  • bigalot (m, Illes)
  • jirafa (f)
Frases fetes
  • Alt com sant Gil
  • Alt com un apagallums
  • Alt com un castell
  • Alt com un gegant
  • Alt com un pi
  • Alt com un roure
  • Alt com un sant Pau
  • Alt com un xiprer
  • Alt com una perxa
  • Alt com una torre
  • Camallarg com una cigonya
  • Com més alt més animal
  • Semblar el ciri pasqual
  • Ser alta de pixador
Alt i prim
Mots
  • candela (f)
  • despenjafigues (m)
  • escombra (f)
  • espingard (m)
  • gànguil (m)
  • llangardaix (m, Illes)
  • llarguirong (m)
  • llarguirongui (m)
  • mallenc -enga (Illes)
  • pellanga (m)
  • pendó (m)
  • penjador (m)
  • penjalleus (m)
  • perxa (f)
  • perxot (m)
  • virosta (f) [si, a més, és malforjada]
Locucions
  • llarga melsa
  • pal d'escombra
  • pi escombraller
Frases fetes
  • Alt i prim com en Quim
  • Alt i prim com sant Fermí
  • Haver-n'hi una penca
  • Llarg i prim, parent del mal dia
  • Llarg i prim parent d'en Bufa
Alt i gros
Mots
  • bèstia (f)
  • bou (m)
  • penó (m)
Frases fetes
  • Alt i gros com un paller
  • Alt i gros com un talòs
  • Ser (o semblar) un armari
  • Ser una bèstia
  • Tenir una gran homenitat
Alt i desgarbat
Mots
  • aligot (m)
  • onso (m)
PETIT
Mots
  • atzep (m, Illes) [sovint inclou un matís de petit i malfet]
  • atzeri (m, Illes)
  • baldufa (f)
  • capbitlló (m)
  • catxerulo (m)
  • escalaborn (m)
  • escarabit (f) [dona petita i nerviosa]
  • escaravit (f) [escarabit]
  • esclafidor (m)
  • esquitx (m)
  • figó (m)
  • garrofí (m)
  • lil·liputenc -a
  • microbi (m)
  • milhomes (m, iròn) [més habitual nen que es fa el gran]
  • mitja-recolta (m, Catalunya Nord)
  • mosquit (m)
  • nan -a
  • nap-buf (m)
  • pigmeu (m)
  • raquític -a
  • sembriles (m)
  • tap (m)
  • tiracalcetes (m)
  • tiri-nasi (m)
  • trompitxo (m) [especialment aplicat a un nen]
Locucions
  • cuc de préssec [petit i bellugadís]
  • esquitx d'home, esquitx de dona
  • homenet de colzada
  • mà de morter
  • menut de pins (humor)
  • nano petarrell
  • pito (m, cast)
  • tap d'aljub
  • tap de barral
  • tap de bassa
  • tap de cossi
  • tap de pica
Frases fetes
  • Com més petit més presumit
  • Home baixet, home de pet
  • Home petit, carregat de punyetes (o de lluquets)
  • Home petit, no val un ardit
  • Menut com en Barjaula, que ballava sota la taula
  • Menut com un cagamànecs
  • No fer l'alçada de tres ous
  • No fer l'alçada d'un ca assegut
  • No servir ni per tap de pica
  • No tenir un pam d'alçada
  • Semblar don Crispín
  • Semblar el nano de les casetes
  • Ser de cal Petitot
  • Ser petit com un barret
  • Ser un Pere Viret
Petit i gras
Mots
  • aixaruc -uga
  • bóta (f)
  • boterut -uda
  • bòtil (m)
  • botiló (m)
  • botiró (m)
  • camacurt (m i f)
  • curtpuntut (m)
  • dau (m)
  • grossellut -uda
  • mújol (m)
  • nap (m)
  • nap-buf (m)
  • nyec (m)
  • paltruc (m)
  • poltrú (f, Illes)
  • rabassut -uda
  • retaco (m, cast)
  • rutllo (m)
  • saparrut -uda (País Valencià)
  • tambutxo (m)
  • taperol (m, Illes)
  • taperot (m, Illes)
  • taruc (m, cast, País Valencià)
  • tiboll (m)
Locucions
  • baldufa plena de greix
Petit i neulit
Mots
  • aganit -ida
  • aganyit -ida
  • barral (m)
  • càgola (f, Illes)
  • escanyolit -ida
  • escarransit -ida
  • gamat -ada
  • gerret (m)
  • microbi (m)
  • migrat -ada
  • trinquelis (m)
Locucions
  • grana de colló
Petit i menyspreable
Mots
  • cagallot (m)
  • cagarro (m)
Locucions
  • cagarro sec
GRAS
Mots
  • abat, abadessa
  • balena (f)
  • baluerna (f, Catalunya Nord)
  • betzo -a
  • betzol -a
  • bisbe (m)
  • bocoi (m)
  • bot (m)
  • bóta (f)
  • botallut (m)
  • botarga (m)
  • boterut (m)
  • botifló -ona
  • botinflat -ada
  • egua (f, País Valencià)
  • embofegat -ada [esp. gras sense colors sans]
  • fardassa (f)
  • fardo (m)
  • fardot (m)
  • fati fàtia [d'un personatge del cinema mut]
  • globus (m)
  • gotzo -a
  • greixando -a
  • greixó (m)
  • marconfla (f)
  • mardà -ana
  • màrfega (f)
  • marfegot (m)
  • matalàs (m)
  • matalasset (m) [esp. noia grassoneta]
  • matussàrria (f)
  • pafart -a
  • pallàs (m)
  • panxa-rodó -ona
  • panxarrut -uda (Illes)
  • panxonis (m i f, Catalunya Nord)
  • panxós -osa
  • panxut -uda
  • pastera (f)
  • patxoto -a
  • simbomba (f)
  • tossa (f)
  • triper -a (cast)
  • turmassot (m) [també curt d'enteniment]
  • tusturrut -uda [testarrut]
  • vaca (f)
  • ventrellut -uda
  • ventrut (m)
Locucions
  • bola de greix
  • bola de llard
  • bola de sagí
  • bufeta de greix
  • fati bomba
  • sac de carn
  • vaca burra
  • vaca suïssa
Frases fetes
  • Com més gros més talòs
  • Com si fore el batlle d'Otos
  • Estar gras com un canonge
  • Estar gras com un porc (o estar com un porc)
  • Estar gras com un rector
  • Estar gras com un toixó
  • Estar gras com un tudesc
  • Estar gras com una tonya
  • Estar gras que peta
  • Estar grassa com una foca
  • Estar grassa com una truja
  • Estar grassa com una vaca
  • Semblar l'àngel bufarell [esp. aplicat a una criatura]
  • Ser una bèstia [alt i gros]
  • Ser (o semblar) un armari [alt i gros]
  • Ser un elefant [gros]
  • Tenir el ventre com un tabal
  • Tenir la panxa com un bombo
  • Tenir la panxa com un orgue
  • Tenir la panxa com un timbal
  • Tenir la panxa com una simbomba
  • Tenir una panxa com una manxa
Gras i informe
Mots
  • bigalot (m, Illes)
  • botifarró (m)
  • fetjós -osa
  • foca (m)
  • garba (f)
Locucions
  • cofa de madronyes
  • massa de carn
Frases fetes
  • No tenir forma sinó de bóta sardinera
  • Parèixer (una dona) una botifarra mal lligada
  • Parèixer una botifarra sense fil
  • Semblar la bomba del Torín [antic globus aerostàtic]
  • Semblar una màrfega
  • Ser un sac de carn
Gras i inútil
Mots
  • armatosta (f, cast)
  • catoix (m)
  • pantano (m, cast)
Locucions
  • sac de patates
PRIM
Mots
  • al·leluia (m i f)
  • bacallà (m)
  • barra-sec -a
  • bergacànem (m, Catalunya Nord)
  • cama-sec (m)
  • candeleta (m)
  • canyiula (m i f)
  • cara-xuclat -ada
  • carquinyoli (m)
  • cep (m)
  • claupassat -ada
  • espagueti (m)
  • esparrall (m, Illes)
  • gaig (m)
  • magre -ra
  • magrenc -a
  • magret -a
  • magrintó -ona
  • magriscolis (m i f)
  • magristà (m i f)
  • magristó -ona
  • magristol -a
  • magrissó -ona
  • magritxol -a
  • magrolis (m i f, Catalunya Nord)
  • magrós -osa
  • melindro (m)
  • mòmia (f)
  • pocamolla (m i f)
  • secall (m)
  • secallós -osa
  • secallut -uda
  • secanyós -osa
  • secanyut -uda
  • secardí -ina
  • sequerol -a
  • sequerós -osa
  • sequerut -uda
Locucions
  • begut de cara
  • begut de galtes
  • canya vestida
  • sac d'ossos
Frases fetes
  • Clarejar-li les orelles (a algú)
  • Dur el ventre aferrat a l'esquena
  • Estar amb la pell i l'os (o no tenir més que la pell i els ossos)
  • Estar fet un pito* (arg)
  • Estar gras com una post (iròn)
  • Estar més magre que unes banastres
  • Estar sec com un bacallà ranci
  • Estar sec com un clau
  • Estar sec com unes banyes
  • Estar sec com un gaig
  • Estar sec com un os
  • Estar sec com un pregadéu
  • Estar sec com un tió
  • Estar sec com una calavera
  • Estar sec com una canya d'anar a pescar
  • Estar sec com una castanya
  • Estar sec com una estaca
  • Estar sec com una estella
  • Estar sec (o prim) com una flauta
  • Estar sec com una pipa
  • Estar sec com una quaresma
  • Estar xuclat de galtes
  • Estret (o prim) com una fulla de pi
  • Flac com un gos coniller
  • Magre com el corb
  • Magre com l'espart
  • Magre (o sec) com un bacallà
  • Magre com un (o com el) dijous sant
  • Més sec que l'ídol
  • No fer ombra
  • No pesar-li la carn a algú
  • No pesar una palla
  • No ser cuca ni moixó
  • No tenir ni moca ni budell
  • No tenir ni tripa ni moca (o sense tripa ni moca)
  • No tenir només que la pell i l'os
  • Penjar l'ànima (a algú)
  • Portar cotilla [marcar-se les costelles]
  • Prim com el dit
  • Prim (o sec) com un fideu
  • Prim com un fus
  • Prim com un gànguil
  • Prim com un garrit
  • Prim com un paper de fumar
  • Prim com un tel de ceba
  • Prim com una anguila
  • Prim com una orella de gat
  • Quedar-se només amb l'esquelet
  • Semblar la mort i passió de les arengades
  • Semblar l'ànima d'un altre
  • Semblar una escaleta d'ajocar-se les gallines
  • Semblar un boixet
  • Semblar un esquelet
  • Semblar un gat escorxat
  • Semblar un secall
  • Ser com un garroví
  • Ser com un moixet escorxat
  • Ser en Mitja cerilla*
  • Ser més magre que en Patuta
  • Ser més sec que un bruc
  • Ser una canya vestida
  • Ser un clau
  • Ser un sac de mal profit [prim malgrat menjar molt]
  • Ser un sac d'ossos
  • Ser una mòmia
  • Tenir només ossos
  • Veure's l'ànima a contraclaror
Prim i desnerit
Mots
  • aleluia (m i f)
  • arrancapins (m, iròn)
  • desnerit -ida
  • escanyolit -ida
  • merda (m i f)
  • merda-seca (m)
  • merdis (m)
  • mitjacerilla (m, cast)
  • rebordonit -ida
  • renèc -ega
  • renoc -a [també persona, esp. infant, de mal caràcter]
  • rupit (m)
Locucions
  • cuc d'aglà
  • mitja tita
Frases fetes
  • Ser poca cosa
LLEIG, LLETJA
Mots
  • adefessi (m, cast)
  • bonyegut -uda [mal fet]
  • boterut -uda [mal fet]
  • bruixa (f)
  • bruixot (m)
  • bubota (f, Illes)
  • bunyol (m)
  • burla (f) [mal fet]
  • cacarull (m)
  • cacatua (f)
  • capicua (m)
  • cardo (arg, cast)
  • careto (arg, cast)
  • cotorba (f)
  • cromo (m)
  • dejecte -a
  • dibuix (m)
  • drac (m, Illes)
  • dràcula (m)
  • embefi -èfia
  • encaro (m) [mala figura]
  • espantagarses (m)
  • espantall (m)
  • espantamoixons (m)
  • espantaocells (m)
  • espantapardals (m)
  • faceto (m)
  • ferest -a
  • fetus (m)
  • feto (m, cast)
  • figallot (m)
  • galàpet (m)
  • gripau (m)
  • lleig lletja
  • lletjot
  • llord -a
  • lloro (m)
  • mamarratxo (m, cast)
  • mico (m)
  • miledi (f, angl, Illes)
  • mona (f)
  • moneiot (m)
  • monina (f, Catalunya Nord)
  • monstre (m)
  • penco (m, cast)
  • pepa (f)
  • pepona (f)
  • petardo (m, arg, cast)
  • pop (m)
  • quaresma (f) [lletja i vella]
  • rave (m)
  • simi (m)
  • simiesc -a
  • xungo -a (cast, col)
Locucions
  • avortament del dimoni
  • capó fer
  • cara de cul
  • cara de fàstics
  • cara de forat tort
  • cara de gnom
  • cara de mico
  • cara de mona
  • cara de monina
  • cara de rap
  • cara de rascle
  • cara de rossí d'algepser
  • cardo borriquero (cast)
  • cuca fera
  • cul de mona
  • cul pelat
  • gipó de saig
  • mal parit -ida
Frases fetes
  • Espatllar la màquina fotogràfica
  • És tan lleig que la cara li deu fer mal!
  • Fer mala ganya
  • Lleig com el cul d'un got
  • Lleig com el dimoni
  • Lleig com la darrera cagarada que va fer Isop
  • Lleig com la petrusca
  • Lleig com un drac
  • Lleig com un gripau
  • Lleig com un Isop
  • Lleig com un mal esperit
  • Lleig com un ós
  • Lleig com un pecat
  • Lleig com un pop
  • Lleig com un voto a Déu
  • Lleig com una mala cosa
  • Lleig com una nit de trons
  • Lletja com una bruixa
  • Més lleig que el cap (o el moro) de sota l'orgue [antiga carassa]
  • Més lleig que el negre de la Riba
  • Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa
  • Més lleig que en Simàs, que la barba li tocava al nas
  • Més lleig que la por
  • Més lleig que la quaresma
  • Més lleig que pegar a un pare
  • Més lleig que un deute (o que un deute mal de cobrar)
  • Més lleig que un ferrús
  • Més lleig que un forat de foc
  • Més lleig que un jueu de rajoleta
  • Més lleig que una baralla de moixos
  • Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar a sant Esteve
  • Més lletja que un capell apedaçat
  • Motlle de fer carotes (o caretes)
  • Motlle de fer dimonis
  • Motlle de fer granaders
  • No tenir ni figura d'home
  • Ser la que va enganyar a Sant Antoni
  • Ser l'última fesomia que va cagar Isop
  • Ser tan lleig que espanta la por
  • Tenir la cara més lletja que un renec
Dona gens atractiva sexualment
Frases fetes
  • Ser l'avorriment del sisè
  • Ser un remei contra la concupiscència

1.2 PARTS DEL COS

BARBA
Barba llarga
Frases fetes
  • Tenir barba d'apòstol
BIGOTI
Frases fetes
  • Tenir el bigoti com un gat
  • Tenir el bigoti com un grill
  • Tenir el bigoti com un raspall
  • Tenir el bigoti com un semaler
  • Tenir el bigoti com una escombra
  • Tenir els mostatxos com un guàrdia civil
BOCA
Boca grossa
Mots
  • bocassa
Locucions
  • boca d'anfós
  • boca de forn
  • boca d'enfornador
  • boca de pa de ral
  • boca de rajada
  • boca de rap
  • boqueta de pinyonet (iròn)
Frases fetes
  • Ser u de Boca-irent
  • Sort que té orelles, perquè si no la boca li faria el tomb!
  • Tenir boca de serrà
  • Tenir la boca com un calaix
  • Tenir la boca com un drac
  • Tenir la boca com una bústia de correus
  • Tenir una calaixera que Déu n'hi doret
CABELL, PÈL
Calbesa
Mots
  • calb -a
  • calborota (m, arg jove cast)
  • motiló -ona
  • pelat -ada
  • pelaudàries (m, iròn)
Locucions
  • cap com un genoll
  • cap de catúfol
  • cap de llauna
  • cap de plata
  • cap de sant Marc
  • cap de Sant Pare
  • cap pelat
Frases fetes
  • Calb com sant Pere
  • Pelat cinquanta
  • Pelat com el cap d'un tinyós
  • Pelat com el palmell de la mà
  • Pelat com un jonc
  • Pelat com un mort
  • Pelat com un nap
  • Pelat com una moixina
  • Pelat com una mona
  • Pelat com una rata
  • Tenir un cap com un meló
  • Tenir el cap com un pom d'escala
  • Tenir el cap com una bola de vidre
  • Tenir el cap com una patena
  • Tenir el cap d'apòstol
  • Tenir una bona pista d'aterratge (per les mosques)
Despentinat
Locucions
  • cap de blens
Pél blanc
Mots
  • canós -osa
  • canut -uda
  • capblanc -a
Locucions
  • cap de farina
Pèl roig
Frases fetes
  • Amb roig de mal pèl, ni al cel
  • Guarda't de l'home roig i de la pedra girella
  • Guardau-vos de pedra redona, ca que no lladra i home roig
  • No et fiïs d'aigua que no corre ni d'home que porta la barba roja
  • Home roig i gos pelut, a l'assut!
  • Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
  • Home roig no et faci goig
  • Home roig, o és molt savi o molt boig
  • Home roig parent de Judes (o de la fornada de Judes)
  • No et fiïs d'home roig, ni de ca roig, ni de pedra relliscosa
  • Roig de mal pèl com Judes
  • Roig de mal pèl era Judes traïdor, ni home ni dona d'aquest color
  • Ser ros de mal pèl
Pèl ros
Locucions
  • cap d'estopa
  • ros de la cirerola
Refranys
  • Home ros, home verinós
Pilós
Frases fetes
  • Dona peluda, dona esguerrada / home pelut, home esguerrat
  • Ser més peluda que un cranc
  • Ser més peluda que un mussol
  • Ser pelut com un ós
CAMES
Cames primes
Frases fetes
  • Tenir cames de flabiol (o com un flabiol)
  • Tenir les cames com un fideu
  • Tenir les cames com un gànguil
Cames grosses
Frases fetes
  • Tenir les cames com un bombo
  • Tenir les cames com un bot
  • Tenir les cames com un bròquil
Cames amb el tou flàccid
Locucions
  • cames de ventre de conill
Cames curtes
Mots
  • camacurt -a
  • patacurt -a (Catalunya Nord)
Locucions
  • curt de cama
Refranys
  • Ser com el senyor Ambròs, curt de cames i llarg de cos
Cames llargues
Mots
  • camallarg -a
  • camallut -uda
  • passatolles (m)
Locucions
  • cames de gànguil
Cames llargues i primes
Locucions
  • cames de bròquil
  • cames de catre
CAP
Cap gros
Mots
  • capgròs -ossa
  • casporrut -uda
Locucions
  • cap de bou
Frases fetes
  • Cap gros, cervell petit
  • Cap gros, home savi o molt talòs
  • Semblar de Mataró
  • Tenir el cap com una barcella
  • Tenir el cap com uns tres quartans
  • Tenir una bona tòtina (País Valencià)
Cap allargat
Locucions
  • cap de bisbe
  • cap de meló
Frases fetes
  • Tenir una bona melona
CARA
Cara grossa
Mots
  • botifler -a [posteriorment aplicat als partidaris de Felip V]
  • caragròs -ossa
  • galtagròs -ossa
  • galtaplè -ena
  • galtuflut -uda
  • galtut -uda
Locucions
  • cara d'àngel bufador
  • cara d'anques
  • cara de cul
  • cara de lluna plena
  • cara de pa de quilo
  • cara de plat
  • cara de tabal
  • galtes de farro
  • galtes de formatge
  • galtes de pa de ral
  • galtes de pa fresc
  • galtes de pa torrat
  • galtes de pa tou
  • galtes de trompeter
Frases fetes
  • Ser ple de cara
  • Ser rodó de cara
  • Tenir la cara com la lluna quan fa el ple
  • Tenir la cara com un cul
  • Tenir la cara com un pa de nou lliures
  • Tenir la cara com un pop
  • Tenir la cara com un sol
  • Tenir la cara com una bufeta de llard
  • Tenir una cara com el poble de Sant Martí
  • Tenir una cara com l'as d'oros
  • Tenir una cara com un pandero
Cara llarga
Locucions
  • cara de cavall
Cara petita
Mots
  • barra-sec
Locucions
  • cara de pito*
Frases fetes
  • No tenir cara per a senyar-se
Cara amb el maxil·lar inferior més llarg
Mots
  • bifi bífia
  • embefi -èfia
Cara amb les galtes flàccides
Locucions
  • galtes de pell de bufet
CLATELL
Clatell gros
Mots
  • clatellut -uda
  • clotellut -uda
Frases fetes
  • Tenir el clatell com un rector
CUL
Cul voluminós
Mots
  • culgròs (m)
Locucions
  • cul de bugadera
  • cul de buganter
  • cul de canonge
  • cul de partera
  • cul de sabater
  • cul de taper
  • cul de tremuja [cos prim i natges grosses]
Frases fetes
  • Tenir el cul com un cove
  • Tenir una bona popa
Anques poc pronunciades
Locucions
  • cul d'anguila
DENTS
Dents gosses
Locucions
  • dents d'all
  • dents de cavall
  • dents de fava
Dents petites
Locucions
  • dents de conill
  • dents de rata
LLAVIS
Llavis gruixuts i sortits
Locucions
  • morros de porc
Frases fetes
  • Tenir el morro esfullat
  • Tenir morros d'esclop
  • Tenir uns llavis com un conill
Llavifés
Mots
  • llavifès -esa
  • morrofallat -ada
NAS
Nas amb el cap alçat
Locucions
  • nas arreveixinat
  • nas arromangat
  • nas arrufat
  • nas de pera
  • nas eixerit
  • nas en loi
Nas corbat
Locucions
  • cara d'aguilot
  • nas aganxat
  • nas d'àguila
  • nas de cotorra
  • nas de duros
  • nas de jueu
  • nas de lloro
  • nas de marrà
  • nas de moixeta
  • nas de perroquet
  • nas de rei
  • nas de trinxet
  • nas de xibeca
  • nas de xoriguer
  • nas de xuric
  • nas de xuta
Nas curt i aixafat
Mots
  • camús -usa
  • xato -a
Locucions
  • nas ansardanat
  • nas camús
  • nas d'egua
  • nas esclafat
  • nas de trufa*
  • nas pla
  • nas rom
  • nas xato
  • xato mandingo (o mandinga)
Frases fetes
  • D'home xato i matxo guit deus fugir-ne de seguit
  • Tenir la cara d'esclafada
  • Xato com un gos baldoc
Nas de bec d'ànec
Locucions
  • nas de viro
  • nas de viró
Nas de perfil còncau
Locucions
  • nas de relliscada
Nas gravat
Locucions
  • nas ratat
Nas gros
Mots
  • bequerut -uda
  • napiós -osa
  • nasarut -uda
  • naserrut -uda
  • nassarrut -uda
  • nasserrut -uda
  • nassut -uda
Locucions
  • nas d'albergínia
  • nas d'apagallums
  • nas d'apagaveles*
  • nas de barraca
  • nas de carxofa
  • nas de catxiporra
  • nas de lloca
  • nas de patata
  • nas de pebrot
  • nas de pirrossa
  • nas de tarota
  • nas de tenora
  • nas de trompa
  • nas de verro
Frases fetes
  • Ser una persona de Massanassa
  • Tenir el nas com de gos baldoc
  • Tenir el nas com un esclop
  • Tenir el nas com una cornalera
  • Tenir el nas com una tabaquera
  • Tenir una bona nàpia
  • Tenir una bona naripa (o narípia)
  • Tenir una bona penca
  • Tenir una bona porra
  • Tenir una bona timba
  • Tenir una bona trompa (o trompeta)
Nas llarg (cf. nas gros)
Mots
  • canalera (f, Catalunya Nord)
  • nas-llarg (m i f)
Frases fetes
  • Ser de Natzaret (o haver passat per Natzaret)
  • Ser (o representar) l'alcalde de Natzaret
Nas petit
Locucions
  • nas de cigró
Nas rodó i acabat amb una boleta
Mots
  • napicot (m)
  • napis (m i f)
Locucions
  • nas de cadireta
  • nas de cirera
  • nas de croca
Nas vermell
Frases fetes
  • Tenir el nas vermell com un pebrot
  • Tenir el nas com un tomata
ORELLES
Orelles grosses
Mots
  • orellaclar -a
  • orellut -uda
Locucions
  • orelles d'ase
  • orelles de pàmpol
  • orelles de porc
  • orelles de ruc
  • orelles de ventall
Frases fetes
  • Ben ensenyat amb aquestes orelles volaria
  • Tenir més orelles que un ca mè
Orelles tombades, penjant
Mots
  • orellapenjat -ada
  • pàndol -a
PEUS
Peus grossos
Frases fetes
  • Tenir els peus com uns esclops
  • Tenir els peus que podria dormir dret
  • Tenir uns peus d'apòstol
  • Tenir uns peus de Santjoaner, que pot dormir de dret
PITS
Pits petits
Mots
  • llisa (f)
  • plana (f)
Frases fetes
  • Ser més llisa que una post de planxar
  • Ser una xica de la Plana (o de Planes)
  • Haver passat el ribot de sant Josep (o la plana sant Josep)
Tenir poc pit i poc cul
Frases fetes
  • Res per aquí, res per allà
  • Res per davant res per darrere
Pits grans
Mots
  • apitoflada (f)
  • carregada (f)
  • encostipada (f, humor)
  • mamelluda (f)
  • possarda (f)
ULLS
Ulls blaus
Locucions
  • ulls de marramau
Ulls entelats de son
Locucions
  • ulls de boga morta
  • ulls de peix bullit
  • ulls de tita morta
Ulls grossos i lletjos
Locucions
  • ulls de xibeca
Ulls inflats
Locucions
  • ulls de molla de fons
Ulls molls i esllenegats
Locucions
  • ulls de lladella
Ulls petits
Locucions
  • ulls d'arengada
  • ulls de patacó
  • ulls de puça
Ulls plorosos i vermells
Mots
  • cegallós -osa
Locucions
  • ulls capellosos
Ulls prominents
Locucions
  • ulls de galàpet
  • ulls de lluert
Ulls morats per un cop
Locucions
  • ulls de vellut
  • ulls a la virulé
Frases fetes
  • Portar la bicicleta (arg,) (els dos ulls morats)

1.3 MALALTIES I DEFECTES FÍSICS

DECRÈPIT
Mots
  • aixacrat -ada
  • arrossinat -ada
  • carcamal (m i f) [vell inútil]
  • carraca (f) [també dona malfeinera o de mala conducta]
  • carranca (f) [persona envellida i inútil]
  • cocodril (m)
  • cocodrilo (m, cast)
  • corcat -ada [aplicat més habitualment a objectes]
  • fòssil (m)
  • malalter -a [de poca salut]
  • malaltís -issa [de poca salut]
  • malaltós -osa [de poca salut]
  • malaltús -ussa [de poca salut]
  • ruïna (f)
  • taravirat -ada
  • terrós (m, País Valencià)
  • xacrat -ada
  • xacrós -osa
  • xaruc -uca
  • xaruc -uga
  • xurrec -a
Locucions
  • cafetera russa
  • flor de la meravella
Frases fetes
  • Acabar els torrons
  • Anar de cul per terra
  • Estar a la última pregunta
  • Estar ferit de l'ala
  • Ser més de l'altre món que d'aquest
  • Ser un cos mort
DELICAT
Mots
  • bacora (f)
  • bleda (f)
  • blet (m)
  • cloquipiu (m)
  • cremaceres (m i f)
  • flor (f)
Locucions
  • figa blana
  • figa estreta
  • figa flor
  • figa molla
  • flor d'estuba
  • mitja figa
  • tia figa
Frases fetes
  • El delicat de Gandia, que, cagant, cagant, es descostellà
  • El delicat d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
  • El delicat d'en Tendre, que es va esllomar damunt nou matalassos
  • El delicat d'en Tendre, que es va ofegar amb el fum d'una pipa
  • El delicat d'en Tendre, que morí d'una trepitjada d'ànec
  • El delicat d'en Tendre (de can Pomar), que pujant al llit es va esllomar
  • El delicat d'en Tendre, que una fulla de rosa que li va caure al cap l'hi va obrir
  • El fill de Pere Tendre que cagant es descostellava
  • El fill de Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
  • Estar fràgil
  • La delicà de Gandia, que amb una flor de llessamí li trencaren el cap
  • La delicada d'en Tendre, que morí d'una picada de puça
  • Ofendre l'aire (a algú)
  • Semblar el fill del pare Tendre, que obrant es descostellava
  • Semblar la Mirainomtocs
  • Ser com en Pere el tendre, que s'esclafà les costelles damunt de set matalassos
  • Ser com la fadrina Mirandaina, que el vent del ventall l'encadarna
  • Ser com la filla de Pere Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
  • Ser de mantega
  • Ser més delicat que ungla d'ase (o que un unglot d'ase) (iròn)
  • Ser poca cosa
  • Ser una estaca de segons
  • Tenir un cor de gallina
MALALTÍS
Mots
  • aguenyit -ida (Catalunya Nord)
  • alagarto (m)
  • alatrencat -ada
  • calamitat (f) [també personat amb mala sort]
  • cloc-piu (m i f) [malalt]
  • galoi -a
  • langui (m i f, arg, cast)
  • nyicris (m i f) [d'aspecte feble]
  • nyicritis (m i f, Catalunya Nord)
  • pioc -a [malalt]
Locucions
  • cara d'extremunciar (o combregar) gitanos
  • cara d'extremunciat
  • cara de desenterrat
  • cara de divendres
  • cara de merda d'oca
  • cara de mort
  • cara de pomes agres
  • pot d'apotecari
  • pou de remeis
Frases fetes
  • Estar endengat
  • Estar fet un cataplasma
  • Estar pansit com una figa
  • Fer mala fila
  • Haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell
  • No fer gaire bon sant Joan
  • Parèixer que ha vist ànimes
  • Semblar una ànima en pena
  • Tenir la cara com un Sant Cristo mort
  • Tenir la sang pobra
  • Tenir mala ganya
NAFRAT
Frases fetes
  • Estar fet un eccehomo
  • Estar fet un sant Llàtzer
  • Ser com una lleva d'art
PODRIT
Mots
  • blenorràgic -a
  • podrit -a
  • sifilític -a
DEFECTES DE L'OÏDA
Mots
  • còdol (m)
  • soc (m)
  • sord -a
  • tinent (m) [també es fan servir altres graus de l'escalafó militar segons la sordesa]
Frases fetes
  • Més sord que un barandat
  • Més sord que una maça
  • No hi ha pitjor sord que el que no vol oir
  • Ser dur d'orella
  • Sord com un còdol
  • Sord com un roc
  • Sord com un suro
  • Sord com un terròs
  • Sord com un timbal
  • Sord com una caldera (o com un calder)
  • Sord com una campana
  • Sord com una caveca
  • Sord com una esquella
  • Sord com una maça
  • Sord com una paret
  • Sord com una pedra
  • Sord com una perola (o com un perol)
  • Sord com una soca
  • Sord com una tàpia
  • Tenir les orelles a compondre
  • Tenir les orelles a ferrar (o a cal ferrer)
  • Tenir les orelles plenes de cotó
  • Tenir orelles de suro
  • Tenir orelles de tàpia
DEFECTES DE LA PARLA
No pronunciar bé les paraules
Mots
  • balbuç -a
  • barbollaire (m i f) [que parla ràpid i confús]
  • botillós -osa (País Valencià)
  • farfalla (m)
  • farfallós -osa
  • quec -a [balbuç, però molt sovint tartamut]
Locucions
  • llengua de draps (f)
  • llengua de pedaç (f)
  • llengua grossa (f)
  • mitja llengua (m i f)
Frases fetes
  • Fer botigues
  • Fer embuts
Parlar entre dents
Mots
  • mastegafaves (m i f)
  • mastegafarro (m i f)
  • mastegaire (m i f)
  • mastegaparaules (m i f)
  • menjafaves (m i f)
Pronunciar el fonema "s" interdental
Mots
  • bedòs -osa
  • palpissot -a
  • papissot -a
  • tapissot -a
Frases fetes
  • Parlar sopes
  • Parlar sopetes
Tartamut
Mots
  • babaia (m i f, ant)
  • cacallós -osa
  • cataclusques (m i f)
  • mitjallengua (m i f, Illes)
  • quec -a
  • queco -a
  • quequejaire (m i f)
  • tartaja (m i f, arg, cast)
  • tartallós -osa
  • tartamut -uda
  • tartamuc (m)
  • tartamús -ussa
VEU
Veu aguda
Frases fetes
  • Ser un esqueller
  • Tenir trencat el tel de la llengua
  • Tenir una veu com un espinguet
  • Tenir una veu com un grill
  • Tenir una veu com un titella
Veu de rogall
Locucions
  • veu de cossi
  • veu de geperut
  • veu de regadora
Frases fetes
  • Tenir una veu com una canya badada
  • Tenir una veu com una gerra esquerdada
Veu farfallosa
Frases fetes
  • Parlar de cap de llengua
Veu greu
Locucions
  • veu de bou
  • veu de marrà
Frases fetes
  • Tenir una veu com un canonge
  • Tenir una veu com un jònec
  • Tenir una veu com un mardà
Veu nassal
Mots
  • narigós -osa
  • naro (m)
Frases fetes
  • Parlar amb el nas
  • Parlar de cap de nas
  • Tenir nas de llauna
Parlar baix
Frases fetes
  • No sentir-lo ni el coll de la camisa
  • Tenir una veu com un mosquit
  • Tenir veueta de monja
DEFECTES DE LA VISTA
Borni
Mots
  • borni bòrnia
  • guerxo -a
Frases fetes
  • Salta borni, que hi ha un rec
  • Tenir un pis per llogar
Cec
Mots
  • cec cega
  • orb -a
  • pelpentes (m i f)
  • perpenta (m i f, arg, cast)
  • xorb -a
Frases fetes
  • No veure sol ni lluna
  • Ser de l'once
  • Ser més cec que un talp
Curt de vista
Mots
  • baballosca (f)
  • llosc -a
  • llosco -a
  • llúcio -a
  • llusc -a
  • llusco -a
Daltònic
Mots
  • lloxo (m)
Estràbic
Mots
  • gaio -a (Catalunya Nord)
  • guerx -a
  • guerxo -a
Frases fetes
  • Mirar a la torta
  • Mirar a l'hort i a la vinya
  • Mirar contra Déu
  • Mirar contra el govern
  • Mirar guenyo
  • Tenir un ull a la viruta*
  • Tenir un ull a marina (o a la marina)
Miop
Mots
  • palpentes (m i f)
  • papallusquetis (m, Catalunya Nord)
  • saboga (f)
Locucions
  • Curt de vista
Frases fetes
  • No veure-hi a tret de bufetada
  • No veure més enllà del nas
  • No veure un bou a tres passes
  • No veure un burro* a quatre passes
  • Qui no hi lluca, topa
  • Ser d'Albatera
  • Ser un dominus vobiscum
  • Tenir els ulls com els sants de França [clars i sense vista]
  • Tenir els ulls com un galàpat
  • Tenir pega als ulls
  • Tenir ulls de tita
Dur ulleres
Mots
  • quatreulls
Mirar de reüll
Frases fetes
  • Mirar com els porcs d'en Requesens
No veure una cosa que es té al davant
Frases fetes
  • Tenir paparres als ulls
  • Tenir ulls de pop
  • Santa Llúcia et conservi la vista (iròn)
DEFECTES ALS BRAÇOS
Mots
  • manc -a
  • manco -a
  • manxell -a
  • manxeroi -a
  • manxoc (m)
  • manxol -a
  • manxot -a
DEFECTES DE LES CAMES
Anar coix
Mots
  • camacoix -a
  • coixinera (m, iròn)
  • langui (m i f, arg, cast)
  • ranc -a
  • rancallós -osa
  • ranguer -a
  • renc -a
  • rencallós -a
  • rengo -a
  • sancallós -osa
Frases fetes
  • Anar dilluns, dimarts, dimecres
  • Anar pela amb deu (o fer pela i deu)
  • Anar re-que-te-clec
  • Bord, coix, geperut o mula, cada dia se'n pensa una; i el dia que no la fa la guarda per l'endemà
  • Caminar trepitjant garrofa
  • Plantar guixes
  • Ser en set-cametes (iròn)
Caminar balancejant el cos sense equilibri
Mots
  • balances (m i f)
  • desgarbat -ada
Frases fetes
  • Caminar com un ànec
  • Semblar (algú) que porta arguenells
  • Semblar uns àrguens destatxats
Caminar eixarrancat
Mots
  • eixarrancat -ada
  • escamarlat -ada
  • escambaixat -ada
Refranys
  • L'eixarrancor d'en Saloma, una cama a Barcelona i l'altra a Roma
Garrell
Mots
  • garrell -a
  • garrut -uda
  • guerxo -a
  • pando -a
  • trucaginolls (m i f)
Locucions
  • cames de coquiller
  • cames de gànguil
  • cames de rotllo
Frases fetes
  • Bon un per anar a cavall
  • Haver perdut el cavall
  • Portar els collons entre parèntesi
  • Ser tort de cames
Sancallós
Mots
  • corb -a
  • sancallós -osa
Locucions
  • cames de falcó
Poc àgil de moviments
Mots
  • balustre (m)
  • carretó (m)
  • carrincló -ona
  • congre (m)
  • engalapat -ada (Catalunya Nord)
  • entomit -ida
  • feixuc -uga
  • foca (f)
  • galiàs (m)
  • galiassa (f)
  • maramiota (f)
  • matalot (m)
  • pallàs (m)
  • patangana (m i f)
  • patós -osa
  • patut -uda
  • patxo (m)
  • patxoc -a
  • patxonc -a
  • patxot -a
  • pesuc -a (Catalunya Nord)
  • pesuga (f)
  • tartamoc (m)
  • traballoques (m)
  • xompo (m i f)
Frases fetes
  • Dur plomades als peus
  • Pesar-li el cul (a algú)
DEIXAR ANAR VENTOSITATS
Frases fetes
  • Ésser fluix de molles
  • No aguantar-se els pets
EIXORC
Mots
  • mula (f)
Locucions
  • home fallat
GEPERUT
Mots
  • bossut -uda (Catalunya Nord)
  • buscaagulles (m i f)
  • camell (m)
  • contrafet -a
  • corbat -ada
  • encorbat -ada
  • esguerrat -ada
  • espatllut -uda
  • esquenut -uda
  • estrafet -a
  • estropiat -ada (gal, Catalunya Nord)
  • geperut -uda
  • gepic -a
  • gibós -osa
  • malformat -ada
  • tortuga (f)
Locucions
  • carregat d'espatlles
  • mitja tortuga
Frases fetes
  • Bord, coix, geperut o mula, cada dia se'n pensa una; i el dia que no la fa la guarda per l'endemà
  • Dur la caixa de sant Ou
  • Dur motxilla
  • Més mal fet que un geperut
  • Semblar l'àvia Tita
  • Tenir esquena d'enfilar micos [un xic encorbada]
HERNIAT
Mots
  • esvinçat -ada
  • herniat -ada
  • herniós -osa
  • trencat -ada
IMPEDIT
Mots
  • empedelec -ega (Catalunya Nord)
PATIR INCONTINÈNCIA
Frases fetes
  • Ésser algú fluix de pastell (o de baldelló)

2. TRETS DE LA PERSONALITAT

ANTIPÀTIC
Mots
  • amargat -ada
  • antipàtic -a
  • cardo (m, arg, cast)
  • espantalloques (m, Illes)
  • espinós -osa
  • esquerrà -ana (ant)
  • llimac (m)
  • llimau (m, Catalunya Nord)
  • llimauc (m, Catalunya Nord)
  • malagradós -osa
  • malfollat -ada
  • mula (f)
  • repelós -osa
  • reveixí (m)
  • reveixol (m)
  • ruca (f)
  • somera (f)
Locucions
  • ruca del clatell
Frases fetes
  • Amorós com un esbarzer (iròn)
  • Amorós com una figa de moro (iròn)
  • Amorós com una romeguera (iròn)
ASTUT
Mots
  • apòstol (iròn)
  • arengada (m)
  • arna (f)
  • arneta (f)
  • belitre (m)
  • bergant -a
  • brivall (m)
  • cabdel (m)
  • cabiscol (m)
  • camanduler -a
  • camàndules (m i f)
  • capiscol (m) [cabiscol]
  • carcaller (m)
  • carrincló -ona
  • cerdà -ana
  • consagrat -ada
  • coquí -ina
  • coquinàs -assa
  • dàtil (m)
  • desalapat -ada (Catalunya Nord)
  • despitejaire (m i f, Catalunya Nord)
  • dimoni (m)
  • encaltrit -ida
  • enfotrallat -ada
  • enfutimat -ada
  • entravessat -ada
  • entremaliat -ada
  • escolà (m)
  • escolanet (m)
  • esparriot (m)
  • esquilet (m)
  • estarrabaldat -ada
  • estimat -ada (iròn)
  • estudiant -a
  • flica (m i f)
  • galifardeu (m)
  • galipand (m)
  • galipandàs
  • gambirot (m)
  • garneu (m i f)
  • gassica (m i f)
  • gatamaula (m i f)
  • gatamixa (m i f, Catalunya Nord)
  • gatamoixa (m i f)
  • guaja (m i f, americanisme)
  • guillot (m)
  • guineu (f)
  • janfóscare (m)
  • janfotre (m)
  • janfotris (m)
  • janfúmer (m)
  • janfutre (m)
  • jesuïta (m i f)
  • lluent -a
  • maganet (m)
  • mano (m)
  • maquiavèlic -a
  • maula (m i f)
  • mauler -a
  • meuca (m)
  • moixeta (f)
  • moscamorta (m i f)
  • murri, múrria
  • nyau-nyau (m i f)
  • nyeu-nyeu (m i f)
  • paneniter -era (Illes)
  • pardal -a
  • patrella (m i f) [metàtesi de trapella?]
  • peix (m)
  • picardiós -osa
  • picordi -òrdia
  • pillacre (m)
  • pillard -a (gal)
  • pillastre (m, cast)
  • pillet -a (cast)
  • pillo -a (cast)
  • pinta (m i f)
  • pòlissa (m i f)
  • polissardo -a
  • polissó -ona
  • pollastre (m)
  • rapaçot (m i f)
  • sacre (m, Catalunya Nord)
  • sagaç (m)
  • sagasta (m i f)
  • salapat (m)
  • sard -a
  • sastre (m)
  • sàtrapa (m)
  • tacany -a
  • tacanyo -a (cast)
  • tord (m)
  • trapasser -a
  • trapell (m)
  • trapella (m i f)
  • trapolla (m i f)
  • traste (m)
  • tremend -a
  • tremendo -a (cast)
  • tronya (m i f)
  • trutxa (m i f, cast)
  • tuno tuna (cast)
  • vilanós (m)
Locucions
  • bernat pescaire
  • bona pell
  • bona pua
  • bon escolà (iròn)
  • bon peix (iròn)
  • dimoni de dimoni
  • dimoni escuat
  • gat amagat
  • gat mèu
  • gat moix
  • gat saumó
  • gata moix
  • gata parda
  • gata sauma
  • mala grana
  • mosca balba
  • mosca morta
  • mosqueta morta
  • pardal de vila
  • pardal escuat
Frases fetes
  • Estar batejat a la parròquia dels pillos*
  • Saber-la molt llarga
  • Ser el gat dels frares
  • Ser més llest (o més viu) que la tinya
  • Ser més murri que en Becaina
  • Ser més murri que en Calces
  • Ser més pillo* que en Banasta
  • Ser més puta (o pillo*) que bonic
  • Ser una mala pell
  • Ser un puta
  • Tenir molta lletra menuda (o saber la lletra menuda)
AVAR
Mots
  • acaparador -a
  • agarrant (m i f)
  • agarrat -ada
  • amagacreus (m i f)
  • amagaolles (m i f)
  • amagapinyes (m i f)
  • aranya (f)
  • arna (f, Catalunya Nord)
  • arpella (f, Illes)
  • arracant -a
  • arraix (m)
  • arrecat -ada
  • assedegat -ada
  • atudacandeles (m i f, Catalunya Nord)
  • avar -a
  • avaràs -assa
  • avariciós -osa
  • avarinxe (m i f, Catalunya Nord)
  • avarut -uda
  • barrugo (m)
  • bocaafarat (m)
  • botiguer -a
  • bramafams (m i f)
  • buitre (m, cast. arg)
  • cagaarestes (m i f)
  • cagacebes (m)
  • cagadur (m)
  • cagafil (m)
  • cagalatxa (m)
  • cagatatxes (m)
  • cagamiques (m)
  • caganer -a
  • caganyinyetes (m)
  • caganyinyols (m)
  • cagaprim (m)
  • caga-ranci (m)
  • cagat -ada (Illes)
  • carronya (m i f)
  • cicater -a
  • cobdiciador -a
  • cobdiciós -osa
  • coquí -ina
  • coquinàs -assa
  • corb (m)
  • cric -a
  • culserrat -ada
  • escanyapobres (m i f)
  • escanya-rals (m i f)
  • escarransit -ida
  • escàs -assa
  • esquifit -ida
  • esquiterell -a
  • estacat -ada
  • estíptic -a
  • estrangilador -a
  • estret -a
  • exigu -a
  • ferrassa (f, Illes)
  • filisteu -ea
  • gaita (f)
  • gana (m)
  • ganso -a
  • ganyó -ona
  • garfinyart -arda (Catalunya Nord)
  • garrepa (m i f)
  • garsa (f)
  • garsot (m)
  • gasiu -iva
  • gorjabadat -ada (Catalunya Nord)
  • gorromino -ina
  • gripa-sous (m, gal)
  • guimarro (m)
  • interessat -ada
  • jueu -eva
  • lendi (m i f, arg s. XIX)
  • malleta (m)
  • matapobres (m i f)
  • mesquí -ina
  • mesquiner -a
  • miserable (m i f)
  • mixoner -a
  • nyic nyiga (Illes)
  • pixaprim (m)
  • pollós -osa
  • pret -a
  • punyarrapat -ada (Catalunya Nord)
  • punyestret -a
  • quera (m i f)
  • querota (m i f)
  • quitjadiners (m i f, Catalunya Nord)
  • raca (m i f, arg)
  • raixo raixa
  • ranci rància
  • rapalluïses (m i f)
  • raquític -a
  • rascanyós -osa
  • rata (m i f)
  • ratera (m i f)
  • ratí -ina
  • ratinya (m i f)
  • ratitxa (m i f)
  • ratot (m)
  • renard -a
  • repropi -òpia
  • reteït -ïda
  • rinxo (m, Catalunya Nord)
  • ronya (m i f)
  • ronyós -osa
  • rosegaunces (m i f)
  • segarrès -esa
  • segarreta (m i f)
  • serrapessetes (m i f)
  • sòrdid -a
  • tacany -a
  • tacanyo -a (cast)
  • tacanyó -ona (ant)
  • taquí -ina
  • tinyós -osa
  • urpallut -ua (Catalunya Nord)
  • usurer -a
  • voltor (m)
  • xueta (m i f)
Locucions
  • home de bossa estreta
  • malalt de diners
  • podrit de diners
  • rata de claveguera
  • rata pollosa
  • rata pudenta
Frases fetes
  • Agarrat com un segarreta
  • Així se't tornessin escorpins!
  • Avar com un ganxo de cercapous
  • Cagant, cagant morirà
  • Fer com el tio Tacanya, que anava descalç per casa per no gastar les rajoles
  • Fer com el vell Escanya, que anava descalç per casa per no gastar les espardenyes
  • Gastar menys que un rus en catecismes
  • L'avar és com el porc, que no s'aprofita si no és després de mort
  • L'interessat de Gallinera, que per no gastar la cadira s'assenta en terra
  • Mirar-s'ho tot pel forat d'un ral
  • No caure-li plomes (a algú)
  • No conèixer el rei més que per la moneda
  • No donar ni la merda que caga
  • No donar ni l'hora
  • No donaria una pansa a Déu (o a Cristo)
  • No faria un gust de la merda que cagava
  • No ficar-se mai la mà a la butxaca
  • No menjar per no cagar
  • No tenir amics ni parents
  • Partir un diner per quatre
  • Ser amic de Santa Creu
  • Ser com l'avi Jai (o Gai), que va morir amb la boca oberta
  • Ser de la confraria de l'estalvi
  • Ser de la mà estreta
  • Ser del puny estret (o del puny clos)
  • Ser de Vilatenim
  • Ser devot de la verge del puny
  • Ser el vell del duro
  • Ser en Pere miques
  • Ser estret d'armilla
  • Ser gran Tomàs i poc Llorenç
  • Ser més arreplegador que una formiga
  • Ser més estret que l'abril
  • Ser més estret que una fulla de pi
  • Ser més ranci que un pixorler de porc
  • Tenir les mans estretes
  • Tenir set nusos a la bossa
  • Tenir-los ben agarrats
  • Trencaria un sou pel mig!
  • Voler ser el més ric del cementiri
BROMISTA
Mots
  • albardà (m)
  • arlequí (m)
  • ballarí (m)
  • belindrango (m, Illes)
  • bitxo (m)
  • blic-bloc (m i f)
  • bòlica (m)
  • borinot (m)
  • bufó (m)
  • bujot (m, Illes)
  • burlaner -a
  • burleta (m i f)
  • cantinfles (m)
  • comediant -a
  • farsaire (m i f)
  • foteta (m i f)
  • golferes (m i f, arg)
  • mofeta (m i f)
  • pallasso (m)
  • pitre (m, gal, Catalunya Nord)
  • plaga (m)
  • saragater -a
  • tal·larel (m)
  • taral·lara (m i f)
  • taral·lira (m i f)
  • titella (m i f)
  • titeretit (m)
  • tocacampanes (m i f)
  • tocacorrandes (m i f)
  • tocaguitarres (m i f)
  • toca-sardanes (m i f)
  • torero (m)
  • torraflautes (m i f)
  • torrapins (m i f)
  • tururut (m)
  • xarlot (m)
  • xueca (m)
Locucions
  • barret de rialles
  • cap de trons
  • gat d'armari
  • plaga de la parròquia
Frases fetes
  • Dur molta pell morta
  • Mig món se'n riu de l'altre mig, menys jo que m'enfoto de tot el món
  • Riure's del ball i dels músics (o sonadors)
  • Riure's del món i de la bolla
  • Riure's del mort i de qui el vetlla
  • Riure's dels sants i de la festa
  • Riure's d'un enterrament
  • Ser de la pell d'en Carnestoltes
  • Ser un tarter esbalçat
  • Valent gat parí sa mare!
BUSCA-RAONS
Mots
  • armanacaire (m, Catalunya Nord)
  • ataconador -a [baralladís]
  • avalotador -a
  • avalotapobles (m i f)
  • baladrer -a
  • baladró -ona
  • bardoma (f)
  • batisser -a [baralladís]
  • batusser -a
  • borrasquer -a (País Valencià)
  • botafoc (m i f)
  • botafocs (m i f)
  • bravejador -a
  • bregós -osa
  • bronquinós -osa
  • bufafoc (m i f)
  • bufafocs (m i f)
  • bufó (m)
  • bullanga (m i f)
  • bullanguer -a
  • burxaire (m i f)
  • burxaorelles (m i f)
  • burxeta (m i f)
  • burxó (m)
  • buscabrega (m i f)
  • buscabregues (m i f)
  • buscabronquina (m i f)
  • busca-raons (m i f)
  • busca-sorolls (m i f)
  • camorrista (m i f)
  • carcaller (m)
  • carrasquenya (f)
  • cercabaralles (m)
  • cercabregues (m)
  • cercaclosquilles (m, Catalunya Nord)
  • cercafresses (m)
  • cerca-raons (m)
  • cerca-renyines (m)
  • curro -a
  • descalandrat -ada
  • discutidor -a
  • disputador -a
  • disputaire (m i f)
  • duelista (m i f)
  • embolicador -a
  • embolicaire (m i f)
  • embolicamóns (m i f)
  • emboliconda (m i f)
  • embolicós -osa
  • embrolla (m i f)
  • embrollador -a
  • embrollaire (m i f)
  • embroller -a
  • embrollós -osa
  • embullador -a
  • embullista (m i f)
  • embullós -osa
  • enredador -a
  • enredaire (m i f)
  • enredós -osa
  • faramalla (m)
  • faramaller -a
  • gall (m)
  • gallet (m)
  • gallito (m, cast)
  • insidiós -osa
  • intrigador -a
  • intrigant (m i f)
  • inxa (m, Catalunya Nord)
  • inxeta (m, Catalunya Nord)
  • jesuïta (m)
  • lleteret (m)
  • malmesclador -a
  • maranya (m i f, cast)
  • mata-set (m)
  • matatxí (m)
  • pastifa (m i f)
  • picabaralles (m i f)
  • picanyer -a
  • picanyo (m)
  • picaplets
  • pinxo (m)
  • pledejaire (m i f)
  • quisca (m i f)
  • remorer -a
  • remorós -osa (ant)
  • samaire (m)
  • tinyarra (m)
  • tinyarre (m)
  • trafolla (m i f)
  • tramoia (m)
  • tramoïsta (m)
  • trapasser -a
  • vacil·lon -a (arg jove, cast)
  • xuleta (m, cast)
  • xulo (m, cast)
  • xungo-a (arg jove)
Locucions
  • as de bastos
  • mestre mosca
Frases fetes
  • Anar a bufetades amb sant Pere
  • Buscar ronya al cove
  • Cercar tres peus al gat
  • Embolicar (o enredar) el Credo
  • Embolicar la troca
  • Embullar el marro
  • Moure brega
  • Remenar les cols
  • Ser amic de baralles
CALUMNIADOR
Mots
  • bugadera (f)
  • criticastre
  • desbocat -ada
  • enredaire
  • escambronera (f)
  • llenguassa (m i f)
  • malallengua (m i f)
  • maldient
  • mastegatatxes
  • picatatxes
Locucions
  • boca de verí
  • llengua de destral
  • llengua de foc
  • llengua de ganivet
  • llengua d'escorpí
  • llengua d'escurçó
  • llengua de serp
  • llengua de verí
  • llengua viperina
  • mala llengua
Frases fetes
  • La llengua no té os i talla gros
  • No hi ha prou estopes per tapar males boques
  • No tenir pèls a la llengua
  • Pica més que l'escorpí, la llengua d'un mal veí
  • Pitjor és home desllenguat, que cavall desbocat
  • Què punxa més que un punxó? La llengua de murmurador
  • Qui mal parla, mal obra
  • Ser més tallant que llengua de sastre
  • Ser una llengua cremadora
  • Tenir la llengua com un drac
  • Tenir mal bec
  • Tenir una llengua verinosa
CAPRITXÓS
Mots
  • acascavellat -ada
  • arlequí (m)
  • cagadubtes (m i f)
  • capisser -a
  • capriciós -osa
  • capritxós -osa
  • capveriol (m)
  • caragirat -ada
  • carasser -a
  • culejador -a (Illes)
  • gibrell (m)
  • giracamises (m i f)
  • giracasaques (m i f)
  • giramantells (m i f)
  • gorragirat (m, Catalunya Nord)
  • indecís -isa
  • irresolut -uda
  • llunàtic -a
  • marioneta (f)
  • opinionàtic -a
  • papallona (f)
  • penell (m)
  • picafloretes (m i f)
  • rampellut -uda
  • ratxós -osa
  • tastaolletes (m i f) [intenta moltes coses i no acaba res]
  • tirèsies (m)
  • tiriós -osa
  • titella (m)
  • tocamiques (m i f)
  • veleta (f, cast, col)
  • vel·leitós -osa
  • ventolà -ana
  • ventoler -a
Locucions
  • gira i tomba
  • girell que volta
  • mestre tastets
  • sageta de campanar
Frases fetes
  • Anar a rampells
  • Anar de flor en flor
  • Beata farinera, ara va endavant, ara va endarrera
  • Cada vegada que pixa, muda d'intent
  • Canviar de camisa [canviar de partit polític]
  • Clavar-ne una al mall i l'altre a l'enclusa
  • Com el rector de Calp: Senyor moro, no em mati, que jo renegaré
  • Com el sagristà Farell, lladre de jove beat de vell
  • Com en Segala, que no sabia on da-la
  • Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al diable
  • Dir-ne una de cada color
  • Dir-ne una de freda i una de calenta
  • El gos d'en Móra, que del que veu s'enamora
  • En Caga-dubtes sempre s'hi volia pensar
  • Estar carregat de punyetes
  • Estar carregat de romanços
  • Fer cara a tots els vents [canviar segons les circumstàncies]
  • Fer com el profeta Arau, que primer la fica i després la trau
  • Fer la bàscula
  • Fer la feina d'en Jafà, que fa i desfà
  • Fer la puta i la Ramoneta [no decantar-se per cap opció]
  • Girar la casaca
  • Girar-se a tots els vents
  • Girar-se com una mitja
  • Home que té llunes, fa de mal tractar
  • Home que va a estones
  • Home sense fonament
  • Ja vindràs a bordo a menjar galetes [es diu a qui es pensa que canviarà d'opinió]
  • La dama Farella, puta de jove beata de vella
  • La feina d'en Llufà: fa i desfà
  • La feina d'en Xufà, que fa i desfà
  • L'ase d'en Móra, que de tot el que veu s'enamora
  • Nedar entre dues aigües [no decantar-se]
  • Nedar i guardar la roba
  • No fer cap any de tretze mesos
  • No ser tu ni vós
  • Pepa la coixa, quan veu se li antoixa
  • S'ase de Son Amora, que de tot s'enamora
  • Semblar un vaivé de pagès
  • Ser capritxós com una cabra
  • Ser com la fulla del poll, que de qualsevol vent es gira
  • Ser com la Ventureta de Bollulla, que balla a l'endret i a l'enrevés
  • Ser del darrer que li parla
  • Ser llunàtic com el març
  • Ser un gira-casaques
  • Ser variable com el vent
  • Tan aviat diu naps com cols
  • Tenir llunes
  • Tenir mitja cara de cada manera
CÍNIC
Mots
  • barra (m)
  • barrut -uda
  • brètol (m)
  • cara (m)
  • carat -ada
  • cínic -a
  • cutis (m, arg)
  • desaprensiu -iva
  • descascat -ada (Catalunya Nord)
  • desfregat -ada
  • desvergonyit -ida
  • estrofa (m i f)
  • fetjat -ada
  • fresc -a
  • frescales (m i f, arg, cast)
  • fresques (m)
  • galtes (m i f)
  • jeta (m, arg, cast)
  • patillero (m, arg, cast)
  • penco (m, arg, cast)
  • penques (m)
  • pocalatxa (o poca-alatxa) (m i f, arg)
  • pocapena (m i f)
  • pocavergonya (m i f)
  • poc-se-me'n-dóna (m i f)
  • poc-s'hi-val (m i f)
  • poc-suc (m i f)
  • sanfasó (m i f, gal)
  • tupet (m)
  • vivales (m i f, cast)
  • vividor -a
  • xurrismurris (m)
Locucions
  • cara de suro
Frases fetes
  • Els collons que t'aguanten!
  • Fer (una cosa) per la jeró (caló)
  • No té vergonya, ni l'ha tinguda, ni l'ha coneguda mai
  • No tenir empegueïdor
  • No tenir vergonya
  • Ser desvergonyit com una marmanyera
  • Ser dur de pell
  • Ser més atrevit que en set Calces
  • Ser un vivales*
  • Té molta vergonya perquè mai l'emplea
  • Tenir bemolls
  • Tenir betzos
  • Tenir cutis
  • Tenir dos dits de cuir
  • Tenir el cuir ben gruixut (o gruixat)
  • Tenir el fetge com un guarda-roba
  • Tenir els collons com una casa
  • Tenir els collons com una catedral
  • Tenir els collons com un poble
  • Tenir els collons com un sant Pau
  • Tenir els sants collons de...
  • Tenir estómac
  • Tenir galtes
  • Tenir la cara com unes portes de presó
  • Tenir la cara d'allò que en fan taps
  • Tenir la cara de ciment armat
  • Tenir la cara folrada (o forrada)
  • Tenir la cara folrada de baqueta
  • Tenir la cara gruixuda
  • Tenir la cara més doble que les parets de Llotja
  • Tenir la cara més dura que una post
  • Tenir la cara més forta que el rei de la duana
  • Tenir la cara més gruixuda que els pilars de la presó
  • Tenir la cara més gruixuda que el suro
  • Tenir la cara molt gruixuda
  • Tenir la pell gruixuda
  • Tenir menys vergonya que el gos d'en Poma
  • Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
  • Tenir més barra que en Samarra
  • Tenir més barra que un tiràs
  • Tenir més cara que esquena
  • Tenir més cara que un sac de segells
  • Tenir més por que vergonya
  • Tenir molta barra (o una bona barra)
  • Tenir molta jeta*
  • Tenir molta vergonya, perquè mai l'emplea
  • Tenir molt de tupè
  • Tenir morro
  • Tenir patilla
  • Tenir penques (o moltes penques)
  • Tenir tanta vergonya com el ca d'en Pinyol
  • Tenir tanta vergonya com una granota pèls
  • Tenir una barra com un galliner
  • Tenir una barra més gruixuda que la de mar
  • Tenir una figa molt grossa (o ben grossa)
  • Tenir un morro que se'l trepitja
  • Tenir uns collons (o bemols, ronyons, etc) com un temple
  • Tenir uns collons com un toro
  • Tenir uns collons que se'ls trepitja
COVARD
Mots
  • abutxarat (m, cast, arg)
  • acollonit -ida
  • arronsat -ada
  • arrugat -ada
  • baixagarrofes (m)
  • bajoc (m)
  • bajoca (m i f)
  • bajocó (m)
  • baldraga (m)
  • baldragues (m)
  • blanc (m, arg)
  • blanquívilis (m, arg)
  • bragasses (m)
  • bragues (m)
  • cagacalces (m)
  • cagacalcetes (m)
  • cagacalçons (m)
  • cagaïssa (m i f)
  • cagall (m)
  • cagalló (m)
  • caganaies (m, País Valencià)
  • cagandances (m)
  • cagandanes (m)
  • caganer -a
  • caganya (m)
  • cagapoquet (m, País Valencià)
  • cagarí (m)
  • cagarina (m i f)
  • cagarines (m i f)
  • cagarot (m)
  • cagarota (m)
  • cagarri (m, País Valencià)
  • cagarrina (m i f)
  • cagarró (m, País Valencià)
  • cagat -ada
  • cagatxí (m)
  • cagó -ona
  • cagolla (m, Illes)
  • caguelis (m, Illes)
  • cagueroles (m i f)
  • caguerot (m)
  • caguerri (m)
  • cagueta (m i f)
  • caguetes (m i f)
  • calanda (f, arg)
  • calàndria (f, arg)
  • calçasses (m)
  • calces (m)
  • calcetes (m)
  • calçotes (m)
  • calçots (m)
  • canyufla (m)
  • capçana (f, Illes)
  • carrincle (m)
  • colló (m)
  • coquí -ina
  • coquinàs -assa
  • cova (m i f, arg)
  • covard -a
  • culcosit (m)
  • culera (m)
  • culeres (m)
  • culero (m)
  • enfigassat (m)
  • enfigat (m)
  • escagarrat -ada
  • escagarrinat -ada
  • espantadís -issa
  • espantat -ada
  • espantolat -ada
  • esporuc -uga
  • esporuguit -ida
  • fagina (f, País Valencià)
  • formidolós -osa
  • gallina (m i f)
  • gallofo -a (País Valencià)
  • gifa (m i f)
  • jindalero -a (arg)
  • jinyat -ada (caló i arg jove)
  • llenguero -a (col)
  • lloca (f)
  • maniclico (m, Catalunya Nord)
  • merda (m)
  • merdis (m)
  • ningú (m)
  • petaner -a
  • pinsà (m)
  • pixallits (m)
  • popona (f, Illes)
  • poragós (m)
  • poric (m)
  • porica (m i f, País Valencià)
  • poricós -osa
  • poruc -uga
  • porugós -osa
  • quigolla (m, Illes) [cagolla]
  • quili (m, arg)
  • rajat -ada (arg jove, cast)
  • sastre (m)
  • temerós -osa
  • temeruc -uga
  • temordit -ida
  • temorec -ega
  • temorenc -a
  • temoric -a
  • temorós -osa
  • temoruc -uga
  • tifa (m i f)
  • tragabales (m, cast)
  • volpell (m)
Locucions
  • cagall vomit
  • cagat de por
  • conill de cau
  • en Joan doneta
  • en Pere sense por (iròn)
  • gallina mullada
  • merda seca
  • pica en terra (arg)
  • tros de colló
  • un no res
Frases fetes
  • A dona de calçons, home de potons
  • Aquell que fa més el valent, sempre és darrer al sometent
  • Arronsar-se el llombrígol
  • Cagar-se a les calces
  • Deixar-se els collons darrere la porta (o a casa)
  • El valent d'en Cagapinyol
  • Espantat com el blat de l'any tretze
  • Espantat com un conill
  • Estar amb el cap sota l'ala
  • No tenir-ne [o no tenir collons]
  • No tocar (a algú) la camisa a l'esquena (a la pell o al cos)
  • Penjar els collons darrere la porta
  • Poruc (o covard) com una llebre
  • Poruc com un ocell
  • Poruc com un pinsà
  • Poruc (o covard) com un sastre
  • Quan Pepa fila, Pere cabdella
  • Ser com el gos d'en Marcó, que es va deixar menjar els ronyons pels peters
  • Ser de la confraria de sant Marc
  • Ser més poruc que en Perrussa, que fugia per una puça
  • Ser més valent que en Cagacalces
  • Ser un senyor Ballarons
  • Ser un valent d'estar per casa
  • Tenir caguetes
  • Tenir coratge de borrec: sempre de nas per terra
  • Tenir cucs
  • Tenir el cor com una llentilla
  • Tenir el cul (o el culet) molt petit
  • Tenir els collons per corbata
  • Tenir por de morir vestit
  • Tenir un cor de gallina
  • Tenir uns collons de canari (de formiga, de mosquit, de pinsà, etc)
  • Tremolar com una fulla d'arbre
  • Valent de dents
CRIDANER
Mots
  • avalotador -a
  • baladrer -a
  • baladreu (m)
  • boc (m, arg)
  • bramador -a
  • bramaire (m i f)
  • cridaire (m i f)
  • cridaner -a
  • escandalós -osa
  • esgarriacries (m i f)
  • esqueller -a
  • esvalotador -a
  • esvalotaire (m i f)
  • gaig (m)
  • garsa (f)
  • ordinari -ària
  • peixatera (f)
  • pescatera (f, cast)
  • peixona (f, Illes)
  • placera (f)
  • tabal (m)
  • verdulaire (m i f)
  • verduler -a
  • vociferador -a
  • vociferant (m i f)
  • vocingler -a (cast)
Locucions
  • boca de trons [més sovint renegaire]
Frases fetes
  • Cridar més que un ase
  • Cridar més que un renegat
  • Parlar sempre en octava alta
  • Ser com un castell de focs
  • Tenir bon picarol
  • Tenir una veu com un tro
CRUEL
Mots
  • assassí -ina
  • bàrbar (mi f)
  • bèstia (m i f)
  • botxí (m)
  • cafre (m)
  • caníbal (m)
  • carnisser -a
  • cavernari -ària
  • celerat -ada (ant i Catalunya Nord)
  • celeratàs -assa
  • criminal (m i f)
  • cruel (m i f)
  • esbirro (m, cast)
  • facinerós -osa
  • fera
  • feroç (m i f)
  • ferós -osa
  • ferotge -otja
  • gatuaire (m)
  • heretge (m i f)
  • hiena (f)
  • mafiós -osa
  • malvat -ada
  • monstre (m)
  • Neró (m)
  • patibulari -ària
  • pervers -a
  • perversós -osa
  • pervertit -ida
  • pirata (m i f)
  • prenda (m, arg, cast)
  • salvatge (m i f)
  • salvatgí -ina
  • sanguinari -ària
  • tigre (m)
  • vàndal -a
Locucions
  • animal carnisser
  • animal de rapinya
  • ànima de cavall
  • aprenent d'assassí
  • bèstia bruta
  • bèstia fastigosa
  • bèstia salvatgina, d'aquelles d'Entre Ríos
  • fera corrúpia
  • mala bèstia
  • males entranyes
DELATOR
Mots
  • acuseta (m i f)
  • acusó -ona
  • aguiló (m, arg)
  • besanyí (m, caló, arg)
  • boca (m, arg)
  • bocamoll (m)
  • boques (m, arg)
  • confident (m i f)
  • delator -a
  • espia (m i f)
  • gos -ossa
  • groc groga
  • membrillo (m, arg, cast)
  • mosca (f)
  • moscador -a
  • mosqueta (f, ant)
  • nas (m)
  • sicofanta (m)
  • soplon (m, cast)
  • xivato -a (cast, col)
  • xivel (arg)
  • xota (m, cast, arg)
DESENTÈS, fe-se el
Frases fetes
  • Dir-se Pere
  • Els gossos d'en Tort només coneixen el vent d'avall
  • Entrar per una orella i sortir per l'altra
  • Escoltar amb orelles de ruc
  • Escaquejar-se (arg)
  • Escórrer el bulto*
  • Fer com aquell
  • Fer com aquell que no hi sent
  • Fer com el gos de ferrer, que només sent el que li convé
  • Fer com el gos del mestre Blai, que sentia la fressa del mastegar i no sentia els cops de mall
  • Fer com el gos de mestre Pere, que no sentia els cops de mall i sentia el soroll de la cullera
  • Fer com qui li tiren palla de Menorca
  • Fer com qui sent ploure
  • Fer com si
  • Fer el boig
  • Fer el cerdà
  • Fer el desentès
  • Fer el desmenjat
  • Fer el geperut
  • Fer el Jan gentil
  • Fer el Joan de Valls
  • Fer el lic
  • Fer el llonguis
  • Fer el pagès
  • Fer el paper del borinot
  • Fer el paper de met (o de mec)
  • Fer el paper del senyor Mariano
  • Fer el paperot
  • Fer el parent
  • Fer el Pepet
  • Fer el Pere
  • Fer el Simon de l'ombra
  • Fer el Simon de l'oncle
  • Fer el sonso
  • Fer el sord
  • Fer el suec
  • Fer el tio Diego*
  • Fer el tonto* per no pagar el pont
  • Fer en Joan de Tarragona
  • Fer en Joan gentil (o de Joan gentil)
  • Fer l'adormit
  • Fer l'anca d'ametlla
  • Fer l'andorrà
  • Fer l'angelet
  • Fer l'angelot
  • Fer l'ase per no pagar l'hostalatge
  • Fer l'enze
  • Fer l'oncle
  • Fer l'orni
  • Fer l'ós
  • Fer lo safraner
  • Fer orella sorda
  • Fer orelles de cònsol
  • Fer orelles de marxant
  • Fer orelles de mercader
  • Fer orelles de paret
  • Fer s'orbet
  • Ja poden dir missa
  • No haver filat d'avui
  • No hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir
  • No tenir orelles
  • Semblar que no hi toca
  • Ser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no
  • Ser músic
  • Ser sord de conveniència (o conveniències)
  • Ser sord de moda
  • Tenir les orelles a cal ferrer
  • Tenir les orelles a compondre
DOLENT
Mots
  • animeta (f)
  • arlot (m, ant)
  • arna (f)
  • arracada (f)
  • arruixat -ada
  • àvol (m i f, ant)
  • baina (m i f)
  • beina (m i f)
  • baix -a
  • bandarra (m i f)
  • bandit -ida
  • bandoler -a
  • banyabaix -a
  • barruf (m)
  • bastard -a
  • belitràs (m)
  • belitre (m)
  • bergant (m)
  • bergantús -ussa
  • bírria (f, cast)
  • blenorràgic -a
  • boc (m)
  • bonyegut -uda
  • bord -a
  • bordall (f)
  • borde (m i f, arg, cast)
  • bordissenc -a
  • brètol -a
  • brigandó (m)
  • brigant (m)
  • brívia (f)
  • bruixa (f)
  • búguere (m, Illes)
  • bujarró (m)
  • bútxara (m)
  • ca (m, ant)
  • cabró -ona
  • cabronàs (m)
  • cadella (f, ant)
  • canalla (m i f)
  • carcany (m, Catalunya Nord)
  • carcanyàs
  • carronya (m i f)
  • carronyassa (m i f)
  • consagrat -ada
  • coquí -ina
  • coquinàs -assa
  • corb (m)
  • cosa
  • cotorba (f)
  • cugula (f) [que posa zitzània]
  • descamisat -ada
  • despietat -ada
  • diable (m)
  • diablera
  • dimoni (m)
  • dolent -a
  • droga (f)
  • eina (f)
  • empecatat -ada
  • endimoniat -ada
  • escorpí (m)
  • escurçó (m)
  • estiracordetes (m)
  • estrúmbol (m, Illes)
  • ferrabràs (m)
  • galifardeu (m) [sovint s'usa com atenuant]
  • gel (m) [insensible]
  • gos -ossa
  • guitó -ona
  • herbeta (f)
  • impiadós -osa
  • impietós -osa
  • indesitjable (m i f)
  • indigne -a
  • inhumà -ana
  • inic -a
  • inic-iga
  • inic -íqua
  • injust -a
  • innoble (m i f)
  • janfotre (m)
  • janfotris (m)
  • janfúmer (m)
  • llàntia (m i f, arg)
  • llocot (m,)
  • malànima (m i f)
  • mala-sang (m i f)
  • mala-sort (m i f)
  • malcuat -ada
  • malefactor -ora
  • maleït -ïda
  • malentranyat -ada
  • malestatjant (m, Catalunya Nord)
  • malèvol -a
  • malfactor -a
  • malfatà (m)
  • malicient (m i f, ant)
  • maliciós -osa
  • malignari -ària (ant)
  • maligne -a
  • malignós -osa (ant)
  • malintencionat -ada
  • mallerenga (f, Illes)
  • malnascut -ada
  • malnat -ada
  • malpa [apòcop]
  • malparit -ida
  • malpuat -ada
  • malvat -ada
  • malvestós -osa
  • malxinat -ada
  • mamó -ona
  • mamon -a (cast)
  • marraco (m)
  • marranut -uda
  • mastinàs (m)
  • matalasser (m)
  • meixant -a
  • minvós -osa (ant)
  • miserable (m i f)
  • moscorba (f)
  • nyiquinyoc -a
  • orc (m)
  • orquessa (f, ant)
  • patusca (f, Catalunya Nord)
  • pellerenca (f, Illes)
  • penjador -a
  • pesta (f)
  • pesteta (f)
  • picany (m)
  • pinta (m i f)
  • podrit -ida
  • posterma (m)
  • pua (f)
  • pudent -a
  • punyeter -a
  • punyetero -a
  • putà -ana
  • randa (m)
  • rebregat -ada
  • reconsagrat -ada
  • redimoni (m)
  • regantadís (m, Catalunya Nord)
  • remaleït -ïda
  • remamó -ona
  • rèptil
  • ribald -a
  • rispa (f)
  • ronya (m i f)
  • rufià (m)
  • sarrià (m)
  • satanàs (m)
  • sinistre -a
  • sól·lera (f)
  • súl·lera (f)
  • tacany -a
  • tacanyo -a (cast)
  • talladura (f)
  • tinyater -a
  • tinyatero -a
  • tritxona (f, ant)
  • vibra (f)
  • vil (m i f)
  • vinyògol (m)
  • vipra (f)
  • voltor (m)
  • xoriço (m, cast)
  • xungo -a (cast, col)
  • xurrimurri (m)
Locucions
  • àngel dolent [inductor al mal]
  • àngel morisc
  • ànima de botó
  • ànima de ca
  • ànima de mal repòs
  • ànima de pega
  • ànima vil
  • aranya del cap negre
  • avortament del dimoni
  • boc de Biterna
  • bona flor (iròn)
  • bona peça (iròn)
  • bona pinta (iròn)
  • bona resa [té un valor atenuat]
  • bon punt (iròn)
  • cabra fotuda
  • canonge de la pescateria
  • canonge del mercat
  • cap de porc
  • dat pel sac
  • doble sis
  • fill de bagassa
  • fill de bona mare (iròn)
  • fill de capellà
  • fill de fornera
  • fill de gossa
  • fill de la Gran Bretanya
  • fill de la gran (o grandíssima) puta
  • fill de la grandíssima de sa mare
  • fill de guàrdia civil
  • fill de mala mare
  • fill de monja
  • fill de pu
  • fill de Puigcerdà
  • fill de puta
  • fill de rector
  • fill de sa mare
  • fill de set (o molts) pares
  • fill de son pare
  • fill de verra
  • fill del butanero*
  • fill del sereno
  • fill del veí
  • fill del veí de dalt
  • flor sense olor
  • fotuda bruixa
  • galtes de porc
  • home del diastre
  • mala ànima
  • mala arna
  • mala berruga
  • mala bèstia
  • mala bèstia punyetera
  • mala bruixa
  • mala bua [malintencionat]
  • mala closca
  • mala cuca
  • mala eruga
  • mala espina
  • mala espurna
  • mala estella
  • mala gèl·lera
  • mala peça
  • mala pècora
  • mala pell
  • mala persona
  • mala pesta
  • mala pinta
  • mala pua
  • mala puça
  • mala puta
  • mala ratapinyada
  • mala truja podrida
  • mal aujam
  • mal bitxo (arg)
  • mal cor
  • mal dimoni
  • maleït de Déu
  • mal engendrat
  • mal entranyat
  • mal esperit
  • mal home, mala dona
  • mal paridot
  • mal sòcio
  • mal soldat
  • mal sorge
  • persona non grata
  • poca cosa
  • rata de claveguera
  • rata pollosa
  • roin ferrament
  • vella bruixa
  • vella bruixa rossinera
  • viola de femer [que aparenta bondat]
Frases fetes
  • Dolent com el mal lladre (o ser pitjor que el mal lladre)
  • Dolent com una serp
  • El dimoni només li guanya a banyes
  • Estar deixat de la mà de Déu
  • Estar més podrit que l'ànima de Judes
  • Fer-ne més que Macot
  • Fer parlar dels seus cabells
  • Haver-ne fetes més que en Pau Gibert
  • Haver-ne fetes més que Macip
  • L'ase d'en Sadurní, cada dia més roí
  • Maliciós com un matxo roig
  • Maliciós com una mula boja
  • Mal pensat com un sord
  • Merèixer més llenya que un ase de marxant
  • No haver trencat mai cap plat (iròn.)
  • No ser el millor gra de la taleca
  • No tenir ànima
  • No tenir cor
  • No tenir entranyes
  • No tenir escrúpols
  • No tenir part sana
  • Ser allò que no hi ha
  • Ser, com el llop, bona bèstia
  • Ser de la cria esguerrada
  • Ser de la llavor pelada
  • Ser de la pell de Barrabàs
  • Ser de la pell de Judes
  • Ser de la pell del diable (o del dimoni)
  • Ser de la pell d'en Segarra
  • Ser de les talladures de Judes
  • Ser de mala ascla
  • Ser de mala llet
  • Ser de mala mena
  • Ser de pinyol vermell
  • Ser dur com una roca
  • Ser dur de cor
  • Ser el diable en persona
  • Ser la bruixa de Prats
  • Ser la llet
  • Ser la pell de Barrabàs [esp. aplicat a un nen]
  • Ser la pell del dimoni
  • Ser l'esca del pecat
  • Ser l'hòstia
  • Ser menyspreable
  • Ser més dolent que allò que tiren (o que llencen)
  • Ser més dolent que arrencat
  • Ser més dolent que Caïm
  • Ser més dolent que el Cabrer
  • Ser més dolent que el dimoni
  • Ser més dolent que el dragó del Puig
  • Ser més dolent que el fred tardà
  • Ser més dolent que en Becaina
  • Ser més dolent que en Calces
  • Ser més dolent que en Tallacordes
  • Ser més dolent que en Tornavell
  • Ser més dolent que en trenta-quatre
  • Ser més dolent que fet d'encàrrec
  • Ser més dolent que la carn de gos, que colgada al peu d'un arbre, mata l'arbre
  • Ser més dolent que la carn de xinxa
  • Ser més dolent que l'aigua de bacallà podrit
  • Ser més dolent que l'aigua de pedregada
  • Ser més dolent que la lepra
  • Ser més dolent que la Napa
  • Ser més dolent que la pesta
  • Ser més dolent que la pesta "burbònica"
  • Ser més dolent que la ronya
  • Ser més dolent que la ruda
  • Ser més dolent (o dolent com) que la tinya
  • Ser més dolent que la tinya que mata les cabres
  • Ser més dolent que les borres
  • Ser més dolent que les porgueres de Catalunya
  • Ser més dolent que Tallacordes
  • Ser més dolent que un aliacrà
  • Ser més dolent que un cap esqueixat
  • Ser més dolent que un gat borni
  • Ser més dolent que un mal de ventre
  • Ser més dolent que una capa esquinçada
  • Ser més dolent que una mala cosa
  • Ser més dolent que una pedregada seca
  • Ser més jueu que els que crucificaren Nostre Senyor
  • Ser més mal que Cabrera
  • Ser més maleït que el dimoni
  • Ser més maleït que una bardissa
  • Ser més recargolat que el renec de Galimany
  • Ser pitjor que Judes
  • Ser tallat de mala lluna
  • Ser pitjor que taca d'oli
  • Ser un bon doble sis
  • Ser un cap de porc (arg)
  • Ser un escapat de galera
  • Ser un homenot
  • Ser un janfúmer (o un gran janfúmer)
  • Ser un mala sort
  • Ser un pur diable
  • Ser un res de bo
  • Ser un serpeta
  • Ser una bona flor (iròn)
  • Ser una mala herba
  • Ser una mala pell
  • Si el (o la) rifessin no en compraria pas números
  • Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol
  • Tenir bon arbrer
  • Tenir casa prop de Judes a l'infern
  • Tenir el bo amagat com les carxofes
  • Tenir el cor de bronze
  • Tenir el cor de Neró
  • Tenir el cor de pedra (o ser cor de pedra)
  • Tenir intenció de ca de bou
  • Tenir mala ba (arg)
  • Tenir mala baba
  • Tenir mala fe
  • Tenir mala hòstia
  • Tenir mala sang
  • Tenir mal cor
  • Tenir males entranyes
  • Tenir mals fetges
  • Tenir mals jocs
  • Tenir manco honra que el gos d'un cec
  • Tenir manco honra que la Benita
  • Tenir més mala intenció que un bou carregat
  • Tenir més malícia que el rei noblesa
  • Tenir molta clovella i poc bessó
  • Tenir set clovelles
  • Tenir tanta bondat com el mal lladre
  • Tenir tanta bondat com les cabres llana
  • Tenir un mal fons
DORMILEGA
Mots
  • bigalot (m i f, Illes)
  • dormilec (m)
  • dormilega (m i f)
  • marmota (f)
  • toca-son (m i f)
Frases fetes
  • Aixecar-se primer que el llit
  • Dormir com un bigalot
  • Dormir com un còdol
  • Dormir com un liró
  • Dormir com un mort
  • Dormir com un peix
  • Dormir com un soc (o una soca)
  • Dormir com un tronc
  • Dormir com un xot
  • Dormir com una marmota
  • Dormir com una pedra
  • Dormir com una rabassa
  • Dormir més que el guix (o el guix de Senterada)
  • Dormir pla
  • Enganxar-se els llençols
  • Fer la matinada grassa
  • Fer matinades
  • Ni mosso dormidor, ni gat miolador
  • Ser més dormilega que el guix
  • Ser més dormilega que la son
  • Ser més dormilega que una marmota pel gener
EGOISTA
Mots
  • aprofitat -ada
  • arganasses (m i f)
  • barjaula (f)
  • bujarró (m)
  • burdimany (m) [que va a la seva]
  • cotorrer -a (Illes)
  • cuc (m)
  • curito -a
  • egoista (m i f)
  • famós -osa
  • ferrassa (f, Illes)
  • gana (m)
  • guimarro (m)
  • nadal -a (Illes)
  • panxaampla (m i f)
  • pardal -a
  • pardalango
  • pipirando -a
  • ratot (m)
  • tallanassos (m)
  • tinyeta (m)
  • tiriós -osa
  • trinxet (m, Illes)
  • voltor (m)
Locucions
  • fart de sopes
  • marxant de ganàncies
Frases fetes
  • Afarta'm i digue'm moro
  • Anar per les seves com el porc d'en Cinto
  • Com la mare de sant Pere, que volia ser sola
  • De tan golut el llop s'escanya
  • Donar una bellota* i demanar una carrasca
  • Fer com (o semblar) el gat del pare Canyes
  • Jo content, tots pagats
  • Jo no tinc ambició: vull el meu i el que no
  • La Maria va prendre un bany i en va parlar tot l'any
  • No conèixer el rei més que per la moneda
  • No fer un favor si no és per la paga
  • Parla en Vidal i parla del seu mal
  • Per en Magí donaria la canalla, i per mi la canalla i en Magí
  • Primer és en Roca que els seus fills
  • Primer jo, després jo, i sempre jo
  • Qui tot ho menja, tot ho caga
  • Saber gramàtica parda*
  • Ser com el batlle d'Artà, que estant bé ell tothom ho està
  • Ser com la balança, que es decanta cap al cantó que més li donen
  • Ser molt seu
  • Tira bon temps
ENSOPIT
Mots
  • banyabaix (m)
  • bocatapat (m, Catalunya Nord)
  • eixut -uda
  • malconversador -a
  • malmirrós -osa
  • martinot (m)
  • modorro -a
  • motxo motxa
  • murri múrria
  • mussol (m)
  • mustinot (m)
  • patós -osa
  • plantofa (f)
  • pocparlis (m i f, Catalunya Nord)
  • reservat -ada
  • saumort -a
  • silenciós -osa
  • sofrony (m i f)
  • sompo -a (País Valencià)
  • sonso -a
  • sossaca (m i f, arg, cast)
  • sosseres (m i f, arg, cast)
  • sosso -a (cast)
  • sunyós -osa
  • taciturn -a
  • tancat -ada
  • xut (m)
Locucions
  • atontat de les bombes
  • bleda assoleiada
  • home de poques paraules
  • tros mort
Frases fetes
  • Callat com un mort
  • Callat com un mussol
  • Callat com una aixeta
  • D'home que anda* moix com gat i de vent que entra per forat, Déu te guard
  • D'home que no parla i de ca que no lladra, 'liberanos Domine'
  • Encantat com un enze
  • Encantat com un gos en una fleca
  • Encantat (o ensopit) com un mussol
  • Encantat com una òliba
  • Ensopit com un galàpat
  • Ensopit com una ostra
  • Florir-se el pa a la boca (d'algú)
  • Haver perdut la llengua
  • No badar boca
  • No dir ni ase ni bèstia
  • No obrir els llavis
  • No saber treure's les paraules de la boca
  • No tenir boca
  • Ser com una vianda sense sal
  • Ser eixut com un tros de fusta
  • Ser escàs de paraules
  • Ser més eixut que una esca
  • Ser més eixut que una romaguera
  • Ser més eixut que una serva
  • Ser més eixut que una taronja sense suc
  • Ser un lloro mut [taciturn]
ESCRUPOLÓS
Mots
  • cagadubtes (m i f)
  • cagarel·lós -osa (Illes)
  • colloneta (m)
  • escrupolós -osa
  • esquiterell -a
  • ficatatxes (m i f)
  • lligamosques (m)
  • medaller -a
  • meticulós -osa
  • perepunyetes (m i f)
  • pixapolit (m)
  • poragós (m)
  • primmirat -ada
  • quisquiller -a
  • quisquillós -osa
  • repelós -osa
  • simforós -osa
  • teclós -osa
  • tiquis-miquis (m i f)
  • xixis-meis (m i f)
Locucions
  • en Pere miques
  • tocat i posat
Frases fetes
  • Cagar prim
  • Estar carregat de manies
  • Estar carregat de punyetes
  • Estar carregat de romanços
  • Estar carregat d'hòsties
  • Estar carregat d'orgues
  • Fer com el Zist de Sant Cugat
  • Filar prim
  • Trobar pegues
  • Trobar pèls als ous
  • Trobar pèls en tot
  • Trobar taps a tot
  • Trobar tatxes en tot
FANTASIÓS
Mots
  • al·lucinat -ada
  • barrufell -a
  • bufanúvols
  • crèdul -a
  • fanoc -a
  • fantasiador -a
  • fantasiaire (m i f)
  • fantasiant (m i f)
  • fantasiejador -a
  • fantasiós -osa
  • fantasista (m i f)
  • fantasma (m i f, arg jove)
  • il·luminat -ada
  • il·lús -usa
  • romancer -a
  • somiador -a
  • somiatruites (m i f)
  • somniador -a
  • tocaboires
  • visionari -ària
Locucions
  • cap de flabiols
  • cap de grills
  • gat apostòlic
Frases fetes
  • Dur oriols
  • Estar carregat de solfes
  • Fer castells
  • Fer castells a l'aire
  • Fer volar coloms
  • No tocar de peus a terra
  • No viure a la realitat
  • Somiar despert
  • Somiar impossibles
  • Somiar ous
  • Somiar truites
  • Tenir cascavells al cap
  • Tenir el cap ple de grills
  • Tenir el cap ple de pardals
  • Tenir es mal d'en Gorra
  • Tenir molta boquilla*
  • Tenir molta terra a l'Havana
  • Tenir oriols al cap
  • Tenir pardalets al cap
  • Tenir vent al cap (o molt de vent al cap o el cap ple de vent)
  • Vés a caçar xibeques
  • Viure a la lluna
  • Viure d'il·lusions
GENIÜT
Mots
  • adust -a
  • aldà -ana
  • arrucat -ada
  • arruixat -ada
  • avalotat -ada (Illes)
  • bitxo (m)
  • botós -osa
  • cabrejat -ada (adj, col)
  • cagadimonis (m)
  • caga-ràbies (m i f)
  • caguetes (m)
  • cantellut -uda
  • cardo (m, cast)
  • carronya (m i f)
  • casca-ràbies (m i f, cast)
  • colèric -a
  • colerós -osa
  • culacarenat (m)
  • culdestrempat (m i f, Illes)
  • desagradós -osa
  • desdenyós -osa
  • displicent (m i f)
  • embotit -ida
  • encolerit -ida
  • enfellonit -ida
  • enforiolat -ada
  • enfotimat -ada
  • enfotimussat -ada
  • enfotismat -ada
  • enfotrat -ada
  • enfultrat -ada
  • erniós -osa (gal, Catalunya Nord)
  • escorpí (m)
  • esquiterell -a
  • felló -ona
  • ferreny -a
  • forassenyat -ada
  • furibund -a
  • gall (m)
  • galta-sorrut -uda
  • geniüt -üda
  • guit -a
  • impossible (m i f)
  • iracund -a
  • irascible (m i f)
  • irat -ada
  • iratjós -osa
  • irritable (m i f)
  • malagradós -osa
  • malambrós -osa
  • malambrou -a
  • malamorós -osa
  • mala-sang (m i f)
  • malcarat -ada
  • malcarós -osa
  • malcontent -a
  • malengrunyat -ada
  • malgeni (m i f)
  • malgeniat -ada
  • malgeniós -osa
  • malhumorat -ada
  • malhumorós -osa
  • malmirrós -osa
  • malsucós -osa
  • mastegatatxes (m i f)
  • morrí (m)
  • morrony (m)
  • morrotis (m i f)
  • morrotós -osa
  • morrut -uda
  • mosquejat -ada (adj col)
  • nic niga (Illes)
  • nyic nyiga (Illes)
  • orellut -uda
  • paparràbies (m i f)
  • pesteta (f)
  • pinyol (m)
  • pinyolenc -a
  • pudent -a
  • quimerós -osa
  • rabí (m)
  • rabijol (m)
  • rabinós -osa
  • rabiós -osa
  • rabiüt -üda
  • rabixa (m i f, Catalunya Nord)
  • rabosa (f)
  • rampelleta (m i f)
  • rampellós -osa
  • rampellut -uda
  • rampí (m i f, Illes)
  • rascanyós -osa
  • renyador -a
  • renyaire (m i f)
  • renyidor -a
  • reveixí (m, Illes)
  • sacrós -osa
  • saturnot -a
  • travenc -a (Catalunya Nord)
  • verinat -ada
  • verinós -a
  • verinut -uda
  • vinagrós -osa
  • volat -ada
  • xascós -osa (cast)
Locucions
  • cara d'arrrais
  • cara de desmamar criatures
  • cara de malmirrós
  • cara de pocs amics
  • cara de pomes agres
  • cara de prunes agres
  • cara de que li deuen i no li paguen
  • cara de tres déus (o de set déus)
  • cara de vinagre
  • cara d'Holofernes
  • cara espessa
  • cardo borriquero (cast)
  • dolent cap
  • gall de panses
  • mal geni
  • mal rall
  • mala pua
  • mala vespa
  • mosca verinosa
  • pua verinosa
  • sac de verí
Frases fetes
  • Anar amb el barret de tort
  • Anar orella de llebre
  • Barallar-se amb sant Pere
  • Enfilar-se com una carbassera
  • Enfilar-se fàcilment
  • Enfilar-se per les parets
  • Estar de futris
  • Estar més cremat que l'home de la tela
  • Estar més cremat que un cabo de realistes
  • Estar més encès que un bou
  • Fer cara com si li deguessin i no li paguessin
  • Fer cara sorruda
  • Fer morros
  • Fer-se avorrir dels cans
  • No estar per cançons
  • Parèixer cul i bufa
  • Pujar-se a les barbes de sant Pere (o del Sant Pare)
  • Rabiüt com un bitxo
  • Rampellut com un llum d'oli
  • Rondinar més que les abelles
  • Semblar la truja d'Artana, fotent i grunyint
  • Semblar un arnall
  • Semblar un forrellat de presó [malcarat]
  • Semblar un parrot
  • Semblar una madrastra
  • Sempre menjant i grunyint, com la bacona d'Artana
  • Ser curt de geni
  • Ser de geni prompte
  • Ser de la brega [amic de baralles]
  • Ser del morro tort
  • Ser d'Espinavessa
  • Ser el jaio Biel
  • Ser el vell del duro
  • Ser geniüt com un bitxo
  • Ser llevat agre
  • Ser més alegre que una nit de trons i llamps
  • Ser més aspre que un forrellat de porquera
  • Ser més fort de geni que una trumfa crua
  • Ser rabiós com un bitxo
  • Ser tallat de mala lluna
  • Ser viu com la pólvora
  • Tenir els fums molt agres
  • Tenir geni d'argelaga
  • Tenir la llet agra
  • Tenir les sangs calentes
  • Tenir mal geni
  • Tenir mala folla*
  • Tenir mala ganya
  • Tenir mala hòstia
  • Tenir mala jeia
  • Tenir mala llet
  • Tenir males llevades
  • Tenir males puces
  • Tenir mals arrambatges
  • Tenir més males llevades que el Belcaire
  • Tenir més punxes que una argelaga
  • Tenir sempre un forat que li fa aire
  • Tenir un geni com el vi de tres (o de quatre)
  • Tenir un geni com la pólvora
  • Tenir un geni com una sogra
  • Tenir un geni d'escorpí
  • Tenir un geni de foc
  • Tenir un geni de fotims
  • Tenir un geni que agreja més que el vi de carrolls
ESTAR DE MAL HUMOR
Frases fetes
  • Acabar els calés
  • Anar amb el barret tort
  • Armar un sagramental
  • Dir (o resar) els salms al revés
  • Dir misses baixes
  • Dur la mosca
  • Estar de futris
  • Estar de mala gaita
  • Estar de mala guixa
  • Estar de mala hòstia
  • Estar de mala jeia
  • Estar de mala llet
  • Estar de mala llufa
  • Estar de mala lluna
  • Estar de mal cafè
  • Estar de mal humor
  • Estar de mal rotllo
  • Estar de morros
  • Estar emprenyat (o enfadat) com una mona
  • Estar encès
  • Estar fet un Fierabràs
  • Estar fet un polvorí
  • Estar fins el capdamunt
  • Estar fins el coll
  • Estar fins els collons
  • Estar fins els ous
  • Estar fins els ulls
  • Estar fins les pilotes
  • Estar fora de si
  • Estar més cremat que Carracuca
  • Estar més cremat que un cabo de realistes
  • Estar més cremat que un dobler de mistos
  • Estar més cremat que un misto
  • Estar mosca
  • Estar negre
  • Estar que bufa
  • Estar que trina
  • Estar volat
  • Fer el borinot
  • Jurar en arameu
  • Llevar-se amb l'altre peu
  • Llevar-se per la mala espona
  • Mal enformatjat
  • No estar de filis
  • Passar el rosari
  • Posar-se com una vespa
  • Posar-se fet una fúria
  • Pujar la mosca al nas
  • Remugar
  • Tenir (o dur) la mosca
  • Tenir mala bornada
  • Tenir més esperons que el gall de sant Pere (o de la Passió)
  • Treure de polleguera
  • Treure el Sant Cristo gros
  • Treure foc pels queixals
  • Treure (algú) l'espina
GOLAFRE
Mots
  • afaram (f) [feram]
  • afram (f) [feram]
  • bacó -ona
  • barraample -a
  • barrabam (m i f, Catalunya Nord)
  • barram (m)
  • barrut -uda
  • brifaire (m i f, Catalunya Nord)
  • bugre (m)
  • corjut -uda
  • delerut -uda
  • dragador -a
  • dragaire (m i f)
  • draga-pa (m i f)
  • enfrú -una (ant)
  • escorniflaire (m i f)
  • escornifleta (m i f)
  • escuracassoles (m i f)
  • escuraplats (m i f)
  • fartana (m i f)
  • fartaner -a
  • fartàs -assa
  • fartegàs -assa
  • fartenaga (m i f)
  • farteres (m, col)
  • fartís -issa
  • fartó -ona
  • feram (f)
  • galdiró -ona
  • galdirot -a
  • galduf -a
  • galdufaire
  • gana (m)
  • ganarrús -ussa (Catalunya Nord)
  • gansut -uda
  • ganut -uda
  • gavatxó -ona
  • golafre (m i f)
  • goliard (m. ant)
  • golut -uda
  • gorjut -uda
  • llepadits (m)
  • llepaplats (m)
  • llop (m)
  • matacoques (m i f)
  • pafart -a
  • paifart -a
  • panarra (m i f)
  • panarro -a
  • panàs (m)
  • panassa (m) [vividor i despreocupat dels afers]
  • panastre (m i f)
  • panel·lo (m, Illes)
  • panxista (m i f)
  • papanyany (m, Catalunya Nord)
  • tiper -a
  • tipero -a (cast)
  • tragabales (m, cast)
  • tragaboles (m, cast)
  • tragó -ona
  • tripero -a (cast)
  • tripes (m, cast)
  • ventrellarg (m, Catalunya Nord)
Locucions
  • fart d'olla
  • nas de finel·la
Frases fetes
  • De la taula al llit i del llit a la taula
  • De tan golut el llop s'escanya
  • Es menjaria Ifac i Montgó
  • Es menjaria la Condomina
  • L'home que menja massa, té el cap de carabassa
  • Menjar a tentipotenti
  • Menjar com un bisbe [menjar molt i bo]
  • Menjar com un llop
  • Menjar més que un frare no en beneiria
  • Menjar més que un mal gra (o que un mal lleig)
  • Menjar per quatre
  • Menjar-se Déu pels peus
  • Qui tot ho menja, tot ho caga
  • Ser més fart que la gangrena
  • Ser més fart que un llop
  • Ser un porc malfart
  • Ser un sac de mal profit [que menja molt però està prim]
  • Tenir boca d'ase [no ser delicat en el menjar]
  • Tenir (uns) bons baixants
  • Tenir molta barra
  • Tenir sempre un budell buit
  • Tenir uns queixals com un llop
  • Tenir ventre de gitano [menjar de tot]
HIPÒCRITA
Mots
  • beat -a
  • beguí -ina
  • camaleó
  • camanduler -a [que va amb raons banals o hipòcrites]
  • camàndules (m)
  • caragirat -ada
  • colltort
  • environat -ada (ant)
  • fals -a
  • fariseu
  • felló -ona (ant.)
  • gandungues (m)
  • ganyó -ona
  • hipòcrita (m i f)
  • impostor -a
  • jesuïta (m i f)
  • mansorro -a
  • mastegablens (m i f)
  • minse -a
  • minso -a
  • misses-baixes (m i f)
  • pèrfid -a
  • putamanyac -aga [que dissimula]
  • puto (m)
  • rosegaaltars
  • traïdor -a
  • traïdorenc -a
  • vinagrer -a
Locucions
  • àngel bufador
  • ànima de suro
  • caputxí fals
  • cara de Judes
  • cara de malícia
  • cara de nyau-nyau
  • sepulcre emblanquinat
Frases fetes
  • Amagar ses ungles com es moixos
  • Amb una mà fa moixonies i amb l'altra rapa
  • Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni
  • Dejunar després de fart
  • Déu me guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa
  • Fals com (un) Judes
  • Fals com la capa de Judes
  • Fer el comillet de guix
  • Fer el doble joc
  • Fer el santo-baixo [fingir virtut]
  • Fer la puta i la Ramoneta
  • Hi ha beats amb ungles de gat
  • Les beates d'Alcaçar, la una la pensa i l'altra la fa
  • Ni paraula dolenta ni obra bona
  • No se sap si llepa o mossega
  • Ser del coll tort
  • Ser home de dos vents
  • Ser tot de Déu menys l'ànima
  • Portar el rosari en el coll i el diable en el cor
  • Predicar consciència i vendre vinagre
  • Predicar el que no es creu
  • Ser més fals que fet d'encàrrec
  • Ser més fals que una guineu (o que les guineus)
  • Ser més fals que un duro sevillano* (o un duro de plom)
  • Tenir bel de xai i mossec de llop
  • Tenir bona cara i dolents fets
  • Tenir bona cara i mals fets
  • Tenir bones paraules i dolents fets
  • Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant
  • Tenir cara d'ovella i urpes de llop
  • Tenir dues cares (o home de dues cares)
  • Tenir llàgrimes de cocodril
  • Tenir mel a la boca i fel al cor
  • Tenir paraula de sant i peçunya* de carn
  • Tenir paraula d'ovella i fets de llop
  • Tenir paraules de sant i obres de dimoni
  • Tenir parlar d'ovella i mossegar de llop
  • Tenir sants a la boca i dimonis al cos
  • Tenir ungles de gat i cara de beat
INDECÍS
Mots
  • abovat -ada
  • abúlic -a
  • adormit -ida
  • adupit -ida
  • amormat -ada (arg, cast)
  • animeta (f)
  • apàtic -a
  • atontat -ada (col. cast)
  • aturat -ada
  • babau (m)
  • baboi -oia
  • bada (m)
  • badà -ana
  • badabadoc (m)
  • badaire (m i f)
  • badalassa (m i f)
  • badaloc (m)
  • badaluc -a
  • badoc -a
  • badolí (m)
  • bajà -ana
  • bajoc -a
  • banau (m, arg)
  • barró (m)
  • benedicte -a
  • benedicto -a
  • betzals (f)
  • bisaroc -a
  • bleda (f)
  • bledassa (f)
  • bledo (m, arg)
  • bolbol -a
  • butxaques (m)
  • cacatua (f)
  • cagadubtes (m i f)
  • cagalló (m, Illes)
  • cagaó (m, Illes)
  • cagarul·lo (m, Illes)
  • caguerris (m)
  • cancònia (m)
  • carallet (m)
  • carallot (m)
  • carbasser (m)
  • carxofa (f)
  • cigaleta (m)
  • col-i-flor (f)
  • collarinc -inga
  • cremida (f, Catalunya Nord)
  • culfaristol (m)
  • dormis (m)
  • eixaló (m)
  • embadalit -ida
  • embadocat -ada
  • embambat -ada
  • empanat -ada (arg jove)
  • empastenagat -ada
  • emplastre (m)
  • encantàries (m i f)
  • encantat -ada
  • encanteri (m)
  • encongit -ida
  • enfavat -ada
  • envirollat -ada
  • enze enza
  • espantaocells (m)
  • estaferm (m)
  • estaquirot (m)
  • estrúmbol (m)
  • faristol (m)
  • fart d'ollada (m)
  • fat fada
  • fava (m i f)
  • favàs -assa
  • favet (m)
  • favot (m)
  • figablana (m)
  • figaflor (m i f)
  • figassa (m i f)
  • figatova (m i f)
  • filetillo (m, arg)
  • flantem (f)
  • flasc -a
  • flasco -a
  • fleuma (f)
  • flonjo -a
  • flònjol -a
  • gèl·lera (f, Illes)
  • gerla (f)
  • gifa (m i f)
  • gofí (m)
  • gonella (f)
  • gusarapa (m i f)
  • indecís -isa
  • indolent (m i f)
  • insignificant (m i f)
  • irresolut -uda
  • lila (m, arg)
  • limfàtic -a
  • lledània (f)
  • lledànies (f)
  • lleuger -a
  • lligamosques (m)
  • lloca (f)
  • marioleta (f)
  • maripili (f)
  • memfa (f)
  • mieta (m)
  • mingo (m)
  • mitjafiga (f)
  • mòmia (f)
  • monjoia (f)
  • mussol (m)
  • mustinot (m)
  • nas (m)
  • nassera (m i f)
  • nasseres (m i f)
  • neula (f)
  • ninai (m)
  • ningú (m)
  • noningú -una
  • nyefeta (m, Illes)
  • nyema (m i f)
  • nyicris
  • orís (m)
  • pallús -ussa
  • palpa-sisenes (m, Illes)
  • palperoi (m, Illes)
  • palpeta (m i f)
  • pàmfil -a
  • pamort (m)
  • panoli (m)
  • pans (f)
  • parat -ada
  • passiu -iva
  • pasteca (m i f)
  • patou (m)
  • patusca (f)
  • pipa (m)
  • pixafluixa (m)
  • pixafreda (m)
  • pixallits (m)
  • plantem (f) [flantem]
  • plantofa (f)
  • poca-cosa (m i f)
  • posat -ada
  • pusil·lànime (m i f)
  • putxinel·li (m)
  • sinagües (m, cast, País Valencià)
  • sinaues (m, cast, País Valencià)
  • sòmines (m i f)
  • templagaites (m, Catalunya Nord)
  • terroler -a
  • tifa (m i f)
  • tímid -a
  • titafreda (m)
  • titella (m)
  • tòtil -a
  • tou tova
  • vegetal (m i f)
  • verecund -a (cultisme)
  • vergamansa (m, Illes)
  • vergonyós -osa
  • xoba (f)
  • xomino (m, cast, arg)
  • zombi (m i f, col)
Locucions
  • ànima de cadafet
  • ànima de càntir
  • ànima deserta
  • ànima freda
  • ànima mea
  • animeta freda
  • bleda assolellada
  • bleda confitada
  • coia freda
  • cuca de forat
  • cuca molla
  • dat pel sac
  • encantat de la lluna
  • figa blana
  • figa molla
  • figa tova
  • frare mut
  • home de palla
  • home moll
  • marmota xorca
  • mona d'imitació
  • na Maria Bresques [tímida]
  • na Maria Miques [aturada]
  • pobre home
  • tia figa
  • tifa seca
  • tita bullida
  • xuc de carbassa
Frases fetes
  • Anar orella baix
  • Deixar de sembrar per por dels ocells
  • Donya Col-i-flor, sinó que és bròquil (o rave)
  • Dormir a la palla
  • El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop
  • Fer com el forat caganer, que fa tot el que veu fer
  • Fer el tato [fer el badoc]
  • Fer una muntanya d'un gra de sorra
  • La badoqueria del pare Baba, que no s'adonava que se li cremava la barba
  • No estar ni en mar ni en terra
  • No fer ni un nus ni una baga
  • No haver vist un ase volar
  • No saber a quina carta quedar-se
  • No saber a quin sant encomanar-se
  • No saber de quin pa fer sopes
  • No saber per quin cap començar
  • No ser carn ni peix
  • No ser ningú (o ser un ningú)
  • No ser xai ni xaia
  • No veure més enllà del nas
  • Ofegar-se en el test de les gallines
  • Ofegar-se en poca aigua
  • Ofegar-se en un got d'aigua (en un didal d'aigua)
  • On vas Pol? On l'ase vol
  • Santi de guixi, que no caga ni pixi, ni foti milagri
  • Semblar la Mare de Déu de l'Empenta (iròn.)
  • Semblar que no ha trencat mai cap plat ni cap olla
  • Semblar (o ser) un pregadéu de rostoll
  • Semblar una melba
  • Semblar una òliba encantada
  • Ser flac de caràcter
  • Ser la darrera paraula del Credo
  • Ser l'últim cagalló de la tira
  • Ser un "a Maria que hi ha ningú"
  • Ser un home moll
  • Servir de ninot [ser utilitzat]
  • Tenir els ulls al clatell
  • Tenir lleganyes als ulls
  • Tenir pa a l'ull
  • Tenir poca entitat
  • Tenir sang de nap
  • Tenir sang de peix
  • Tenir sang d'orxata
  • Tenir una bena als ulls
  • Tenir una lleganya a l'ull
  • Vergonyós com un ase de gitano
INDIFERENT
Mots
  • burgès -esa
  • fric (m i f, angl, arg)
  • friqui (m i f, angl, arg)
  • llonguis (m i f, arg, cast)
  • menfotista (m i f)
  • panxacontent (m i f)
  • panxacontenta (m i f)
  • passota (m i f, arf)
  • santceloni (m, Catalunya Nord) [indiferent a tot]
  • sarcelonis (m, Catalunya Nord)
  • tantmenfotista (m i f)
Locucions
  • bessó de don Panxo
Frases fetes
  • Afarta'm i digue'm moro
  • Com qui sent ploure
  • Dar-se-li (a algú) el món per barret
  • Esmunyir-se com una anguila
  • Estimar-se tant si cau com si penja
  • Fica-m'ho aquí que no tinc butxaques!
  • Fugir de fam i de feina
  • Posar-se de panxa al sol
  • Posar-se el món per barret
  • Predicar a un sord
  • Predicar en desert, sermó perdut (ser com predicar en un desert)
  • Prendre-s'ho (tot) a la fresca
  • Tant li és blanc com negre
  • Tant li és buit com carregat
  • Tant li fa naps com cols
INDISCRET
Mots
  • baixinaire (m i f)
  • becmoll -a
  • besanyí (m, caló i arg)
  • boca (m i f)
  • bocafluix -a
  • bocamoll -a
  • bocasses (m i f, cast)
  • boques (m i f)
  • boqui (m)
  • boquimoll -a
  • burot (m)
  • calanda (f, arg)
  • calàndria (f, arg)
  • galluf (m)
  • indiscret -a
  • llenguallarg -a
  • llenguallarga (m i f)
  • llengarut -uda
  • llengüerut -uda
  • trompet (m)
  • veixinaire (m i f)
  • xerina (f)
  • xerraire (m i f)
  • xerreta (m i f)
  • xerrim (m i f)
Locucions
  • bec groc
  • bóta buida vinagrera
  • fesol cuitó
  • fluix de boca
  • fluix de llengua
  • fluix de molles
  • moll de boca
Frases fetes
  • Anar-se-li (a algú) la burra
  • Anar-se'n de la boca
  • Nyic-nyic [o ric-ric], em rebento si no ho dic
  • Ser baix de davant, com sa mula d'es rector
  • Ser la gaseta del barri
  • Ser llarg de llengua (o ser llengua-llarga)
  • Tenir el gavatx foradat
  • Tenir la llengua llarga
  • Tenir la llengua molla
  • Tenir molta llengua
INFORMAL
Mots
  • acascavellat -ada
  • alaca (f, iròn, cast)
  • alacaio (m)
  • alacardo -a
  • alaixa (f, iròn, cast)
  • aligot (m)
  • andarivell (m)
  • andoba (m, arg)
  • andova (m, arg) [més freqüent andoba]
  • baliga-balaga
  • barbolla (m)
  • barliqui-barloqui (m i f)
  • barra (m)
  • barrabola (m)
  • barram (m)
  • barrut -uda
  • bededéu (iròn, m i f)
  • bolero (m i f, Illes)
  • borrango -a
  • bresca (f, Illes)
  • bresques (m)
  • brivó -ona
  • bujarró -ona
  • burot (m)
  • bútgera (m) [bútxara]
  • bútxara (m)
  • calessa (f)
  • cantamanyanes (m i f, cast)
  • cantamatines (m i f)
  • capsigrany (m)
  • caradura (m i f)
  • caragruixut -uda
  • carnestoltes (m)
  • cerca-revolts (m) [que sempre busca excuses]
  • ciscot (m)
  • droga (f)
  • drol·le -a
  • eixelebrat -ada
  • embastavaques (m)
  • endoba (m, arg) [andoba]
  • esbojarrat -ada
  • esburbat -ada
  • estafeta (f)
  • estrabul·lat -ada
  • estrafalari -ària [estrafolari]
  • estrafolari -ària
  • falinfaina (m i f)
  • farfant -a
  • fitxa (f, Illes)
  • flasc (m)
  • flascó (m)
  • frívol -a
  • ful -a
  • galiot (m)
  • galirot (m)
  • galtes (m i f)
  • golfo -a (cast)
  • informal (m i f)
  • irresponsable (m i f)
  • mangui (m, arg, cast)
  • mangurrino (m, arg, cast)
  • manguta (m, arg, cast)
  • marxando (m, Illes)
  • milotxa (f)
  • missatge (m)
  • noningú (m)
  • pampallola (f)
  • paperaire (m i f)
  • paperer -a
  • peça (f i ocasionalment m)
  • penques (m i f)
  • pepa (f)
  • pifoler (m, Illes)
  • pitxera (m, Illes)
  • poca-solta (m i f)
  • poca-substància (m i f)
  • poc-suc (m i f)
  • pòlissa (m i f)
  • polissardo -a
  • polissó -ona
  • pollós -osa (arg)
  • puto (m)
  • sacrapanta (f)
  • sacrapàs (m, Illes)
  • sacre (m)
  • sedàs (m)
  • sumolsaire (m i f) [que té moltes raons]
  • superficial (m i f)
  • tabalot (m)
  • tafaruga (m, Illes)
  • taral·lirot (m i f)
  • taral·lot (m i f)
  • tararot (m i f)
  • teulades (m)
  • tifa (m i f)
  • títera (f, cast)
  • tocacampanes (m i f)
  • tutaina (m i f)
  • xefla-manefla (m i f)
Locucions
  • bona finca (iròn)
  • bona peça (iron)
  • cap boig
  • cap buit
  • cap de trons
  • cap fluix
  • cap sense barret
  • en Joan figa
  • home de fang
  • home de paraules
  • mala peça
  • tifa seca
  • trencador de fe
Frases fetes
  • Estar carregat de cançons
  • Estar carregat de romanços
  • Estimar-se tant dir esta com ballesta
  • Fer de la boca cul
  • Fer molta fressa i poca endreça
  • Fer molt soroll de boixets i poques puntes
  • Fer-se cul enrera
  • Home desdit, no val un ardit
  • La seva missa no té credo!
  • Molta llengua i pocs fets
  • Moltes bufes i pocs trons
  • Molt fa de boca i de fets no res
  • Molts boixets i poques puntes
  • No ser riu Xúquer, que no pot tornar enrere
  • No tenir tretze ni catorze
  • Passar-se gavatx
  • Ser molt men (angl, Illes)
  • Tenir la cara més dura que una post
  • Tenir més lleis que un advocat
  • Tenir paraula de mercader (o de marxant)
  • Tenir paraula de sastre
  • Tenir poca paraula
INNOCENT
Mots
  • albat (m)
  • anyell (m)
  • aturat -ada
  • baboi (m)
  • badanes (m)
  • bajà -ana
  • banyatou (m)
  • bastaix (m)
  • be (m)
  • beat -a
  • benaurat -ada
  • benaventurat -ada
  • beninoi -a
  • bonaboa (m i f)
  • bonafè (m i f)
  • bonàs -assa
  • bonatxàs -assa
  • bonavoia (m)
  • bonifaci -àcia
  • borrec (m)
  • candi càndia
  • càndid -a
  • candorós -osa
  • cavallut -uda
  • colom (m)
  • colomí (m)
  • crèdul -a
  • falistoclis (m)
  • filetillo (m, arg)
  • flasc -a
  • flasco -a
  • gloriós -osa
  • gojat -ada
  • incaut -a
  • incaute -a
  • infantil (m i f)
  • infeliç (m i f)
  • infeliç -a (col)
  • ingenu -ènua
  • innocent -a
  • innocentàs -assa
  • innocentot -a
  • jula (m, arg, cast)
  • julai (m, arg, cast)
  • julandres (m, arg, cast)
  • julandró (m, arg, cast)
  • lila (m, arg, cast)
  • Manolo (m, arg, cast)
  • Mariàngels (f)
  • paio -a (arg)
  • papamosques (m)
  • papanates (m i f, cast)
  • pardillo (m, arg, cast)
  • pau (m)
  • pavo -a (arg jove, cast)
  • pebràs -assa
  • peringat -ada
  • pioc -a
  • piocàs -assa
  • primales (m, arg, cast)
  • primavera (m, arg, cast)
  • primo (m, cast)
  • simple (m i f)
  • titot (m)
  • tontet -a
  • tou tova
  • xano -a
  • xixell (m)
Locucions
  • anyell de la divina pastora
  • anyell de pa
  • bona fe
  • bon jan
  • cap de be
  • cap de viret
  • en Joan bo
  • en Joan bona fe
  • filla de Maria
  • innocent del cap
  • gloriós sant
  • pa i tros
  • pioc sense ales
  • sant cristià
  • tros de pa
Frases fetes
  • Anar amb el lliri a la mà
  • Beure a galet
  • Bo, bo, vol dir bobo
  • Combregar amb rodes de molí
  • Creure de fluix
  • Creure de lleuger
  • Criatura, jo et batejo!
  • Embotar de fluix
  • Empassar-se-les totes (o empassar-s'ho tot)
  • Mamar-se el dit
  • Massa bo, massa bo, vol dir ase
  • No haver vist culs en finestra
  • Quants (o que) en va deixar el rei Herodes!
  • Quants n'hi ha a les fosques quan el sol és post!
  • Qui és de mel, les mosques se'l mengen
  • Semblar en Jan farines (o Jan farina)
  • Semblar un angelet de cornisa
  • Ser com un "bou beu l'aigua"
  • Ser de bona pasta
  • Ser de pa beneit
  • Ser de pa d'àngel
  • Ser de pa de pessic
  • Ser de pasta d'agnus (o d'agnusdei)
  • Ser dels que ballaren a Betlem amb castanyetes de suro
  • Ser tot d'un tros [sense capacitat de matisar]
  • Ser un Adam
  • Ser un benet (o un sant Benet) [ratlla la beneiteria]
  • Ser un bon jan
  • Ser un ocellet
  • Ser una persona un Benigembla
  • Tan bo, tan bo, vol dir tambor
  • Tenir bona barra
  • Tenir bons davallants
  • Tenir llana al clatell
INQUIET
Mots
  • ballaruga
  • bellugadís -issa
  • bellugós
  • belluguet (m)
  • esvalotat
  • faluga
  • foceró (m, Catalunya Nord)
  • guimbarda (f)
  • lluert (m)
  • pàtxol (m)
  • remena (m i f)
  • rodamón (m i f)
  • rodaner -a
  • roda-soques (m i f)
  • rodet (m i f)
  • saltamarges (m i f)
  • saltimbanqui (mi f)
  • taravella (m i f)
  • traficó (m)
  • traficot (m) [esp. nen]
Locucions
  • argent viu
  • cavall de batre faves (f)
  • cul d'en Jaumet [esp. infant]
Frases fetes
  • Haver mamat llet de cabra [criatura entremaliada]
  • No tenir cul per seure
  • Semblar que el cul no li cap damunt la cadira
  • Ser brusc com llenya de pruner
  • Ser un cap calent [esbojarrat]
  • Ser un cul de mal assiento*
  • Ser en set-cagueres
  • Ser un pollastre eixalat [esverat]
  • Ser un tio quimeres
  • Tenir el cul amb puntes
  • Tenir el cul rodó
  • Tenir el diable al cos
  • Tenir puces
LLEPAFILS
Mots
  • estugós -osa
  • llamec -a
  • llamenc -a
  • llefec -ega
  • llefegós -osa
  • llefinyós -osa
  • llefirnós -osa
  • llepafils (m i f)
  • mariol (m)
  • mastegacera (m i f)
  • mastegamoll (m i f, Catalunya Nord)
  • medalla (f)
  • menjablens (m, Illes)
  • menjabonico (m, País Valencià)
  • menjamiques (m i f, Illes)
  • menjaroia (m i f, Illes)
  • paifart -a
  • picatatxes (m i f)
  • pureta (m i f, arg)
  • refastinyós -osa (Catalunya Nord)
Locucions
  • en Joan salses
  • fart de naps
Frases fetes
  • Menjar prinyons pelats
  • Semblar la fàstics
  • Semblar la 'no m'esquitxis'
MANEFLA
Mots
  • culmener -a (País Valencià)
  • entremetedor -a
  • fresseta (m i f)
  • manefla (m i f)
  • manefler (m)
  • manifassador -a
  • manifasser -a
  • manifasso (m, Catalunya Nord)
  • manifassor -a
  • mec -a
  • meco -a (arg)
  • safraner -a
  • terramaner -a
Locucions
  • capità aranya
  • capità manaia
  • capità manaies
  • manefla de mal pèl
  • pare manefla
Refranys
  • A l'aire i al manifasser, deixar-los en el carrer
MENTIDER
Mots
  • afaitapagesos (m)
  • aixecacamises (m i f)
  • armanacaire (m i f, Catalunya Nord)
  • barber (m)
  • barbollaire (m i f)
  • bavart -arda (gal, Catalunya Nord)
  • bofiós -osa
  • bolea (m i f)
  • bolero -era (cast)
  • corsari -ària
  • droguero (m, País Valencià)
  • droguista (m)
  • embacinador -a
  • embaidor -a
  • embaucador -a
  • embrolla (m i f)
  • embustero -a (cast)
  • engalipador -a
  • engalipaire (m i f)
  • enganador -a [engayador]
  • enganyabadocs (m)
  • enganyabèsties (m)
  • enganyabovos (m, cast)
  • enganyador -a
  • enganyamón (m)
  • enganyamons (m)
  • enganyamundi (m)
  • enganyapurs (m, Illes)
  • enganyista (Catalunya Nord)
  • enganyistero -a (Catalunya Nord)
  • enredaire (m i f)
  • ensibornador -a
  • enxibornaire (m i f, Catalunya Nord)
  • esquilatontos (m)
  • estafa (m)
  • estafador -a
  • estrafolla (m i f)
  • estrafolleria (m i f)
  • fal·laç (m i f)
  • fal·laciós -osa
  • falsari -ària
  • fantasma (m i f)
  • faranduler -a
  • farlapa (f)
  • farolero (m, arg)
  • farsaire (m i f)
  • farsant (m i f)
  • fementit -ida (ant)
  • forbà (m)
  • ful -a (arg)
  • fulero -a (arg)
  • gallof -a
  • gallofo -a
  • gallòfol -a
  • gallofer -a
  • galluf (m)
  • garrofa (f)
  • gitano -a
  • guineu (f)
  • jueu -eva
  • maganxós -osa
  • men (m, angl, Illes)
  • mençoneguer -a (ant)
  • mençonger -a (ant)
  • monçoneguer -a (ant)
  • monçonger -a (ant)
  • mentider -a
  • mestre (m, ant)
  • negociant (m)
  • paio -a
  • palatreca (m i f)
  • pastifa (m i f)
  • patillero (m, arg, cast)
  • patoller -a
  • pellofa (m i f)
  • pintamentides (m)
  • qüentista (m i f, cast)
  • ruadàs -assa
  • ruart -arda
  • ruat -ada
  • setzellengües (m i f)
  • tapatroles (m i f)
  • taruguista (m i f, cast)
  • tifa (m i f)
  • trafegador -a
  • trafegant -a
  • tragitador -a
  • tramoia (m)
  • tramoista (m)
  • trampista (m i f)
  • trampós -osa
  • trapasser -a
  • trapassista (m i f)
  • trapassonda (m i f)
  • trolero -a (cast, col)
  • truà -ana
  • vellac -a (cast)
  • vellaco -a (cast)
  • verbagàlia (m i f)
  • vespa (f)
  • xarlatà -ana (cast, col)
  • xarlatan -a (cast)
  • xueta (m i f, Illes)
Locucions
  • cap punxent
  • embustero, que n'ets un!
  • gitano blanc
  • gitano, més que gitano!
  • marxant d'ancra (gal, Catalunya Nord)
  • marxant d'armanacs
  • marxant d'ungüents
  • sac de mentides
  • tifa seca
Frases fetes
  • Clavar-les pels descosits
  • Dient-ho tu, com si ho diguera la Xata de Finestrat
  • Dir el que vol, com Safanòria
  • Mentider com en Piaques de sant Pau, que deia que havia anat a Amèrica a peu
  • Mentider com un caçador
  • Mentir més que Elena
  • Mentir (algú) tant alt com és
  • No poder-se creure ni de les veritats (d'algú)
  • Qui molt parla, molt ment
  • S' atrapa més aviat un mentider que un coix
  • Semblar el Vidal de la Palma [exagerat i poc fidel]
  • Ser més embustero* que en Maians
  • Ser més embustero* que en Moreu
  • Ser més embustero* que Galalon
  • Ser més embustero* que la Gaseta
  • Ser més mentider que el diari
  • Ser més mentider que el tio Lepe (o més embustero* que Lepe)
  • Ser més mentider que en Calces (o en Calça)
  • Ser més mentider que en Caula
  • Ser més mentider que en Salies, que era el pare de les mentides
  • Ser més mentider que en Tarrida, que era el pare de la mentida
  • Ser més mentider que la gallofa
  • Ser més mentider que la mentida
  • Ser més mentider que un bolero
  • Ser més mentider que un sastre (o mentider com un sastre)
  • Ser un embustero* de marca
PESAT
Mots
  • afaram (f) [feram]
  • agaçant -a (gal, Catalunya Nord)
  • agaçoris (gal, Catalunya Nord)
  • agafallós -osa
  • aguantaespelmes (m i f)
  • aixafaguitarres (m i f)
  • alicorn (m)
  • angoni (m i f, Catalunya Nord)
  • apelagós -osa
  • arracada (f)
  • banyarriquer (m Illes)
  • borinot (m)
  • bufagaites (m)
  • canorga (f, Catalunya Nord)
  • carregós -osa
  • carronya (m i f)
  • cataplasma (m)
  • còcora (m i f)
  • corcó (m)
  • cosó -ona
  • destorbajocs (m i f)
  • destorbaplaers (m i f)
  • embafador -a
  • embafós -osa
  • embarassacamins (m i f) [que fa nosa física]
  • embarassacarrers (m i f) [que fa nosa física]
  • embarco (m) [que fa nosa física]
  • embargo (m)
  • empalagador -a (cast)
  • empalagós -osa (cast)
  • empipador -a
  • emprenyador -a
  • emprenya-soques (m i f)
  • empudegador -a
  • enfadós -osa
  • enganxós -osa
  • enutjós -osa
  • esbarriacries (m i f)
  • esgarriacries (m i f)
  • esgarriamarros (m i f)
  • espatllafestes (m i f)
  • estarot (m, Illes)
  • faram (f) [feram]
  • faristol (m)
  • fastidiós -a
  • fastijós -osa
  • fatxós -a
  • feram (f)
  • flamaller -a
  • furgaestores (m i f)
  • golondro -a (País Valencià)
  • grèmola (m i f) [que demana insistentment]
  • guingueto (m)
  • impertinent (m i f)
  • impertinsós -osa
  • importú -una
  • incordi (m)
  • inoportú -una
  • inquietós -osa [que produeix inquietud]
  • insistent (m i f)
  • inxa (f)
  • llagast -a
  • llandós -osa (País Valencià)
  • llàntia (m i f, arg)
  • llauna (m i f)
  • lletós -osa
  • llorma (f, Catalunya Nord)
  • marron (m, Illes)
  • matraca (f)
  • milà (m, Illes)
  • miloca (f)
  • misses (m)
  • molest -a
  • molestador -a
  • molestós -osa
  • mosca (f)
  • murga (m i f)
  • murgaire -a
  • pallisses (m i f)
  • panastatge (m)
  • patanter -a
  • paparra (m i f)
  • paquet (m)
  • paraigüer (m i f)
  • paraigüero (m i f, cast)
  • pebràs -assa
  • pegot (m)
  • pelagós -osa
  • pelma (m i f, arg)
  • pelmàs -assa (cast)
  • pepa (m i f)
  • perfidiós -osa [porfidiós]
  • permòdol (m)
  • pesat -ada
  • petardo (m i f, cast)
  • pic-pic (m i f)
  • plasta (m i f, arg)
  • plepa (m i f)
  • plom (m)
  • pop (m, arg)
  • porfidiós -osa
  • porfiós -osa (ant)
  • porrer -a (ant)
  • posó (m, gal, Catalunya Nord)
  • punyeter -a
  • punyetero -a
  • quera (m i f)
  • reconsagrat -ada
  • rosec (m)
  • sofrony (m i f)
  • talabot (m, Catalunya Nord)
  • tinyeta (m)
  • tocapebrots (m i f)
  • torracollons (m i f)
  • torrafaves (m i f)
  • torrapipes (m i f)
  • traste (m) (m i f)
  • trasto (m)
  • tudesco (m, Catalunya Nord)
  • unflapipes (m i f, Catalunya Nord)
  • xarmell (m)
  • xungo -a (cast, col)
Locucions
  • ase mort
  • en Joan destorba
  • dat pel sac
  • mosca collonera
  • mosca vermenera
  • mosca vironera
  • ull de poll
Frases fetes
  • Aferrar-se com un pop
  • Agafar-se (o enganxar-se) com una paparra
  • Aigualir la festa
  • Aixafar la guitarra
  • Arrapar-se (o enganxar-se) com una llagasta
  • Com el gos de l'hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
  • Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar
  • Donar la barrila
  • Donar la bronca
  • Donar la càrrega
  • Donar la lata (o la llauna)
  • Donar la rasca
  • Donar la rosca
  • Donar la vara
  • Esqueixar la grua
  • Estar al mig com el dijous
  • Estar en pla puta
  • Fer com el ca de l'hortalà, que no lladra ni deixa lladrar
  • Fer l'arquet
  • Fer la griva
  • Fer la guitza
  • Fer la llesca
  • Fer la murga
  • Fer la punyeta
  • Fer la santíssima
  • Fer la tinyeta
  • Fer la traveta
  • Fer la vida impossible
  • Fer-ne de petits
  • Fer nosa
  • Fer nyic-nyic [burxar]
  • Posar l'albarda [abusar de la paciència]
  • Ser-hi de més
  • Ser més aferradís que un batzer (Illes)
  • Ser més aferradís que un pop
  • Ser més pesat que la pudor
  • Ser més pesat que un plom (o pesat com el plom o com un plom)
  • Ser més pesat que una vaca en braços
  • Ser pesat com la ronya
  • Ser pesat com un pop
  • Ser pitjor que un deute
  • Ser tan benvingut com un gos en un joc de bitlles
  • Ser un clau
  • Ser un pal
  • Ser un poll entrat en costura
  • Tirar la botifarra per terra
  • Tocar el voraviu
  • Tocar la pera
  • Tocar les pilotes
PRESUMIT
Mots
  • abat abadessa
  • alabau (m)
  • arrogant (m i f)
  • baranda (m, arg)
  • barandui (m, arg)
  • barber (m)
  • bocaalabau -a
  • bombat -ada
  • bufando -a
  • bufaner -a (País Valencià)
  • bufanúvols (m i f)
  • bufat -ada
  • bufeta (f, Illes)
  • cagareli (m) [pretenciós i que és poca cosa]
  • cagarret (m) [petit i vanitós]
  • candonguera (f)
  • carassera (f)
  • cícero (m)
  • coqueta (f)
  • coquetó (m)
  • cregut -uda
  • curro -a
  • currutaco (m)
  • enastat -ada
  • enciriat -ada
  • engallardit -ida
  • engallat -ada
  • entonat -ada
  • esblofit -ida (Catalunya Nord)
  • espompit -ida (oc, Catalunya Nord)
  • estarrufat -ada
  • estorinat -ada
  • estufadís -issa
  • estufat -ada
  • esvanit -ida
  • etxubino (m) [del cast. lechugino]
  • extremat -ada
  • facilon (m, cast)
  • fanaler -a
  • fanfa (m, arg, cast)
  • fanfarra (m i f)
  • fanfàrria (m i f)
  • fanfarró -ona
  • fantasma (m i f)
  • fantasmó (m)
  • fantotxe (m i f, cast)
  • fardó (m, arg, cast)
  • farolero (m, arg)
  • faroner -era
  • fatu fàtua
  • fatxenda (m)
  • fatxender -a
  • fatxendós -osa
  • favana (f)
  • flambart -arda (gal, Catalunya Nord)
  • fulero -a (arg)
  • gall (m)
  • gallaret (m)
  • gallet (m, arg)
  • gomós (m)
  • guaperes (m, cast)
  • guardimany (m, Catalunya Nord)
  • immodest -a
  • infatuat -ada
  • inflat -ada
  • insolent (m i f)
  • jactador -a
  • jactanciós -osa
  • litri (m)
  • llanut -uda
  • lleter -a
  • lleteret (m)
  • melrosat (m)
  • menjapellofes (m i f)
  • merda (m)
  • merdós -osa
  • milhomes (m)
  • mitja-armilla [persona que presumeix d'allò que no pot]
  • ninyato (m, cast)
  • orgullós -osa
  • paó paona
  • pava (f)
  • pavero (m, arg, cast)
  • pendatxer -era
  • perdonavides (m)
  • petulant (m i f)
  • pijo -a (cast)
  • pinta-i-mirall (m)
  • pintamones (m)
  • pintorer (m)
  • pinxo (m, cast)
  • pinzell (m) [noia presumida i a la moda dels 1915-1920]
  • pipa (m i f)
  • pipioli (m)
  • pipiolo (m)
  • pixapolit (m)
  • pixatrinquis (m i f)
  • pixaví -ina
  • plintimirai (m) [de pinta i mirall]
  • pollastre (m)
  • potafí (m)
  • preant (m i f)
  • prepotent (m i f)
  • presumit -ida
  • presumptuós -osa
  • pretenciós -osa
  • pudent -a
  • quili (m, arg)
  • ratxós -osa
  • recucat (m)
  • sapastre -a
  • saril·lo (m)
  • semidéu (m)
  • superb -a
  • superbiós -osa
  • superbós -osa
  • tafarra (f)
  • tafarrer -a
  • taüt -üda
  • tibat -ada
  • tifa (m i f)
  • titella (m)
  • tou tova
  • ufà -ana
  • ultracuidat -ada (ant)
  • vanagloriós -osa
  • vellori (m)
  • ventolari -ària
  • vilalabau (m i f)
  • xulo -a (cast)
Locucions
  • ase alabau
  • barret de palla
  • barret de paller
  • bufeta de vent
  • campanar de bajoques
  • conill de guix
  • fadàs presumptuós
  • gall en garbera
  • gat alabau
  • la majestat de Caldes
  • maricon de platja
  • mitja merda [petit i vanitós]
  • mitja punyeta [petit i vanitós]
  • mosquit d'arbre
  • pet bufat
  • pet de merda
  • pinxo de pastera (arg)
  • pollo pera*
  • pop mosquer [noia que només serveix per lluir la seva figura]
  • quart de caganer [petit i vanitós]
  • sac d'orgull
  • senyoret, tres pets [aplicat a un jove]
  • tifa seca
  • xavo d'espècies
Frases fetes
  • A cal Alabau, tot els hi escau
  • A eixe el Rei li guarda els porcs
  • Agradar de figurar
  • Alaba't ruc!
  • Alaba't ruc, que a la fira et duc
  • Alçar el diapasó
  • Anar encarcarat com un ciri
  • Anar més tieso* que un pal
  • Anar sempre al davant i que tot comenci per ell
  • Anar sobrat
  • Anar test com un rave
  • Caminar estirat
  • Com més ric més vanitós
  • Deixeu passar en Jordi
  • Donar-se to
  • D'un pet en fa cent esquerdes
  • Estar més inflat que un galàpet
  • Estar pagat de si mateix
  • Estarrufat com un eriçó
  • Estarrufat com un gall dindi
  • Estirat com un rave
  • Estufat com un paó
  • Explicar sopars de duro
  • Fer bocades (de quelcom)
  • Fer el gall
  • Fer el gran
  • Fer el mec
  • Fer el merda
  • Fer el notes (arg)
  • Fer el pinxo
  • Fer el tifa
  • Fer els gegants
  • Fer en Pere Mateu
  • Fer farons
  • Fer goma
  • Fer l'home
  • Fer ostentació
  • Fer-se dir "sí, senyor"
  • Fer-se gros (de quelcom)
  • Fer-se l'interessant
  • Fer-se veure
  • Gastar facúndia
  • Gastar més bufaina que el marquès Cuinat
  • Gastar molta fatxenda
  • Home presumit, tonto* segur
  • Més estufat que un indiot
  • Ni el rei no li és bon mosso
  • No el cintarien pas amb nou borrassos
  • No li calen padrins!
  • No li taparien el cul amb nou matalassos
  • No se li pot ficar un pinyol al cul
  • No tenir iaia (o àvia, o com es coneix que se t'ha mort la iaia)
  • No tenir sabater que l'alabi
  • Parlar de cents i milers
  • Pensar-se que és qui sap qui
  • Pixar molt alt
  • Portar més merda que un bou
  • Portar-se l'oli
  • Presumida com un paó
  • Presumit com un gall dindi
  • Prometre el món i la bolla
  • Pujar de to
  • Pujar els fums al cap
  • Remenar la cua
  • Qui escolta, sap; qui s'escolta, és un orat
  • Qui massa s'infla, ve que rebenta
  • Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa
  • Semblar el general Bum Bum
  • Semblar el marquès Cuinat
  • Semblar els jurats d'Andorra
  • Semblar la comare de Foios
  • Semblar la dama Joana
  • Semblar la geganta de Sants
  • Semblar l'altar de Pals
  • Semblar la Mare de déu de Rodés, que com més aparenta més leda és
  • Semblar l'Anneta dels anells
  • Semblar la Paula dels Llaços
  • Semblar la pubilleta de Roca
  • Semblar la senyora Mins
  • Semblar na Joana Boca
  • Semblar (algú) que s'hagi empassat una escombra
  • Semblar que surti de la capsa / sortir de la capsa
  • Ser aspirant a pretendent d'auxiliar de l'aprenent
  • Ser el delegat de Queixans
  • Ser el marquès de la diarrea
  • Ser l'abat de les coliflors
  • Ser l'alcalde Borrego
  • Ser l'alcalde de la Bordeta
  • Ser la marquesa del Pebrot
  • Ser la senyora del manto pixós
  • Ser l'hereu de dos molins, un de merda i un d'orins
  • Ser-li bon mosso
  • Ser més orgullós que el còmit de la galera
  • Ser més orgullós que l'Herbolari [antiga estàtua de Ferran VII a Barcelona]
  • Ser més tes que Quirineldo
  • Ser un el diable per a les rates menudes
  • Ser un Pere maco
  • Ser un pet presumit
  • Ser un Tartarí
  • Tenir fil directe amb Nostre Senyor
  • Tenir fums
  • Tenir molta terra a l'Havana
  • Tenir molta terra i dotze andanes a l'Havana
  • Tenir molts fums (portar molts de fums)
  • Tenir pretensions
  • Tenir una biga a l'esquena
  • Tenir uns aires com l'ocell de sant Lluc
  • Tibat com un gall de panses
  • Tibat com un rave sec
  • Tibat com un xavo de safrà
  • Tirar els pets més alts que el cul
  • Tocar amb els dits el cel
  • Venir de ca l'Alabau
  • Voler ser en Jordi (o jo sóc en Jordi!)
  • Voler sortir a la foto [aplicat esp. als polítics]
REBEL
Mots
  • asocial (m i f)
  • cabrit (m)
  • desobedient (m i f)
  • díscol -a
  • esvalotat -ada
  • esventat -ada
  • exaltat -ada
  • impetuós -osa
  • indòcil (m i f)
  • indomat -ada
  • indòmit -a
  • malarec -ega
  • malcregut -uda
  • malcreient (m i f)
  • malobedient (m i f)
  • rebec -a
  • rebel (m i f)
  • renego -ega
  • renoc -a
  • renuent (m i f)
  • repropi -òpia
  • revolter -a (ant)
  • revoltós -osa
Locucions
  • calent de cap
  • cap calent
  • cap cremat
  • cap de divisori
  • cap de tribulacions
  • cap de trons
  • cap de vent
  • cap escabellat
  • cap ferit
  • cap sorolla
  • fesol cuitó
  • tambor banyat
Frases fetes
  • Impetuós com un cavall
  • No tenir rei que el governi ni papa que l'excomuniqui
  • Ser de mal plec
  • Ser del morro fort
  • Tenir un diable al cos
  • Tenir un rei al cos
RONDINAIRE
Mots
  • càgola (f, Illes)
  • carronya (m i f)
  • cornamusa (f)
  • gemecador -a
  • gemecant (m i f)
  • gemegadís -issa
  • gemegador -a
  • gemegaire (m i f)
  • gemegant (m i f)
  • gemegó -ona
  • gemegós -osa
  • jeremies (m)
  • lledànies (f)
  • malagradós -osa
  • mangoner -a (Catalunya Nord)
  • marioler -a
  • mastegatatxes (m i f)
  • maula (m i f)
  • medalla (f)
  • mumflina (f)
  • panxegaire (m i f, Catalunya Nord)
  • picatatxes (m i f)
  • planyau (m i f, Catalunya Nord)
  • ploricaire (m i f)
  • ploricós -osa
  • predicaire (m i f)
  • rambolaire (m i f, Catalunya Nord)
  • rangonyaire (m i f, Catalunya Nord)
  • reganyaire (m i f)
  • reganyós -osa
  • remolejador -a
  • remolejaire (m i f)
  • remoler -a
  • remuga (f)
  • remugador -a
  • remugaire (m i f)
  • remugó -ona
  • remugós -osa
  • renoc -a (Catalunya Nord)
  • repotegaire (m i f, Catalunya Nord)
  • rondinador -a
  • rondinaire (m i f)
  • rondineta (m i f)
  • rondinós -osa
  • ronyicaire (m i f)
  • runyicaire (m i f)
  • runyicó -ona
  • sofrony (m i f)
Locucions
  • sac de gemecs
Frases fetes
  • Grunys més que un cargol de premsa de lliura!
  • Encara que li traguessen els ulls, no estaria content (iròn)
  • Ser la nota discordant
  • Ser (o ternir) l'esperit de contradicció
  • Sospira l'Anneta i té el morro a l'aixeta
SUSCEPTIBLE
Mots
  • armanacaire (m i f, Catalunya Nord)
  • botós -osa
  • bramacossis (m i f)
  • bramaire (m i f)
  • brama-sacs (m i f)
  • delicat -ada
  • nyiquitós -osa
  • patantenc -a
  • picallós -osa
  • piconari -ària (Illes)
  • picapunt (m)
  • picaritos (m, Catalunya Nord)
  • ploracossos (m i f)
  • plorador -a
  • ploraire (m i f)
  • ploramiques (m i f)
  • ploramorts (m i f)
  • ploraner -a
  • puntillós -osa
  • puntós -osa
  • punxamonines (m i f, Catalunya Nord)
  • rabós -osa
  • rampoina (m i f)
  • sentit -ida
  • somicaire (m i f)
  • vidriós -osa
Locucions
  • moll d'ulls
  • pedra de toc
Frases fetes
  • Plorar com una Magdalena
  • Estar picat
  • Semblar una puta ploranera
  • Ser de sucre
  • Ser fi de pell (o tenir la pell molt fina)
  • Ser la plorapecats
  • Tenir cua de palla
  • Tenir sempre un all o una ceba
  • Tenir sempre un sis o un as
TAFANER
Mots
  • aficadís -issa
  • aguiló (m)
  • aguilon (m, cast)
  • balconera (f)
  • barber (m)
  • batxiller -a
  • bufaforats (m)
  • bufarut (m)
  • bugadera (f)
  • caçacucs (m, Illes)
  • cagandanes (m i f)
  • corralera (f)
  • cotilla (m i f)
  • cotillaire (m i f)
  • cul-i-merder
  • curiós -osa
  • ensumallufes (m i f)
  • enxurma (f, Catalunya Nord)
  • escalfeta (f)
  • escarbacalius (m i f, País Valencià)
  • escoltallufes (m i f)
  • escoltapets (m i f)
  • escorniflaire (m i f)
  • escornifleta (m i f)
  • escrutinyaire (m i f)
  • espapissaire (m i f)
  • esqueller -a
  • faraut (m)
  • farlapa (f)
  • florero (m, cast)
  • fura (f)
  • furassa (f)
  • furot (m)
  • gambairot (m)
  • gaseta (f)
  • gasetilla (f)
  • guimbarda (f)
  • llepisser -a
  • llucador -a
  • llufa (f)
  • marmanyera (f)
  • medaller -a
  • misser -a
  • nas (m)
  • notícies (m i f, arg)
  • novatxer -a
  • portanoves (m i f)
  • portera (f)
  • qüentista (m i f, cast)
  • saberut -uda
  • sabut -uda
  • safaretger -a
  • samfainer -a
  • sedasser -a
  • sedassot (m)
  • sorier -a
  • tafaner -a
  • teolà (m)
  • tràfec (m)
  • trafica (m i f)
  • traficó (m)
  • traficonda (m i f)
  • trafiquer -a
  • trafiqueta (m i f)
  • trapasser -a
  • xafarder -a
  • xafarot -a
  • xandoc (m)
  • xarmeller -a
  • xipoter -a
Locucions
  • cul de dones
  • en Joan tastaolletes
  • gaseta del barri
  • misser de solei
  • nas de fura
  • nas d'escornifleta
  • olent de nas
  • pet de llufa
Frases fetes
  • Entrar pertot, com el pet del dimoni
  • Ficar el nas pertot (o pertot arreu)
  • Ficar-se en camisa d'onze vares
  • Ficar-se on no el demanen
  • Mossèn Trafica, que en tot es fica
  • Semblar la tia Pepa esclafapets
  • Semblar la xeringa de l'hospital
  • Semblar l'escoltapets
  • Ser més aficadís que un banyarriquer
  • Ser més aficadís que un ca de bou
  • Ser misser de solei i doctor de bocatorta
  • Ser mossèn Collera
  • Tenir la vista als dits (o al cap dels dits) [aquell que ho toca tot]
TOSSUT
Mots
  • aragonès -esa
  • arrelut -uda
  • banyot (m)
  • baturro -a (cast)
  • botós -osa
  • cabeça (m)
  • cabeçola (f)
  • cabeçut -uda
  • caburdo (m)
  • cabut -uda
  • caparra (m)
  • caparrot (m)
  • caparrut -uda
  • capçana (f)
  • capferro (m, Illes)
  • capisser -a (Illes)
  • capitossat -ada
  • capsot (m)
  • cavallut -uda
  • ceballut -uda
  • cerdà -ana
  • consagrat -ada
  • cru crua
  • encarrabinat -ada
  • enfotrallat -ada
  • entemat -ada
  • enterc -a
  • entercat -ada
  • entestat -ada
  • fanàtic -ica
  • marrà, -ana [esp. aplicat a una criatura]
  • marranàs -assa
  • marrec (m) [aplicat a una criatura]
  • morrofort -a
  • obcecat -ada [amb l'enteniment encegat momentàniament]
  • obstinat -ada
  • pertinaç (m i f)
  • perfidiós -osa [porfidiós]
  • porfidiós -osa
  • porfiós -osa
  • proterv -a
  • protervo -va
  • proterviós -osa
  • rabós -osa
  • rampoina (m i f)
  • reconsagrat -ada
  • repatà -ana
  • repatani -ània
  • repatell (m)
  • soc (m)
  • socal (m i f)
  • socarrut -uda
  • tanyut -uda
  • temerut -uda (Catalunya Nord)
  • temós -osa
  • tèrcol -a
  • testard (m)
  • testarrut -uda
  • testarut -uda
  • testut -uda
  • tostarrut -uda [testarrut]
  • tostorrut -uda [testarrut]
  • trusturrut -uda [testarrut]
  • tossal (m, País Valencià)
  • tossut -uda
Locucions
  • agarrat a la seva
  • arrambat a la seva
  • arrimat a la seva
  • cap d'aram
  • cap de ferro
  • cap de marrà
  • cap de mastre
  • cara de màstic
  • clatell d'estelles
  • dolent cap
Frases fetes
  • Aguantar el punt
  • Aguantar les tenes
  • Anar a pinyó fixe
  • Cantar els goigs de sant tornem-hi
  • De Callosa és l'home!
  • Dur el cap tapat
  • Estar amb els seus "tretze són tretze"
  • Ficar el cap al cove
  • Ficar el cap a l'olla
  • Ficar la banya en un forat
  • Ficar-se a al barretina (una idea)
  • Ficar-se al barret
  • Ficar-se al carbassot
  • Haver après (una cosa) en dijous
  • No entrar a corral
  • No baixar del burro
  • No donar un dit de vela
  • No saber més que una cançó
  • Posar entre cella i cella
  • Posar-se de cul a la paret
  • Ser del morro fort
  • Ser d'idees fixes
  • Ser dur de clepsa
  • Ser dur de pelar
  • Ser més cabeçut que un forc d'alls
  • Ser més tossut que una rella
  • Tenir la closca dura
  • Tornar amb els seus tretze
  • Tornar sempre amb la mateixa cançó
  • Tossut com el pa
  • Tossut com la boira
  • Tossut com un aragonès
  • Tossut com un ase
  • Tossut com un bou
  • Tossut com un marrà
  • Tossut com un negre
  • Tossut com una banya de bou
  • Tossut com una cabra
  • Tossut com una mula
  • Tossut com una mula guita
  • Tretze són tretze
TRAÏDOR
Mots
  • bare (m, ant)
  • bausador (m, ant)
  • caragirat -ada
  • deslleial (m i f)
  • fals -a
  • judes (m i f)
  • marraco (m)
  • meula (f)
  • morrobrunzit -ida
  • pèrfid -a
  • perjur -a [que jura en fals]
  • perro (m, arg, cast)
  • putà -ana
  • renegat -ada
  • subornat -ada
  • traïdor -a
  • traïdorenc -a
  • traidoresc -a
  • venut -uda
Locucions
  • gran traïdor
  • traïdor i mig
  • ulls de serp
Frases fetes
  • Ser batejat amb la cua de la guineu
  • Tenir mà de Judes
  • Traïdor com l'ànima de Judes
  • Traïdor com un sard
TRANQUIL
Mots
  • abajocat -ada
  • agafa-sopes (m i f)
  • apàtic -a
  • calmós -osa
  • calmut -uda
  • campal (m i f)
  • cançoner -a
  • candonguer -a
  • carretó (m)
  • catxassa (m)
  • catxasser -a
  • catxassós -osa
  • catxassut -uda
  • cosó (m)
  • despreocupat -ada
  • destrempat (m)
  • eternitzador -ora
  • fetjarrut -uda
  • fetjut -uda
  • flegmàtic -a
  • fotjut -uda [fetjut]
  • fresc -a
  • ganso -a
  • gansola (m i f, Catalunya Nord)
  • gansoner -a
  • gratussa (m i f)
  • indolent (m i f)
  • lent -a
  • maimó -ona
  • mastegat -ada
  • moia (m i f, Illes)
  • morós -osa
  • nyeufa (f)
  • pàmfil -a
  • panxafart (m)
  • papissa (f, Catalunya Nord)
  • parrera (m i f)
  • patxorrer -a
  • patxorro (m)
  • patxorrut -uda
  • paupa (f, Illes)
  • pixafreda (m)
  • quitze (m i f)
  • relleume (m) [relleune]
  • relleune (m)
  • retrangle (m i f, Catalunya Nord)
  • retranguer -a
  • romancer -a
  • ronsa (m i f)
  • ronseguer -a
  • ronsejador -a
  • ronsejaire (m i f)
  • ronser -a
  • ronsero -a (cast)
  • ronsoner -a
  • satisfet -a
  • seguerós -osa
  • sòmines (m i f)
  • sorenga (m i f, Catalunya Nord)
  • sorn -a
  • sorneguer -a
  • sorno -a
  • sornós -osa
  • talper -a
  • tartamoc (m)
  • toca-son (m i f)
  • tocatardà -ana
Locucions
  • en Joan de la calma
  • en Joan de la son
  • mare catxassa
Frases fetes
  • Anar a pas de bou
  • Anar (o caminar) a pas de tortuga
  • Anar a passes comptades
  • Anar a poc a poc
  • Anar xano-xano (o xino-xano)
  • Cançoner com una tortuga
  • Caminar menys que un armat
  • Demanar permís a un peu per moure l'altre
  • Fer el ronso
  • Fer sortir barba
  • Fer testament
  • Fer tornar vell (o vella)
  • Gastar cera
  • Gronxar-s'hi
  • No frisar mai, com es enamorats de na Pereta
  • No posar-se pedres (o cap pedra) al fetge
  • No tenir sang a les venes
  • Semblat la sogra de sant Pere
  • Semblar [algú] que vagi a cercar la mort
  • Ser bo per anar a buscar la mort
  • Ser bo per anar a prop i tornar vespre
  • Ser fet amb pasta de coca bamba
  • Ser fresc com la rosada
  • Ser fresc com una rosa
  • Ser més catxasser (o gansoner) que el rellotge de la Seu
  • Ser més lent que el cavall del dolent [de les pel·lícules de l'Oest]
  • Ser més lent que una tortuga
  • Ser un tripa llisa
  • Tenir bon fetge
  • Tenir el fetge de lluç
  • Tenir el fetge gros
  • Tenir el pas més curt que un caragol
  • Tenir més fetge que una rajada
  • Tenir més fetge que un bou (o tenir fetge de bou)
  • Tenir molta catxassa
  • Tenir molt de fetge
  • Tenir sang d'aigua
  • Tenir sang d'orxata
  • Tenir sang de nap
  • Tenir sang de peix
  • Tenir un fetge com un ase
  • Tenir un fetge com una romeguera
  • Tirar-s'ho a l'esquena [despreocupar-se]
  • Tirar-s'ho al darrera [despreocupar-se]
  • Va lleuger com aquell ocell que li diuen bou (iròn)
XERRAIRE
Mots
  • abellot (m)
  • babalí-babalà (m)
  • banyarriquer (m)
  • barbacana (m)
  • barber (m)
  • barbollaire (m i f)
  • baterell (m, Catalunya Nord)
  • batxiller -a
  • breviari (m)
  • brocalera (f)
  • bugadera (f)
  • burot (m)
  • carrau (m)
  • castanyola (f)
  • corcoma (f)
  • cotorra (f)
  • diarrea (m)
  • gaig (m)
  • garladís -issa
  • garlador -a
  • garlaire (m i f)
  • garsa (f)
  • llenguallarg -a
  • llenguallarga (m i f)
  • llenguarra (m i f)
  • llengüerut -uda
  • llengarut -uda
  • llengut -uda
  • llorma (f, Catalunya Nord)
  • lloro (m)
  • mallerenga (f)
  • palatreca (m)
  • papagai (m)
  • parauler -a
  • parlador -a
  • parlaire (m i f)
  • parler -a
  • parola (f)
  • patrip-patrap [esp. si parla molt i sense solta]
  • perol (m)
  • peroler -a
  • perroquet (m, gal, Catalunya Nord)
  • picarol (m)
  • pixoter -a [xerraire i bellugadís]
  • predicaire (m i f, iròn)
  • quera (m i f)
  • ralladís -issa
  • rallador -a
  • raonador -a
  • raonaire (m i f)
  • raoner -a
  • raonotes (m) [que desbarra]
  • rosec (m)
  • sori-closi (m)
  • tarter -a
  • tracadell (m)
  • tritxo -a
  • trompeta (m i f)
  • verbagàlia (m i f)
  • xarlaire (m i f)
  • xarragasta (m i f)
  • xerina (f)
  • xermeller -a
  • xerradís -issa
  • xerrador -a
  • xerrai-marrai (m i f)
  • xerraine (m i f)
  • xerraire (m i f)
  • xerramec -a
  • xerramendisco (m i f)
  • xerrampliu (m, País Valencià)
  • xerrapeta (m i f)
  • xerratiu (m)
  • xerrim (m i f)
  • xerrina (m i f)
  • xerris (m i f, Illes)
  • xerrotaire (m i f)
  • xerrotani (m)
  • xerroter -a
Locucions
  • llengua d'oca
  • llengua fresca
  • mai calla
  • mare romanços
  • molí sense nadilla
Frases fetes
  • Amb la meitat de llengua en tindries massa
  • Anar-se'n per la boca, com a bot
  • Com la dona d'en Freixa, que per xerrar la filosa deixa
  • Descabdellar fil
  • Enrotllar-se com una persiana
  • Escapar-se tota la força per la boca
  • Et devien portar a adorar Sant Valentí, quan eres petit
  • Fer córrer la llengua
  • Haver menjat llengua
  • Jamai gran parler no fou bon obrer
  • Llengua llarga, cau de mentides
  • Moure xerra
  • No callar ni per Meco
  • No et penjaran per falta de llengua!
  • Parèixer la xeringa de la Garbosa
  • Parlar-li (a algú) el cul i tot
  • Parlar més que fetge a la brasa
  • Parlar més que setze
  • Parlar (o xerrar) més que un sac de nous
  • Posar el cap com tres quartans [atabalar a força de parlar]
  • Posar el cap com un tabal [o timbal] [atabalar a força de parlar]
  • Qui parla massa, no sap res
  • Semblar [algú] ràdio Andorra
  • Semblar un tracadell de mola
  • Semblar una matraca
  • Semblar una merla
  • Ser com el gall, que quan ha cantat no saps que ha dit
  • Ser de la família d'en Mai Calla
  • Ser en set-llengües
  • Ser llarg de llengua
  • Tenir bon picarol
  • Tenir corda (o tenir corda per estona)
  • Tenir la llengua més llarga que els cans
  • Tenir més llengua que un breviari lletres
  • Tenir més llengua que un papagai
  • Tenir més paraules, que fulles té un pi vell
  • Tenir més paraules que mots no es diuen a les matines
  • Tenir més paraules que un misser
  • Tenir més paraules, que un tambor tocs
  • Tenir més xàtxara que un lloro
  • Tenir molta xàtxara
  • Tenir molt de vent a la flauta
  • Tenir moltes explicaderes
  • Tenir tela per estona
  • Tenir trencat el tel de la llengua
  • Tenir un bon bec
  • Tenir (o semblar) un disc ratllat [esp. si és reiteratiu]
  • Trencar nous
  • Xerrar com una cacatua
  • Xerrar com (o més que) una cotorra
  • Xerrar com una garsa
  • Xerrar com unes bregadores
  • Xerrar més que el vi (o que el vi de setze)
  • Xerrar més que l'Assumpta d'Antella
  • Xerrar més que no donen per amor de Déu
  • Xerrar més que quinze
  • Xerrar més que setze
  • Xerrar més que un advocat
  • Xerrar més que un barber
  • Xerrar més que un breviari (o tenir més paraules que un breviari)
  • Xerrar (o rallar) més que un cul de vinyòvol
  • Xerrar més que un lloro (o xerrar com un lloro)
  • Xerrar més que un notari
  • Xerrar més que un sastre
  • Xerrar més que (o com) una calàndria
  • Xerrar més que una garsa
  • Xerrar més que una mallerenga
  • Xerrar (o parlar) pels colzes
  • Xerrar (o parlar) pels descosits
  • Xerrar (o parlar) per les butxaques
  • Xerrar per setze
Apèndix
Desagraït
Mots
  • aumanac (m, Catalunya Nord)
  • desagraït -ida
  • ingrat -a
  • malagraït -ïda
Frases fetes
  • De malagraïts, l'infern n'és ple
  • Ser un poc mal abeurat (o malfart)
Desconfiat
Mots
  • desconfiat -ada
  • malfiat -ada
  • malpensat -ada
  • suspicaç (m i f)
Frases fetes
  • No et fiïs de qui té nas a la cara
  • No fiar-se ni de la camisa que porta
Desmemoriat
Mots
  • desmemoriat -ada
Frases fetes
  • Necessitar cues de pansa
  • Qui no té memòria ha de tenir cames
  • Tenir la memòria buida com una bossa
  • Tenir memòria de llebre [o de conill], que es perd corrent
  • Tenir memòria de peix
Distret
Frases fetes
  • Baixar de la figuera
  • Com la jaia Maria, que se li cremaven els pèls del cul i no se'n sentia
  • Estar a la lluna
  • Estar a la lluna de València
  • Estar al cel de les oques
  • Estar al tercer cel
  • Estar als llimbs
  • Estar als núvols
  • Estar amb el cervell en blanc
  • Estar en bàbia (cast)
  • Estar distret
  • Estar "in albis"
  • Estar parat com un estaquirot
  • Jeure al jaç
  • No saber (algú) el dia que menja el pa
  • Pensar en la mona de Pasqua
  • Pensar en les musaranyes
  • Quedar com l'enze del miracle
  • Ser distret
  • Tenir el cap a can Pistraus
  • Tenir el cap ala lluna
  • Tenir el cap a passeig
  • Tenir el cap a tres quarts de quinze
  • Tenir els ulls al clatell
  • Viure als llimbs
Envejós
Mots
  • envejós -osa
  • gana (m i f)
Frases fetes
  • Si l'enveja es tornés tinya, molts caps pelats hi hauria
  • Si l'enveja fos tinya, mig món grataria (o quanta gent es grataria)
  • Si l'enveja fos tinya, que tinyosos que hi hauria
  • Si l'enveja fos tinya, tothom, duria barret
Excèntric
Mots
  • friqui (arg. jove)
Frases fetes
  • Barret de rialles
  • Donar la nota
  • Fer com el gos d'en Comermena, que anava amb espardenyes
  • Fer com en Zius
  • Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
  • Fer el numeret
  • Fer-ne a l'alçada d'un campanar
  • Fer-ne de crespes
  • Fer-ne de totes
  • Ser famós -osa
  • Ser (algú) la pera
  • Ser (algú) l'hòstia
  • Tenir idees de bomber
Gelós
Frases fetes
  • Gelós com un turc
Intransigent
Mots
  • bolxevic
  • caparrut -uda
  • fanàtic -a
  • intolerant
  • obcecat -ada
  • obstinat -ada
Obscurantista
Mots
  • bufallums (m i f)
Seriós
Locucions
  • cara de forrellat (o forroll) de presó
  • cara de jutge
  • cara de tres déus
Frases fetes
  • Semblar que li deguin i no el paguin
  • Ser més sèrio* que el pare Bastard
  • Ser més sèrio* que el perrero (porrero?) de la Seu
  • Ser més sèrio* que un gos quan caga
  • Ser més sèrio* que un titot
  • Ser més sèrio* que una patata
  • Ser sec com l'espart
  • Ser sec com una pedra
  • Ser seriós com un botxí
  • Ser seriós com un jutge
  • Ser seriós com un plat de faves
  • Ser seriós com un rave
Trist
Frases fetes
  • Fer cara de divendres sant
  • Fer ulls de llenguado
  • Més trist que un enterrament de tercera
  • Tenir la cara llarga
  • Trist com un cementiri
  • Trist com un dissabte sense sol
  • Trist com una marmota

3. CARACTERÍSTIQUES MENTALS

BOIG
Mots
  • alienat -ada
  • anormal (m i f)
  • boginyot -a
  • bogio -a
  • boig boja
  • bojal -a
  • bojangall -a (Catalunya Nord)
  • bollat -ada (Illes)
  • borrango -a
  • cabitombat (m, País Valencià)
  • camatort -a
  • carrigle (m)
  • carrigló (m)
  • dement (m i f)
  • desassenyat -ada
  • descentrat -ada
  • desduellat -ada
  • desequilibrat -ada
  • destornillat -ada (cast)
  • endefès -esa (ant)
  • energumen (m)
  • ensensat -ada (ant)
  • extraviat -ada
  • faltat -ada
  • foll -a
  • forassenyat -ada
  • fotral (m)
  • fotralàs -assa
  • fotralot (m)
  • furiós -osa
  • futral (m)
  • galdirot (m)
  • grillat -ada
  • guillat -ada
  • insà -ana
  • insani (m, ant)
  • irracional (m i f)
  • irresponsable (m i f)
  • jamat (m, arg)
  • lelo -a
  • lero -a (cast)
  • lira (f)
  • llampat -ada
  • lluerter -a
  • loco -a (cast)
  • lloco -a (cast)
  • majara (m i f, arg, cast)
  • maniàtic -a
  • mèndia (m i f)
  • motxales (m i f, arg, cast)
  • neures (m i f, col)
  • neuròtic -a
  • obsés -essa
  • oligofrènic -a
  • oradell -a
  • orat -ada
  • orb -a
  • paranoic -a
  • passat -ada (arg)
  • penjat -ada
  • pepelment (m, angl, Illes)
  • pertorbat -ada
  • pirat -ada
  • posseït -ïda
  • psicòpata (m i f)
  • ranós -osa
  • reboig -oja (Catalunya Nord)
  • sonat -ada
  • tajara (m i f, arg, cast)
  • tal·lelo (m)
  • tarat -ada
  • tarumbo (m)
  • tero -a
  • tiroli (m i f)
  • tocat -ada
  • torrat -ada
  • trastocat -ada
  • venat -ada (cast, arg)
  • xalat -ada
  • xiflat -ada (cast)
  • ximple (m i f)
  • xiulat -ada
Locucions
  • boig del cap
  • boig rematat
  • cap boig
  • cap sense barret
  • martell de campana
  • mussol banyut
  • tarat mental
Frases fetes
  • Anar camí d'Elda [per l'antic manicomi provincial d'Alacant]
  • Anar camí de Jesús [pel manicomi provincial de València]
  • Anar desbaratat de cap
  • Anar-se-li (a algú) el cigró de l'olla
  • Anar-se'n com una canal
  • Anar-se'n del sitrell
  • Ballar-li (a algú) el plom
  • Beure's el seny
  • Bo, bo, vol dir boig
  • Boig amb boig, sempre s'avenen
  • Capgirar-se-li (a algú) la clapellina
  • El cap (d'algú) ser un pis per arrendar
  • Estar ben tocat dels ous
  • Estar carbassa
  • Estar com un llum
  • Estar com una cabra
  • Estar com una regadora
  • Estar com una xota*
  • Estar desbaratat de cap
  • Estar gàbia (arg)
  • Estar malament de la xemeneia
  • Estar malament del terrat
  • Estar més foll que una cabra
  • Estar més grillat que una patata
  • Estar passat de voltes
  • Estar perquè el tanquin
  • Estar sonat
  • Estar tarat
  • Estar tocat de la baldufa
  • Estar tocat de la berterola
  • Estar tocat de la caixa de sant Bernat
  • Estar tocat de la caixa de sant Pere
  • Estar tocat de l'ala
  • Estar tocat del bolet
  • Estar tocat del cap
  • Estar tocat del cimbori
  • Estar tocat del fred
  • Estar tocat del poncem
  • Estar tocat del quest
  • Estar tocat dels collons
  • Estar tocat des boll
  • Estar tocat per la tramuntana
  • Estar torrat
  • Faltar-li (a algú) el pern millor
  • Faltar-li (a algú) un bull
  • Faltar-li (a algú) un bull com les guixes
  • Faltar-li (a algú) un cargol
  • Faltar-li (a algú) un pern
  • Faltar-li un tornillo* a la roda catalina
  • Faltar-li (a algú) un tros
  • Faltar-li (a algú) una aigua
  • Faltar-li (a algú) una brusca (o faltar-li brusques)
  • Faltar-li (a algú) una cullerada
  • Faltar-li (a algú) una cullerada d'allò que fregeixen
  • Faltar-li (a algú) una llossada
  • Faltar-li (a algú) una rosca
  • Faltar-li (a algú) una saó
  • Faltar-li (a algú) una saó i la del Bril, que és la millor
  • Faltar-ne un tros (a algú)
  • Faltar-ne una vergassada (a algú)
  • Fer aigua pels dalts
  • Fer caducs [repapiejar]
  • Fer cadufs [repapiejar]
  • Fer catúfols [repapiejar]
  • Girar-se-li (a algú) el cervell
  • Girar-se-li (a algú) el filet
  • Haver perdut el seny
  • Haver perdut el tetus
  • Haver perdut l'esma
  • Haver-se begut el cervell
  • Haver-se begut el seny
  • Haver-se begut l'enteniment
  • Haver-se trabucat l'enteniment
  • Hi ha més boig al carrer que a Sant Boi [pel manicomi provincial de Barcelona]
  • La roda caterina no li volta rodona (o no la té ben centrada)
  • Mancar-li (a algú) una roda
  • No estar bé del cap
  • No estar bé del terrat
  • No girar prou rodó
  • No hi ha cap boig que es piqui el cap amb una pedra
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi
  • No parar ni disparar
  • No ser-hi tot
  • No tenir el seny complet
  • No tenir el seny complit
  • No tenir pesquis ni mesquis
  • No tenir tot l'enteniment
  • No tocar (algú) a l'obac ni a la solana
  • No tocar-hi
  • No tocar-hi gaire
  • No tocar (algú) ni sal ni oli
  • No tocar quarts ni hores
  • No tocar vores
  • Patinar-li (a algú) l'embragatge
  • Perdre el cap
  • Perdre el cervell
  • Perdre el kyrieleison
  • Perdre el senderi
  • Perdre el seny
  • Perdre els trucs
  • Perdre la raó
  • Perdre la xaveta
  • Perdre l'enteniment
  • Perdre l'oremus
  • Perdre l'ortante* [del cast. octante]
  • Semblar en Liró
  • Semblar un tetó
  • Ser boig com un llum apagat
  • Ser boig com un llum de carbur
  • Ser boig com un llum d'oli
  • Ser boig com una cabra
  • Ser boig com una nit de llamps i trons
  • Ser coix de l'ala
  • Ser desequilibrat
  • Ser més boig que el vent de grec
  • Ser més boig que un dia de vent
  • Ser més boig que un gresol
  • Ser més boig que un llum de ganxo
  • Ser més boig que un llum sense oli
  • Ser més boig que un vent de dalt
  • Ser més ximple que fet d'encàrrec
  • Ser parent de Manuel el boig
  • Ser pas ben fi (Catalunya Nord)
  • Ser un boig rematat
  • Ser un ceba
  • Ser un toca-campanes
  • Si és boig que el tanquin!
  • Tancar-ne més a fora que a dintre [de les portes del manicomi]
  • Tenir cebes al cap
  • Tenir el cap a la fresca
  • Tenir el cap a set aiguavessos
  • Tenir el cap fet una cafetera
  • Tenir el cap fet una olla de cargols
  • Tenir el cap fet una regadora
  • Tenir el fanal trencat
  • Tenir el pis de dalt per llogar
  • Tenir el quint pis per llogar
  • Tenir els perns fluixos
  • Tenir el terrat esventat
  • Tenir goteres al cervell
  • Tenir l'últim pis per llogar
  • Tenir peu de bidoix
  • Tenir un cargol fluix
  • Tenir un perdigó a l'ala
  • Tenir un pis per llogar
  • Tenir un tall que li'n falta un tros
  • Tenir una arrel de boig (o una arrel de bogeria o arrels de boig)
  • Tenir una corda fluixa
  • Tenir una feixa bujonis
  • Tenir una martellada
  • Tenir una vena de boig
  • Tocar campanes
  • Tocar valsos
  • Tornar-se xirivia
MIG BOIG
Mots
  • boià -ana
  • bojenc -a
  • bojot -a
  • loquenc -a (cast)
  • trel·liró (m)
Locucions
  • No tocar vores
CURT D'ENTENIMENT
Mots
  • ababoiat -ada
  • abajanat -ada
  • abegot (m)
  • abelluc -a
  • abovat -ada
  • abugot (m)
  • aguilot (m)
  • aixada (f)
  • alacà (f, cast)
  • albardà (m, Illes)
  • alcatràs (m)
  • alibaixà (m, Illes)
  • aligot (m)
  • alipendi (m)
  • alobat -ada (arg, cast)
  • ample ampla
  • amorri (m, oc, Catalunya Nord)
  • andoi
  • animal (m i f)
  • animala
  • animalàs
  • animalot
  • apagallums (m)
  • arganell (m, Illes)
  • arriot (m, Illes)
  • arrodit -ida (Catalunya Nord)
  • arrucat-ada
  • ase (m)
  • asplàquena (m i f) [esplàquena]
  • assimplat -ada
  • atontat -ada (cast)
  • babà (m, Illes)
  • babai -a (Illes)
  • babalà (m i f)
  • babaluet (m, Illes)
  • babarota (f)
  • babàs (m)
  • babau (m)
  • babè -ena (Illes)
  • babeca (f, ant)
  • baboi (m)
  • baboia (m i f)
  • babuixa (f, Illes)
  • bacanard -a
  • bacora (m i f, País Valencià)
  • bacorero -a (País Valencià)
  • badana (m i f)
  • badanes (m)
  • badoc -a
  • badoll -a (País Valencià)
  • badoquí (m, ant)
  • badòs -ossa
  • badú (m, Illes)
  • baduc -a
  • baixagarrofes (m)
  • bajà -ana
  • bajanàs (m)
  • bajanet (m)
  • bajanot (m)
  • bajanda (m i f)
  • bajoc (m)
  • bajoca (m i f)
  • balaga (m)
  • balustre (m)
  • bamba (f, Illes)
  • bambau (m, País Valencià)
  • bambo (m, Illes)
  • bàmbol -a
  • banasta (m)
  • banastra
  • banau -a
  • banaula (m i f)
  • banc (m i f)
  • bandua (f)
  • banduango -a
  • barjau (m)
  • barjaula (f)
  • barjaulàs -assa
  • barretó (m)
  • bastaix (m)
  • bato (m)
  • batzoles (m, País Valencià)
  • bava (m i f)
  • bavec -a (ant)
  • beanoi -a
  • beat -a
  • beco (m)
  • becó -ona
  • beduí -uina (Illes)
  • beduu (m) (Illes)
  • bèmio -a
  • benagai -a (País Valencià)
  • benedicto (m)
  • beneit -a
  • beneït -ïda
  • beneitet (m)
  • beneitango (m)
  • beneitarro (m)
  • beneitàs (m)
  • beneitó (m)
  • beneitot (m)
  • beneset (m, oc)
  • benigne -a
  • benanoi -a
  • beninoi -a (Illes)
  • beninoni (m)
  • berinoni (m)
  • beoci -òcia
  • bereiol (m i f, Illes)
  • bernat (m)
  • bernicloc (m, Catalunya Nord)
  • beroi -a (Illes)
  • berul -a (Illes)
  • bèstia (m i f)
  • bestiola (m i f)
  • bestiot -a
  • betaina (f)
  • betango (m)
  • betzals (f)
  • betzarriós -osa
  • betzarrut -uda
  • betzo -a
  • betzol -a
  • beula (f, Illes)
  • bibeca (f, Illes)
  • bif -a (Illes)
  • bifi bífia (Illes)
  • bigal (m, Illes)
  • bigalot (m i f, Illes)
  • bimbau (m, País Valencià)
  • bisaroc -a
  • bístia (m i f) [bèstia]
  • bitzoc (m)
  • blai blaia (Illes)
  • ble (f)
  • blec -a (País Valencià)
  • bleda (f)
  • bledassa (f)
  • blena (f)
  • blet (m, arg)
  • bòbia (m i f)
  • bobià -ana
  • bòbila (f, Illes)
  • bobo (m, cast)
  • boboloi (m, País Valencià)
  • bocaloto (m, Alguer)
  • boiet -a (Illes)
  • bojoni (m)
  • bolbol -a
  • bolo (m, País Valencià)
  • borrangues (m, arg)
  • borrec (m)
  • borrego (m, cast)
  • borric -a (cast) [aplicat esp. a infants]
  • bossot (m, Illes)
  • botonera (m, País Valencià)
  • botxot (m, Illes)
  • bovo (m, cast, País Valencià) [bobo]
  • bòvol (m, cast)
  • brèndola (f)
  • bujot (m, Illes)
  • burrangues (m)
  • burro burra (cast)
  • busaroc (m)
  • busaroca (f)
  • cabassot (m)
  • cabeca (f, Catalunya Nord)
  • cabolla (m, Illes)
  • cabort -orda (occità, Catalunya Nord)
  • cabossa (m i f)
  • cabotenc -a (Illes)
  • cabull (m, ant)
  • caduf -a
  • cagabandúrries (m i f) [cagamandúrries]
  • cagamandúrries (m i f, cast)
  • caia (f, Illes)
  • caiota (f, Illes)
  • calabroa (f)
  • caluix -a
  • calvari (m)
  • cambuix (m)
  • camús -usa (ant)
  • canyufla (m, Illes)
  • caparrot (m)
  • caparrussa (f)
  • caparrut -uda
  • capbuit -ida
  • capçaner -a
  • capclòs (m, Illes)
  • cap de catsu (m, l'Alguer)
  • capfluix (m i f)
  • capselve (m, Illes)
  • capser (m)
  • capserigany (m)
  • capsigrall (m)
  • capsigrany (m)
  • capsoc (m)
  • capsot (m)
  • capull (m, cast)
  • capullo -a (cast)
  • caracollons (m i f, País Valencià)
  • carall (m)
  • carallando (m)
  • carallàs -assa
  • carallasso (m)
  • carallet -a
  • carallindo (m)
  • carallot -a
  • carallotot (m)
  • carallut (m)
  • caramot (m)
  • carbassa (f)
  • carbassenc -a
  • carbassí (m)
  • carbassot (m)
  • carcamot (m)
  • carcomer (m)
  • carnús (m)
  • caró (m) [DECLC significat imprecís]
  • carram (m)
  • carrincló -ona
  • carxof (m, Catalunya Nord)
  • carxofa (f)
  • carxofanda (f)
  • casporrut -uda
  • castanyoles (m, Illes)
  • castanyoler -a (Illes)
  • catòfia (f)
  • ceba (m)
  • ceballot (m)
  • cigalet (m)
  • cigalot (m)
  • civader (m)
  • clatellut -uda
  • cleca (f)
  • clems (f)
  • clèria (f)
  • cloris (f, Illes)
  • closca (m i f)
  • closcadur -a
  • closcamoll -a
  • clovella (m i f, Illes)
  • coarrut (m, Illes)
  • cobrómbol (m, Illes)
  • collada (m i f, Illes)
  • colló (m)
  • collonera (m)
  • colloneta (m)
  • cònnia (m)
  • cony (m) [a la frase el cony d'en...]
  • conyarràs (m)
  • conyol (m)
  • corrupat -ada
  • cosó -ona
  • cossatge (m) [afectat de cretinisme]
  • cotoliu (m)
  • crac (m)
  • crebalós (m, País Valencià)
  • cretí -ina [afectat de cretinisme]
  • crostó (m)
  • cruixidell (m)
  • culfaristol (m)
  • cuny -a (Catalunya Nord) [pronúncia dialectal de cony]
  • cunyarro -a
  • curt -a
  • dèndel (m, Illes)
  • dendelet (m, Illes)
  • desavisat -ada
  • descervellat -ada
  • desensat -ada (Catalunya Nord)
  • desentenimentat -ada
  • desopilant (m)
  • dessubstanciat -ada
  • deunidó (m i f)
  • deunidó -ona
  • díbolo-dàbolo (m i f, Illes)
  • doble (m)
  • dugo (m)
  • embàlit (m, Illes)
  • emplastre (m)
  • encantat -ada
  • endoi [andoi]
  • ensopit -ida
  • enze (m)
  • espès -essa
  • esplàquena (m i f, Terres de l'Ebre)
  • estaferm (m)
  • estaquirot (m)
  • estòlid -a (cultisme)
  • estordit -ida
  • estribot (m)
  • estruç (m)
  • estult -a (cultisme)
  • estúpid -a
  • esvolvat -ada (Illes)
  • fàcil (m i f)
  • fàcil -a (col)
  • facil·lo -a
  • faltat -ada
  • faluca (f, Illes)
  • farmacot (m)
  • fatu fàtua
  • fatu fata
  • fava (m i f)
  • favàs -assa
  • favatenrer -a (Illes)
  • favera (f)
  • favot (m)
  • feliç (m i f)
  • feliç -a
  • fesol (m)
  • filetillo (m, cast)
  • finàs -assa (iròn)
  • flabiol (m, Catalunya Nord)
  • flasco -a (Catalunya Nord)
  • flaüt -a (Catalunya Nord)
  • flor (f, Illes)
  • fluix -a (Illes)
  • foraster -a (Illes)
  • galdofa (m)
  • galiota (f) [esp. la que, a més, fa gestos desordenats]
  • gamarús -ussa
  • gamús -ussa
  • gànguil (m)
  • ganyaestoses (m i f)
  • gardaula (m i f)
  • garús (m)
  • gau (m)
  • gaús (m)
  • gembla (f, Illes)
  • gilipolles (m i f, arg, cast)
  • glòria (m, iròn)
  • gloriós -osa
  • gojat -ada
  • goleta (f)
  • gorà (m, Illes)
  • gripau (m i f)
  • gripau -a
  • gruixut -uda
  • guillat -ada
  • guilopo -a
  • idiota (m i f)
  • imbècil (m i f)
  • imbecil (m i f)
  • imbecil·le (m i f)
  • incapaç (m i f)
  • incromprensiu -iva
  • indiot (m)
  • inepte -a
  • infeliç (m i f)
  • insensat -a
  • intons -a (ant)
  • irresponsable (m i f)
  • janet (m, Catalunya Nord)
  • janot (m)
  • lelo lela (cast)
  • lero -a (cast)
  • leua (f)
  • lilaina (m i f)
  • lilàs (m)
  • lilau (m)
  • liliu (m)
  • liró -ona
  • llampat -ada
  • llanut -uda
  • lledània (f)
  • lledany (m, arg)
  • lleganyes (m i f, Catalunya Nord)
  • llola (f, Catalunya Nord)
  • llondro -a
  • llonze -a
  • llonzo -a
  • llorma (f, Catalunya Nord)
  • llosc -a
  • llosco -a
  • lluç -a
  • llucaret (m, Catalunya Nord)
  • llucaró -ona
  • lluer (m)
  • lluerna (f, Catalunya Nord)
  • lluerter -a
  • llufreta (m)
  • llum (m)
  • llumenera (m i f, iròn)
  • llusc -a
  • llusco -a
  • mac -a (Illes)
  • macalús (m)
  • macoca (m i f)
  • maçola (f)
  • madur -a
  • maixeroi -a (Illes)
  • mallol (m)
  • malva (f)
  • mameluc (m)
  • maquetol (m, Illes)
  • marfana (f)
  • martellot (m)
  • matacoques (m)
  • matapà (m)
  • matxo (m, cast)
  • mec -a
  • meco (m, arg)
  • membrillo (m, arg, cast)
  • memo -a (cast)
  • mesquinet -a (Illes)
  • meuca (f)
  • miano (m, Illes)
  • miloc (m)
  • miloca (f)
  • mòmio (m)
  • mongo (m, apòcop)
  • mongòlic -a
  • mongolo (m, arg)
  • moniato (m)
  • monot (m)
  • mòpia (f)
  • morral -a
  • mortis (m i f, arg)
  • mosquit (m)
  • motxonco (m)
  • mussol (m)
  • mussola (f)
  • mussol d'aigüera (m)
  • nap (m i f)
  • nasseres (m i f)
  • neci nècia
  • nici nícia
  • negat -ada
  • ninot (m)
  • nyèbit (m)
  • nyoles (m, Illes)
  • nyòlits (m, Illes)
  • nyoscla (m, Illes)
  • nyoscles (m, Illes)
  • nyosclo (m, Illes)
  • obtús -usa
  • olibot -a (Illes)
  • orc (m)
  • orellut -uda
  • ortopèdic -a (arg)
  • padomàs -assa
  • paellot (m)
  • pallola (f)
  • palluc (m)
  • pallús -ussa
  • pamboli (m i f, Illes)
  • pampana (m)
  • pamplines (m, cast)
  • panan (m)
  • panarra (m)
  • panàs (m)
  • panastre (m i f)
  • panatre (m) [error per panastre?]
  • pandola (m i f)
  • panel·lo (m, Illes)
  • panerot (m)
  • panistra (f)
  • panoli (m)
  • pansa (f, Illes)
  • panso -a
  • papanates (m i f, cast)
  • papanyanya (m, Catalunya Nord)
  • papau -a
  • paperdut -uda
  • pardal (m, Illes)
  • pardala (f, Illes)
  • pardalango (m, Illes)
  • pardalarro (m, Illes)
  • pardalera (m Illes)
  • paretjal (m i f, Illes)
  • pastanaga (m i f)
  • pastera (f)
  • pasteri (m)
  • pastili (m, arg)
  • patata (m)
  • patatassa (m i f)
  • patatenc -a
  • patusca (f)
  • paüc (m)
  • paulet (m)
  • Pau-Pere (m)
  • pavana (m i f)
  • pavo (m, arg)
  • pec pega
  • pècora (f)
  • pelitreques (m)
  • pellofa (m i f)
  • pelluc (m)
  • pempa (f, Illes)
  • pepa (m, arg)
  • perola (f)
  • perpoi (m, Illes)
  • pertafè (f, Illes)
  • pessuc (m)
  • pet (m, arg)
  • petiscurris (m, Illes)
  • petriscurris (m, Illes)
  • petotxo -a (Illes)
  • picateies (m)
  • pintamones (m)
  • pioc -a
  • pioi (m)
  • pitjaolives (m)
  • plagassa (m)
  • poccervell (m i f)
  • poc-seny (m i f)
  • poctei (m i f)
  • poma (f, Illes)
  • potenc -a (Illes)
  • pubilà -ana
  • pur -a (Illes)
  • purando -a (Illes)
  • purango -a (Illes)
  • queuma (m i f, Illes)
  • quili (m, arg)
  • quílic (m, arg)
  • quinyol, -a (Catalunya Nord)
  • rabassa (m, Illes)
  • reble (m, Illes)
  • renoca (f)
  • retardat -ada
  • roc (m)
  • roget (m, País Valencià)
  • ròssa (m)
  • rossí (m)
  • ruc -a
  • rucard -a
  • sabanasses (m i f)
  • sabata (m)
  • sabatàs (m, Catalunya Nord)
  • sabatasses (m i f)
  • sabatot (m)
  • saboc (m) [siboc]
  • saboga (m i f)
  • saldoni (m)
  • sapastre -a
  • saumort -a
  • sem (m)
  • siboc (m)
  • simple (m i f)
  • soc (m)
  • soca (m i f)
  • soques (m i f)
  • somer (m)
  • somerí -ina
  • sopes (m)
  • subnormal (m i f)
  • supòtil (m i f, ant)
  • suro (m)
  • tabac (m)
  • tabardano (m)
  • tabernacle (m)
  • taboll (m)
  • tafal (f)
  • talala (m)
  • taleca (m)
  • talibòs (m, País Valencià)
  • tal·lara (m)
  • tal·liro -a
  • talòs -ossa
  • talús (m)
  • tamborinot (m)
  • tana (f)
  • tanasi (m)
  • tanasipau (m)
  • taneco -a
  • tanet (m)
  • tannara (m i f)
  • tannarenc (m)
  • tano tana
  • tanoca (m i f)
  • taones (m)
  • tapat -ada
  • tararot (m)
  • taraut (m)
  • tarel·lo -a
  • tarlà -ana
  • tarnet (m)
  • taró (m)
  • tarrandòs (m)
  • tatà (m, Illes)
  • taujà -ana
  • taül (m)
  • teb -a (Illes)
  • teiós -osa
  • tel (m)
  • test (m)
  • tet (m)
  • teulís (m)
  • tiboll (m)
  • tipau -aua
  • tiroliro (m)
  • tiroll (m)
  • tirorit (m, Illes)
  • tit (m)
  • tocaboires (m i f)
  • tocacampanes (m i f)
  • tocahores (m i f)
  • toca-sardanes (m i f)
  • tòfol (m)
  • toi -a
  • toix -a
  • toixarrut -uda
  • toixut -uda
  • tomany -a
  • tomanyot (m)
  • tomanyús -ussa
  • tomàquet (f)
  • tombaolles (m i f)
  • toni (m)
  • tonto -a (cast)
  • tontorró -ona (cast)
  • topi (m)
  • tora (f)
  • torrabolets (m i f)
  • toscano -a
  • toti (m)
  • tòtil -a
  • totxo (m)
  • totxorrot -a
  • tou tova
  • toveia (f)
  • trencacassoles (m)
  • trompa (m i f)
  • trompet (m)
  • tronc (m)
  • troncall (m)
  • tronço -ça
  • tronxo (m)
  • trucaestaques (m, Catalunya Nord)
  • trusco -a
  • tudossa (f, Illes)
  • turc -a
  • turmassot (m)
  • tustabolses (m, Catalunya Nord)
  • tus-tus (m, Illes)
  • verdolaga (m i f, Illes)
  • vergamansa (m)
  • vestrús -ussa
  • vestrussot (m)
  • virolla (m i f, Illes)
  • virot (m)
  • xabato (m)
  • xabusco (m)
  • xafatolls (m i f)
  • xano -a
  • xarpa (f)
  • xeix (m)
  • xeliu (m)
  • xemeroi -a (Illes)
  • xemet -a (Illes)
  • xeu (m, Illes)
  • xeubo -a (Illes)
  • xibeca (m i f)
  • ximplàs (m)
  • ximple (m i f)
  • ximplet -a
  • ximplici (m)
  • ximplot -a
  • xipòtil (m)
  • xipòtol (m)
  • xoll -a
  • xomino (m, cast, arg)
  • xompo (m i f)
  • xoquí (f, Illes)
  • xorca (f)
  • xorra (m i f, cast, arg)
  • xòrrega (m i f)
  • xot -a
  • xumeca (m i f, angl, Illes)
  • xup (m)
  • xupot -a
  • xura (m)
Locucions
  • ai, infeliç!
  • albercoc de marge
  • ànima de cadafet
  • ànima de cagaferro
  • ànima de Déu [excessivament bona fe]
  • baix d'aigüera
  • baix de sostre
  • baix del davant
  • bàmbol figa
  • beneit (o beneita) del cabàs
  • bernat xinxola (que es tira pets a la cassola o que es toca la titola)
  • bèstia burella
  • bèstia sense raó
  • boba totxa
  • borni de cervell
  • bosses tristes
  • cabrit moll
  • cap aigualós
  • cap buit
  • cap clos
  • cap d'ase
  • cap de barana
  • cap de be
  • cap de blens
  • cap de capçana
  • cap de caraina
  • cap de carbassa
  • cap de carbassí
  • cap de collons
  • cap de cony
  • cap de cul
  • cap de fava
  • cap de ferrada
  • cap de fusta
  • cap de gano
  • cap de gano fet amb arròs
  • cap de gri
  • cap de griu
  • cap de maç
  • cap de mastre
  • cap de meló
  • cap de moixeta
  • cap de pa
  • cap de pasta
  • cap de poal
  • cap de rafel
  • cap de ruc
  • cap de soc
  • cap de soca
  • cap de sola
  • cap de son
  • cap d'estopa
  • cap d'estruç
  • cap de suro
  • cap de tartana
  • cap de tòtina
  • cap de virot
  • cap de xai
  • cap desgavellat
  • cap destornillat*
  • cap d'oriol
  • cap d'uaixa
  • cap d'ullastre
  • cap fluix
  • cap gros
  • cap levit
  • cap ple d'aigua
  • cap sense dents
  • cap sense cervell
  • capat mental
  • capità de burros
  • cara d'aguilot
  • cara d'angelot
  • cara d'ase
  • cara de ca
  • cara de collons
  • cara de cony
  • cara de gos
  • cara de llufa
  • cara de sípia
  • carall bullit
  • carall de carall
  • carall de merda
  • carall de mitja cerilla
  • carall fregit
  • carall marí
  • carallot fet a la vela
  • carnestoltes fredes
  • cervell de mosquit
  • coix del cervell
  • coix del front
  • collons grossos
  • collons llargs
  • curt de cap
  • curt de gambals
  • curt d'enteniment
  • curt de talla
  • curt de tei
  • flac de cap
  • fluix de molles
  • fotut burro
  • galàpat garriguer
  • galtes de cony
  • grosser d'enteniment
  • home gruixut
  • imbècil de merda
  • mal arribat
  • mala closca
  • morros de cony
  • morros de figa
  • nas de cony
  • nas de gall
  • pardal amb anses
  • pardal assolellat
  • pardal bàmbol
  • paretjal figa blana
  • retardat mental
  • talòs de set soles
  • tronxo de col
  • tros d'animal
  • tros de banc
  • tros de bif
  • tros de cònnia [tros de quòniam]
  • tros de quòniam
  • xot cofat
  • xot sense ales
  • xot vestit
Frases fetes
  • Anar amb el fanal apagat
  • Anar a peu
  • Anar fora de corda
  • Beure a la pica dels indiots
  • Bo, bo, vol dir ruc (o ase)
  • Bon home, però d'aquí no passa
  • Bon home, però mal sastre
  • Calçar pocs punts
  • Creure que les llebres un any són mascles i l'altre femelles
  • Déu el va fer i el va deixar
  • D'on no n'hi ha no en pot rajar
  • Dormir a la palla
  • Dur el ca magre
  • Dur la llanterna apagada
  • Entendre-ho tot com un peix, pel cul
  • Estar en la com sa jaia Miquela
  • Estar fet un pallasso durador
  • Estar tocat de la caixa de sant Pere
  • Estar tocat de l'ala
  • Estar tocat del cimbori
  • Faltar una esclarida (a algú)
  • Fer l'andalús
  • Haver mamat davall es llantoner
  • Haver menjat noc
  • Haver mossegat la lluna
  • Haver-s'ho de ben menester
  • Just és en Bastanaga!
  • Li farien batejar un teule
  • Li farien creure que la Mare de Déu se diu Joana
  • Llàstima no el dediquen a rodar una nòria
  • Llàstima que no et duguin a rodar l'olivera
  • Malaguanyada aigua que beu
  • Menjar bovina
  • Mocar-se amb la mànega
  • No allargar a tret de cagalló
  • No allargar gaire
  • No arribar gaire enllà
  • No calar gaire
  • No calçar tots els punts
  • No despenjar-se de més alt (o de gaire alt)
  • No fer el pes
  • No fer la mida
  • No haver inventat la pólvora
  • No haver matat la llebre
  • No haver-n'hi més del que Déu hi ha posat
  • No haver vist mai cap ase volar
  • No saber (algú) el dia que menja el pa
  • No saber (algú) els dits que té a la mà
  • No saber on fermar l'ase
  • No saber on te la cara
  • No saber-se mocar
  • No saber-se senyar
  • No saber-se treure els mocs del nas
  • No saber-se treure la pasta dels dits
  • No ser ben afinat
  • No ser gaire fi
  • No ser gaire tret
  • No ser massa llarg de nota
  • No tenir cap ni centener
  • No tenir dos dits (o un dit) de front
  • No tenir dos dits de seny
  • No tenir pena ni glòria
  • No tenir pesquis ni mesquis
  • No tenir res al cap
  • No tenir sal ni oli
  • No tenir senderi
  • No tenir sendo ni mendo
  • No tenir un través de dit de front
  • No tots els bocs són a la muntanya
  • No trobar aigua al mar (a mar o a la mar)
  • No veure-hi més enllà del nas
  • Parèixer un ninot de falla
  • Per sant Cuny farem la teva festa!
  • Portar les ulleres d'en Carrió
  • Portar (o traginar) molt de morral
  • Quants n'hi ha a les fosques quan el sol és post!
  • Sant Roc a quinze anys, ja va dir albercoc
  • Sembla que t'hauran de tornar a batejar
  • Semblar el tonto* de Còria
  • Semblar el tonto* de Mallorca
  • Semblar el tonto* de Quart
  • Semblar la fava d'en Catà
  • Semblar (o ser) nat d'avui i batejat d'ahir
  • Semblar un ou sense sal
  • Ser alegre de cascos*
  • Ser baix de davant
  • Ser beneit com un galàpat
  • Ser beneit com un gamarús
  • Ser bèstia com un escobàs
  • Ser bèstia com un pot
  • Ser bèstia com un perol
  • Ser bèstia com un tupí
  • Ser boig com un tupí de pixats
  • Ser coix del front
  • Ser com els calàpats, que només veuen allà on boten
  • Ser com en Sem, que dava pau a vespres
  • Ser com un ase
  • Ser cony com la lluna
  • Ser curt com un drap d'església
  • Ser curt de gambals
  • Ser curt d'enteniment
  • Ser curt d'un cap
  • Ser (o tenir) curta la dobla
  • Ser de collada llarga
  • Ser (algú) de Favara
  • Ser de l'any dinou
  • Ser de la crosta de baix
  • Ser de la crosta dura
  • Ser de les unces curtes
  • Ser dur de cap (o tenir el cap dur)
  • Ser dur de clepsa
  • Ser dur de closca (o tenir la closca dura)
  • Ser dur d'enteniment
  • Ser dur de testa
  • Ser eixerit com un motllo de fer totxos
  • Ser eixerit com un pioc sense ales
  • Ser el pardalot d'Alcoi
  • Ser el pare Castanyol
  • Ser el pare Pansot
  • Ser el Pepet
  • Ser el qui va fregir l'aigua
  • Ser el rei dels conys
  • Ser el tonto del Panerot
  • Ser en Tanasi Rapau
  • Ser flac de cap
  • Ser incapaç de sagraments
  • Ser la tia Paula
  • Ser llosc d'enteniment
  • Ser més ase que en Taleca
  • Ser més ase que un sabater
  • Ser més ase que una sabata
  • Ser més beneit que dat a fer
  • Ser més beneit que Déu bon homo
  • Ser més beneit que el pa de munició
  • Ser més beneit que en Pep de Na Santema
  • Ser més beneit (o més ase) que en Pere Taleca
  • Ser més beneit que es ca de Sa Farola
  • Ser més beneit que la sabata de l'Espaseria
  • Ser més beneit que un tup-tup
  • Ser més beneit que una espardenya
  • Ser més beneit que una sabata
  • Ser més bobo* que els caragols
  • Ser més curt que el dia de Sant Tomàs (o que un sant Tomàs)
  • Ser més curt que el pèl d'un llimac
  • Ser més curt que la cua d'un conill (o que cua de conill)
  • Ser més curt que la cua d'un llodrigó
  • Ser més curt que en Seró
  • Ser més curt que Lleonard
  • Ser més curt que un taup
  • Ser més curt que una màniga de guardapits (o d'armilla)
  • Ser més dur que una pedra d'esmolar
  • Ser més guilopo que les rates sellardes
  • Ser més ruc que Déu
  • Ser més ruc que el pastar
  • Ser més ruc que el pixar enlaire
  • Ser més ruc (o ase) que els que tenen quatre potes
  • Ser més ruc que en set-soles
  • Ser més ruc (o burro) que fet d'encàrrec
  • Ser més ruc que la canya de doctrina
  • Ser més ruc que la patusca (o patrusca)
  • Ser més ruc que les dones [sic]
  • Ser més ruc que un arreu de rucs
  • Ser més ruc que un paner
  • Ser més ruc que una maça d'estellar
  • Ser més ruc que una sabata
  • Ser més ruc que una sabata de frare
  • Ser més ruc que una sopa
  • Ser més savi que en Simonet, que ja sap beure a galet
  • Ser més talòs que un carbassó
  • Ser més tonto* que les òlibes d'Alzira
  • Ser més tonto* que un aixol
  • Ser més tonto* que un aladre
  • Ser més tonto* que un armari raconer
  • Ser més tonto* que un cabàs de llops
  • Ser més tonto* que un tacó
  • Ser més tonto* que una ceba (grillada)
  • Ser més tonto* que una cigala borda
  • Ser més tonto* que una esquella
  • Ser més tonto* que una galllina
  • Ser més tonto* que una guatlla mirant-se a l'espill
  • Ser més tonto* que una patata vella
  • Ser més totxo que un gripau
  • Ser més totxo que un peüc
  • Ser més totxo que una rella
  • Ser més viu que el portuguès
  • Ser més ximple que el Panarra
  • Ser molt baix del davant
  • Ser molt ruc
  • Ser pas tret d'oli (Catalunya Nord)
  • Ser rostit de ballesta
  • Ser ruc com la petusca
  • Ser tal com Déu l'ha fet
  • Ser tocat de l'olivera grossa
  • Ser un babau cistella
  • Ser un barret de rialles
  • Ser un bon Pep
  • Ser un burro carregat de lletres
  • Ser un crosta
  • Ser un gloriós sant
  • Ser un lairom
  • Ser un pare pansit
  • Ser un Pau
  • Ser un Pau Timbales (o en Pau de les Timbales)
  • Ser un Pere
  • Ser un Pere bufa
  • Ser un Pere Pau
  • Ser un poca substància
  • Ser un solfa
  • Ser un sopes
  • Ser un tabal descordat
  • Ser un taraçà
  • Ser un tio Marlo
  • Ser un Tòfol
  • Ser un Toni
  • Ser un troncall
  • Ser un tronxo de col
  • Ser un tros de carn batejada (o mal batejada)
  • Ser un tros de collera
  • Ser un tu autem
  • Ser un xic de les ànimes
  • Ser una escopeta de cul calent
  • Ser una tia figa
  • Ser una tia Jana
  • Seure al banc dels ases
  • Tan bo és en Vidal que res no val
  • Tan bo, tan bo... vol dir tambor
  • Tan bo, tan bo, vol dir tonto
  • Tancar dejorn (o aviat)
  • Tant de Pere vol dir ase
  • Tant n'hi ha i bon pes
  • Tenir el blat en erm
  • Tenir el cap a llossar
  • Tenir el cap buit
  • Tenir el cap de llissa (o buit com una llissa)
  • Tenir el cap de palla
  • Tenir el cap desvisat (o descargolat)
  • Tenir el cap més buit que una llisa
  • Tenir el cap més dur que una carrasca
  • Tenir el cap ple de serradures
  • Tenir el cap sense res a dins
  • Tenir el cap xarbotat
  • Tenir el cervell eixut
  • Tenir el llum apagat
  • Tenir el pis mal moblat
  • Tenir el quint pis per llogar
  • Tenir en el cap més fusta que el pinar de Moià
  • Tenir enteniment de Francina, que tot quan sap endevina
  • Tenir la closca dura
  • Tenir la clovella gruixuda
  • Tenir la vivor de la Rata, que a tretze anys ja deia tata
  • Tenir l'enteniment a adobar
  • Tenir molta fusta al cap
  • Tenir molta llana al clatell
  • Tenir palla a l'ull
  • Tenir poca llestesa mental
  • Tenir poca xolla
  • Tenir poc blat en la cambra de dalt
  • Tenir poc caletro
  • Tenir poc magí
  • Tenir poc senderi
  • Tenir poc tarot
  • Tenir poc xelindro (Terres de l'Ebre)
  • Tenir poc xumac
  • Tenir tant de seny (o de suc) com la granera
  • Tenir tot el blat en herba
  • Tenir un cervell com un ou rebatut
  • Tenir un cervell com una tremuja que res no s'hi atura
  • Tenir un cervell de pardal
  • Tenir un cervell sense senderi
  • Tenir un cervellet de canari
  • Tenir un enteniment que es pot tallar
  • Tenir un pis per llogar
  • Tenir un ull de poll al cervell (o al cap)
  • Tenir una durícia al cervell
  • Tocar valsos
  • Treure els peus del solc
  • Xafar-se les orelles
GROS I TALÒS
Mots
  • arganàs (m)
  • balustre (m)
  • betzà -ana
  • calabroa (f)
  • carnús -ussa
  • catracòlica (f)
  • catrecòlica (f)
  • galiassa (f)
  • galiàs (m)
  • galió (m i f)
  • ganàpia (m)
  • ganàs (m)
  • ganassa (m i f)
  • garnegàs (m)
  • llardufa (m i f) [a més, bruta]
  • matalot (m)
  • pallàs (m)
  • panigossi -òssia
  • trencalòs (m)
PETIT I TALÒS
Mots
  • escarabater
CURT D'ENTENIMENT PERÒ AMB PICARDIA
Locucions
  • ase belitre (Illes)
ACTUAR COM UN CURT D'ENTENIMENT
Frases fetes
  • Fer com els alcaldes de Mataró
  • Fer el badoc
  • Fer el beneit
  • Fer el fato
  • Fer el gegant
  • Fer el Joan Pinyol
  • Fer el paper d'en Met de Serinyana
  • Fer el paper de mussol
  • Fer el Pau
  • Fer el Pepet
  • Fer el Quelo
  • Fer els putxinel·lis
  • Fer el taujà
  • Fer el Toni
  • Fer el tronya
  • Fer l'enze com els de Taravaus
  • Fer lo pec cerdà
  • Remusclejar
DITES A QUI ES COMPORTA COM UN CURT D'ENTENIMENT
Frases fetes
  • Cap sense cervell al bordell
  • Cap sense cervell, no ha menester capell
  • De fer el beneit, no fan pagar res
  • Déu te ballaruc!
  • Déu te faça bo!
  • Déu te faça bo, que de gran ja n'ets prou!
  • El beneit d'Amposta, que menjava pa amb crosta
  • El bobo de Còria, que demanava un ronyó de torna
  • El que naix per ruc, ruc es queda per més que s'escalfe la testa
  • En cap buit, molt orgull i poc suc
  • Encara diran que els beneits es moriren l'any de la neu
  • Estudiar per ruc i eixir-se amb la seva
  • Malaguanyat pa que es menja! (o que menja!)
  • Qui ase neix, ase mor
  • Qui es lloga per ase, per ase deu servir
  • Si és tan ruc que l'albardin!
  • Són tontos tots els que ho semblen i la meitat del que no ho semblen
  • Tant hi ha burros amb lletres, com sense lletres
  • Un cap de neci, és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
QUI ES FA PASSAR PER CURT D'ENTENIMENT PER ENGANYAR
Mots
  • barjau (m) [que aparenta mansuetud o incapacitat]
  • miano (m, Illes)
  • palpallosca (m i f)
  • tronya (m)
Frases fetes
  • Parèixer (o venir) d'Alcora
EIXELEBRAT
Mots
  • abalandrat -ada
  • aladroc (m, Illes)
  • albercoc (m)
  • aligot (m)
  • annerot (m, Illes)
  • arrauxat -ada
  • atabalat -ada
  • atabanat -ada
  • atarantat -ada
  • atotinat -ada (País Valencià)
  • avalotat -ada
  • babal·là -ana
  • baldufer -a (Illes)
  • barbantana (m, Catalunya Nord)
  • barbascaire (m i f, Catalunya Nord)
  • barbasta (f, Catalunya Nord)
  • barbolla (m i f)
  • barlica-barloca (m i f)
  • barliqui-barloqui (m i f)
  • berliqui-berloca (m i f)
  • barrastes (m)
  • barrastres (m)
  • barrim-barram (m i f)
  • barrís-barràs (m i f)
  • batolles (m)
  • berloc -a
  • berlocàs -assa
  • berloquis (m i f)
  • betatunga (m i f)
  • boginyot -a
  • bojal -a
  • bolet (f, Illes)
  • borrango -a
  • brac -a (Catalunya Nord)
  • bogia
  • bugia (f)
  • bugiota (f, Catalunya Nord)
  • cabra (f)
  • caparret (m)
  • caparró (m)
  • capesflorat -ada
  • capet (m)
  • capfluix -a
  • capgrinós -osa (Illes)
  • capgròs (m)
  • capsondo (m, Illes)
  • capullo -a (cast)
  • capverd (m)
  • capverjo (m i f)
  • carallot (m)
  • carcamal (m)
  • carcan (m)
  • carrossa (f)
  • catarronxonc (m)
  • cotorba (f, Catalunya Nord)
  • desassenyat -ada
  • desbaratat -ada
  • descabestrat -ada
  • desparriot (m i f)
  • destarifat -ada
  • eixelebrat -ada
  • eixerit -ida (iròn)
  • eixoridàs -assa
  • eixorit -ida (Catalunya Nord)
  • esbojarrat -ada
  • esburbat -ada
  • escalaborn (m)
  • escambeller -a
  • esgarrapacristos (m)
  • esparriot (m)
  • esparverat -ada
  • esterlocat -ada (Catalunya Nord)
  • estimbamatxos (m i f)
  • estimborlat -ada (Catalunya Nord)
  • estorlocat -ada
  • estornell (m)
  • estornit -ida
  • estrabul·lat -ada (Illes)
  • estribul·lat -ada (Illes)
  • esturullat -ada
  • esvalotat -ada
  • esventat -ada
  • fanfàrria (f)
  • faral·lana (f)
  • follart (m, ant)
  • galera (f)
  • gallufa (f)
  • gandalla (f)
  • garlanda (f)
  • grinós -osa (Illes)
  • irreflexiu -iva
  • llambriner -a (Illes)
  • locando -a (cast)
  • malcap (m i f)
  • miloca (f)
  • mitjamèn (m, angl, Illes)
  • modorro -a
  • olla (f)
  • ollot (m)
  • orgue (m)
  • pamplines (m i f)
  • pelatreca (m)
  • pelatreques (m)
  • pelitreca (m)
  • pelitreques (m)
  • pelitroques (m)
  • pepet (m)
  • poca-solta (m i f)
  • regadora (f)
  • ruixols (m)
  • saltabarrancs (m i f)
  • saltaparets (m i f)
  • tabalot (m i f)
  • taral·lirot (m i f)
  • tarambana (m)
  • tarambanassa (m)
  • taranda (m i f)
  • taril·larot (m i f)
  • taril·lot (m)
  • tarit-tarot (m)
  • tarol·la (m i f)
  • tarot (m i f)
  • tarot-lirot (m i f)
  • tartalatge (m)
  • tartallotger (m)
  • tartalotge (m)
  • taruma (f)
  • tascó (m)
  • testeroles (m)
  • tetó (m)
  • tetós -osa
  • tirot-lirot (m)
  • titol (m, Illes)
  • tocaboires (m i f)
  • tocacampanes (m i f)
  • toca-sardanes (m)
  • tocatabals (m)
  • tocatimbals (m)
  • tocatimbres (m)
  • toca-toca (m)
  • tocatrons (m)
  • torracollons (m i f)
  • traibola (m i f)
  • tral·larel (m, Illes)
  • tràmpol (m)
  • trapatroles (m)
  • trecatrec (m i f)
  • trencaavellanes (m i f)
  • trencapinyons (m, esp. jove)
  • trompa (m)
  • trompítxol (m, Illes)
  • venat -ada (cast, arg)
  • verbascaire (m i f) [barbascaire]
  • verbasta (f) [barbasta]
  • xai-boig (m)
  • ximple (m i f)
  • ximplet -a
Locucions
  • barret de rialles
  • cabra boja
  • cap boig
  • cap buit
  • cap d'aigo
  • cap d'estopa
  • cap de collons
  • cap de fum
  • cap de fums
  • cap de pardalets
  • cap de pardals
  • cap d'estornell
  • cap d'estornells
  • cap de trons
  • cap de sitrell
  • cap de sopes
  • cap desfet
  • cap desgavellat
  • cap destorbat
  • cap dur
  • cap esberlat
  • cap esquerdat
  • cap fluix
  • cap lleuger
  • cap sense cervell
  • cap sense seny
  • cap trencat
  • cap xarabotat
  • cara de ca
  • cara de collons
  • cara de cony
  • cara de gos
  • cara de llufa
  • cara de sípia
  • carai marí
  • carallot d'en pampa
  • carallot fet a la vela
  • collons grossos
  • figura d'un ventall
  • lleuger de cap
  • mig boig
  • morros de cony
  • morros de figa
  • mostra sense agulles
  • teixit de disbarats
Frases fetes
  • Déu te faça ça i enllà com el batall de la campana!
  • Déu te faci ençà i enllà com la balda de la porta
  • Estar com un pop
  • Eixorit d'en Pampis (o d'en Pampa)
  • Fer el boig
  • Fer la feina d'en Catasques [actuar sense meditar]
  • No tenir dos dits (o un dit) de front
  • No tenir dos dits d'enteniment
  • No tenir dos dits de seny
  • No tenir lliga ni lligall
  • No tenir soga ni lligall
  • No tenir volta ni costura
  • Pensar amb el cul
  • Semblar un tabal destrempat
  • Ser esbojarrat com un estornell
  • Ser esbojarrat com un llum d'oli
  • Ser un bon estornell
  • Ser un mal cap
  • Ser un rabasta
  • Tenir el cap als peus
  • Tenir el cap ple de fum
  • Tenir el cap ple de grills
  • Tenir gallarets al cap
  • Tenir pardalets al cap
  • Tenir tant de seny com una garba d'ordi
  • Tenir un cap com un estornell
  • Tenir verderols al cap
MANIÀTIC
Mots
  • bisbètic -a
  • enllunat -ada
  • estoner -a
  • llunàtic -a
  • maníac -a
  • maniàtic -a
  • maximós -osa

4. CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES

DESBARRAR
Mots
  • espifiar-la
Frases fetes
  • Anar a peu
  • Anar de glorificat a matines
  • Anar el carro pel pedregar
  • Anar en revolt
  • Anar errat de comptes
  • Anar fora corda
  • Anar fora de camí
  • Anar lluny d'osques
  • Anar-se'n de naps a cols
  • Cagada pastoret
  • Escopir fora de trona
  • Fer planxa
  • Ficar el rem
  • Ficar els peus a la galleda
  • Ficar la pota
  • No saber el que es pesca (o no saber què es pesca)
  • No saber el que s'empatolla
  • No saber on es toca
  • No saber per on es navega
  • No saber que és matgenca
  • No tocar enlloc
  • No tocar pilota
  • Parlar a la babalà
  • Parlar a la tum-tum
  • Pensar amb els peus
  • Perdre la carta de navegar
  • Pixar fora del padellàs
  • Pixar fora del test
  • Portar les ulleres d'en Carrió
  • Tenir diarrea mental (idea que té, idea que caga)
  • Tocar a missa
  • Tocar el bombo
  • Tocar el violon*
  • Tocar l'orgue
  • Tocar (o sonar) la viola
  • Tocar timbals (o timbales)
  • Treure els peus del solc
IGNORANT
Mots
  • aburrat -ada (cast)
  • analfabet -a
  • ase (m i f)
  • ase amb quatre potes
  • ase ensellat
  • asenàs
  • asoti (m, Illes)
  • atapeït -ïda
  • banc (m)
  • bèstia (f)
  • bístia (f)
  • bigalot (m)
  • boçal (m)
  • borrego (m)
  • buixolàs -assa
  • burro -a
  • cabeçut -uda
  • camell (m)
  • cateto (m, arg, cast)
  • cistellot (m)
  • closca (m i f)
  • còdol (m)
  • cudol (m, Pais Valencià)
  • desmanicat -ada
  • espès -essa
  • gamarús -ussa
  • garrulo (m, arg, cast)
  • gofí (m)
  • idiota (m i f)
  • ignorant (m i f)
  • indocte -a
  • inerudit -a
  • inscient (m i f, ant)
  • llanut -uda
  • llec
  • llocarroner -a
  • llumeneres (m i f, iròn)
  • lumbreres (m i f, iròn, cast)
  • mameluc
  • manolo (m, cast)
  • membrillo (m, arg, cast)
  • mongòlic -a
  • mongo (m, apòcop)
  • mongolo (m, cast)
  • moniato (m)
  • neci nècia
  • nisci (m, ant)
  • nisi (m, ant)
  • nescient (m i f)
  • obtús -usa
  • orellut -uda
  • paleto (m, cast)
  • panoli (m)
  • papafigo (m)
  • pet (m)
  • pipeta (m)
  • ruc -a
  • safi (m, País Valencià)
  • sarusses (m)
  • sauma (f, Catalunya Nord)
  • tarugo (m, arg, cast)
  • tetron (m, Catalunya Nord)
  • totxo -a (m)
Locucions
  • advocat de peu de marge
  • albercoc de marge
  • bon cap per a pom d'escala
  • borni de cervell
  • cap buit
  • cap d'animal
  • cap d'ase
  • cap de burro
  • cap de carbassa
  • cap de corfa de meló
  • cap de grumo
  • cap de massa
  • cap de ruc, fet amb suc!
  • cap espès
  • cap foradat
  • cara d'ase
  • closca d'aram
  • el burro de... (o la burra de ...)
  • nas de gall
  • sac d'errors
  • tros d'animal
  • tros d'ase
  • tros d'ignorant
  • tros de bèstia
  • tros de penco
Frases fetes
  • Anar amb el fanal apagat
  • Anar per ase i tornar per burro
  • Baixar (o venir) d'Arbeca
  • Baixar de la Mussara
  • Baixar (o venir) de la Vall d'Aran
  • Com l'alcalde de Bescaran, que tres i tres fan set i set fan vuit
  • Com la tia Caterina, que tot el que veu endevina
  • Com la tia Serafina, que tot el que veu endevina
  • El burro i l'ignorant són cosins germans
  • El profeta Xiribia, que endevinava el que sabia
  • Ha de venir a senars, com l'Anton de la Mercè
  • Hi ha qui estudia per burro
  • L'endevineta de Palou, que quan ragen les canals senyal que plou
  • Mai ha oït campanes ni vist cul en finestra
  • Merèixer una albarda
  • No entendre-hi pilota
  • No entendre-hi un borrall
  • No haver inventat la pólvora
  • No haver inventat la sopa d'all
  • No haver vist mai el món per un forat (o no haver vist el món sinó per un forat)
  • No mancar-li (a algú) llana al clatell
  • No saber el beabà
  • No saber (algú) els dits que té a la mà
  • No saber fer una O amb un cul de got (o de tassó)
  • No saber futil·la
  • No saber la plana del Jesús
  • No saber ni la "a"
  • No saber ni senyar-se
  • No saber on ha de fermar l'ase
  • No saber on es té la cara (o on té la cara)
  • No saber on es toca
  • No saber on té la mà dreta
  • No saber quants dits es té a la mà
  • No saber quin cap li va al davant
  • No saber-se mocar
  • No tenir ni folla (o ni folla idea)
  • Pareix que mai haja vist campanes
  • Portar molta llana al clatell
  • Què sap l'ase què cosa és el safrà?
  • Què sap l'ase què és safrà, si mai ha estat adroguer?
  • Qui bèstia va a Roma, bèstia torna
  • Qui burro és, burro fineix
  • Qui burro neix, burro fineix
  • Saber fer de tot, fora de culs d'olla
  • Semblar que (algú) ha anat a estudi a la Universitat d'Hortoneda (iròn)
  • Ser burro, cap i tot
  • Ser dur de clepsa
  • Ser més burro que fet d'encàrrec
  • Ser més burro que la nit
  • Ser més burro que un solc d'herba
  • Ser més caparrut que un ase
  • Ser més viu que el portuguès
  • Ser un burro de quatre (o de set) soles
  • Tenir el cap atapeït
  • Tenir la closca dura
  • Tenir les lletres grosses
  • Tenir més carn al cap que un burro a les anques!
  • Tenir poc de Salomó
  • Totxo com la nit
  • Totxo com un mussol
  • Totxo com una taleca
  • Trobar (algú) per bèstia i deixar-lo per animal
  • Val més que diguin: Per aquí passa un ase, que per aquí passa un mort
  • Venir (ser o parèixer) d'Alcora
  • Venir d'Alvèrnia
  • Venir de l'Estall
  • Venir (o baixar) de l'hort
  • Venir de sa Marjal
  • Vés a cal manescal que et posi ferradures!
MALEDUCAT
Mots
  • aixanguer (m)
  • atrevit -ida
  • brètol (m i f)
  • descarat -ada
  • descascat -ada (Catalunya Nord)
  • descordat -ada
  • descortès -esa
  • desenfreït -ïda
  • desfregat -ada
  • desvergonyit -ida
  • enfereït -ida
  • escambellot (m)
  • frontat -ada (gal, Catalunya Nord)
  • gamberro -a (cast)
  • gamerrot (m, cast)
  • girafaldilles (m)
  • impertinent (m i f)
  • incivil (m i f)
  • incorrecte -a
  • insolent (m i f)
  • inurbà -ana
  • irrespectuós -osa
  • llampuga (f, País Valencià)
  • malaprès -esa
  • malcriat -ada
  • maleducat -ada
  • marmanyera (f)
  • pocacriança (m i f)
  • pocalatxa (m i f)
  • pocapena (m i f)
  • pocavergonya (m i f)
Locucions
  • cabàs de les dotze (m)
  • cara de pega
  • cara de sutja
  • cara de vaqueta
  • cara de vernís
Frases fetes
  • Eixir amb les vint-i-nou de Golondro
  • Sortir amb un ciri trencat
  • Tenir llengua
RETRÒGRAD
Mots
  • arnat -a
  • austrolopitec -a
  • carrossa (m i f, arg)
  • cromanyó -a
  • fòssil (m)
  • juràssic -a
  • pitecantrop (m i f)
  • repatani -ània
RÚSTIC
Mots
  • abresquillat -ada
  • adust -a
  • alarb -a
  • alarbe (m)
  • alarbi (m)
  • andorrat -ada
  • animal (m i f)
  • animala (f)
  • animalàs (m)
  • animalot (m)
  • apagesat -ada
  • armanac (m, Catalunya Nord)
  • arpellot (m i f, Illes)
  • arrienc -a (Illes)
  • aspre aspra
  • bacallar (m, ant)
  • bajà -ana
  • baldrumer -a (Illes)
  • bardaixa (f)
  • barruf (m)
  • bast -a
  • bastaix (m)
  • beoci -òcia
  • bèstia (m i f)
  • bestiassa (m i f)
  • bestienc -a
  • boc (m)
  • boçal (m)
  • bosquerol -a
  • bosquetà -ana
  • bugadera (f)
  • búlgar -a
  • burrenc -a (cast)
  • campins (f)
  • cani (m i f, arg jove)
  • capbaixenc -a
  • capçut -uda
  • carrincló -ona
  • cateto (m, arg, cast)
  • càvec (m)
  • clovellut -uda (Illes)
  • corbellot (m, País Valencià)
  • coscorrando (m, Illes)
  • cotorba (f)
  • esclafaterrossos (m)
  • esquerp -a
  • esquiu -iva
  • esquívol -a
  • estevet -a
  • faluca (f, Illes)
  • fanegues (m i f)
  • furro furra
  • furo fura
  • garroter -a
  • garrulo (m, arg, cast)
  • gorà (m, Illes)
  • goranenc -a
  • grec grega
  • groller -a
  • gropellut -uda
  • grosser -a
  • grosserando -a
  • grosserenc -a
  • gruixut -uda
  • guilla (f)
  • guimarro (m)
  • guineu (f)
  • incult -a
  • inculte -a
  • insociable (m i f)
  • isard -a
  • janet (m)
  • janot (m)
  • llocarroner -a
  • maçot (m)
  • malagradós -osa
  • malaixamús -ussa
  • marinenc -a (Illes)
  • marmanyera (f)
  • matxer (m, Illes)
  • mesell -a [que no se sent de res]
  • mifa (f)
  • minyaco -aca (Illes)
  • morral -a
  • morraler -a
  • mussol (m)
  • mul -a
  • òliba (f) [esquerp]
  • olibaixà (m, Illes)
  • orangutan (m) [encara per civilitzar]
  • ordinari -ària
  • pagerol -a
  • pagès -esa
  • pagesàs -assa
  • paio -a
  • paisantàs (m, gal, Catalunya Nord)
  • paleto (m, cast)
  • paló (m)
  • paltoner (m, ant)
  • panan (m, arg)
  • papo (m)
  • papu (m)
  • paretjal (m i f, Illes)
  • parrandó (m i f)
  • pastorassa (f)
  • patanarro -a
  • patano (m)
  • pataterrós (m, Catalunya Nord)
  • patot (m)
  • patxo (m)
  • peixatera (f)
  • pep (m)
  • placera (f)
  • poc-agut -uda
  • poca-criança (m)
  • pocsmodos (m i f, cast)
  • primari -ària
  • provincià -ana
  • quillo -a (arg jove)
  • risp -a (País Valencià)
  • rude (m i f)
  • rude -a (col)
  • ruquerol -a
  • rústic -a
  • rústec -ega
  • rusticà -ana
  • rustical (m i f, ant)
  • salvatge (m i f)
  • somerí -ina (Illes)
  • sornut -uda
  • sorrut -uda
  • sorro (m, País Valencià)
  • tafarrenc -a
  • tafarrut -uda
  • taujà -ana
  • terròs (m)
  • tòfol (m)
  • toixarrut -uda
  • toixut -uda
  • tosc -a
  • troglodita (m i f)
  • tudesco (m, Catalunya Nord)
  • turc -a
  • verdulaire (m i f)
  • verduler -a
  • verro -a
  • vilà -ana
  • vilanàs -assa
  • vulgar (m i f)
  • xondan (m, Catalunya Nord)
  • xoni (f, arg jove)
  • xurrimandusca (f)
Locucions
  • agafat amb cans
  • aranya de forat
  • arrencador de bolengues
  • banya baix
  • bèstia bruta
  • bèstia fastigosa
  • cap de mastre
  • cara de màstic
  • cara de poca-vergonya
  • dragó de forat
  • gat de masia
  • gos pagès
  • mul somerí
  • ocell de gàbia
  • ós marí [encara per civilitzar]
  • pagès merdós
  • poc distingit
  • pocs modos*
Frases fetes
  • Dur molta teia
  • Esquerp com un gat vell
  • Esquerp com una gatosa
  • Haver après modos* a Porqueres
  • Home sorrut, val més no conegut
  • Què saben els porcs de menjar confits
  • Semblar (una persona) criada en la Figuereta del Nuc
  • Semblar (una dona) de vendre cobertores
  • Ser de Planes [de pocs compliments]
  • Ser en Nofre Llonze
  • Ser tan amorosa com una argelaga
  • Ser un fregall
  • Ser un pagès d'aquells tan amples
  • Sol com el noi Cabra
  • Sol com un espàrrec
  • Sol com un gos
  • Sol com un pilar
  • Sol com un xup
  • Sol com un mussol
  • Solitari com una òliba
  • Tenir males maneres
  • Tenir pocs (o mals) modos*
SETCIÈNCIES
Mots
  • advocat -ada
  • batxiller -a
  • cultiparlant (m i f) [que parla amb afectació]
  • cultiparlista (m i f)
  • maximós -osa
  • mestrissó (m)
  • misser (m)
  • paó paona
  • paraigüer (m)
  • paraigüero (m, cast)
  • pedant (m i f)
  • sabellut -uda
  • saberut -uda
  • santatitina (m)
  • saviondo -a (cast)
  • setciències (m i f)
  • setsavis (m i f)
  • traspassera (f)
Locucions
  • advocat de secà
  • cap quadrat [d'idees poc matisades]
  • mestre fanguet
  • mestre libori
  • mestre setciències
  • mestre tites
  • rata sàvia
  • savi de parxís
  • savi de secà
  • savi de taverna
  • set savis
Frases fetes
  • Com el doctor Llemara, que parlava de tot i no sabia de res
  • Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
  • El doctor Llémona, en tot entén
  • El fill de mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
  • El qui diu que sap massa, té el cap de carabassa
  • El qui pensa saber prou, té el cap més gros que un bou
  • El rector de la Pobla de Montornès en qüestions d'aquestes no hi entén res
  • El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
  • El talent del portuguès, que parlava de tot i no entenia de res
  • Haver nascut ensenyat
  • L'aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
  • La vella setciències a tot trobava taps
  • Semblar en Mauri de les dècimes
  • Ser en set-ciències
  • Ser l'advocat de les tres pes: putes, pobre i parents
  • Ser l'advocat dels pobres
  • Ser (o semblar) una enciclopèdia (iròn)

5. ACTIVITAT LABORAL

5.1 Treball

Genèrics sobre el treball
Frases fetes
  • Home de molts oficis, pobre segur
  • Home de molts oficis, pocs beneficis
  • Mestre de tot, oficial de res
Fer una feina inútil o mal remunerada
Frases fetes
  • Fer caritat al dimoni
  • Treballar pel diable
No cobrar per la feina feta
Frases fetes
  • Anar a cobrar a Arbeca (o a la pedrera d'Arbeca)
  • Anar a cobrar a can Botifarra de Laroques (o de la Roca)
  • Anar a cobrar a can Santacana
  • Anar a cobrar a Espoia
  • Anar a cobrar a la seca
  • Anar a cobrar a les Penyes Roges
  • L'herència de Belloc, ni jo cobre ni tu tampoc
  • Janot de la Rasa que no paga ni baralla
  • Pagar a pets, com els jotos (o els xots)
  • Pagar amb cançons
  • Pagar amb sellos*
  • Pagar com Inda, a favades (o a disgustos)
  • Treballar pel rei de Prússia
  • Pagar a tres plaços: mai, mai i mai

5.2 Empresa dolenta

Empresa amb articles de baixa qualitat
Frases fetes
  • Ser de can Piquinyoli
  • Ser una cosa de Can Peles
  • Ser una cosa de Can Tita
Establiment car
Locucions
  • can Pispa
  • papadiners (m, cast)
Frases fetes
  • Ser de can Cotna
  • Ser una cova de lladres
  • A Cabo Pastell arrenquen la pell
Establiment mal assortit
Locucions
  • can Cacaracac
  • l'hostal de Noentenim
Frases fetes
  • Com l'apotecari d'Olot, que de tot té un poc
  • Com la botiga d'en Plana, que de tot hi ha menys del que es demana
Empresa de mal tracte i sou baix
Locucions
  • casa de caguerris
  • can Misèries
  • can Miques
Empresa mal administrada
Frases fetes
  • Com el molí d'en Cacararac, que quan hi ha aigua no hi ha blat
  • Semblar Can Pixa (o Can Pixa de Pedret)
  • Semblar can penja i despenja
  • Tot són reïres de Déu i caps sagrats
  • Semblar a Can Pastrana
  • Semblar a Can Patau
  • Com a Can Maneu (a la costura d'en Maneu), que tothom mana i ningú no creu
  • Semblar a casa d'en Perot
  • A l'estil de Ca l'Hereu, que tothom mana i ningú no creu
  • Ser Can Bojeria
  • Ser Can Garlanda
  • Ser Can penja i despenja
  • Ser Can Seixanta
  • Ser Can Taps
  • Ser una olla de cargols
  • Ser una olla de grills
Empresa que discrimina els treballadors
Frases fetes
  • Fer quarts i parts
  • Haver-hi (en una empresa) hereus i cabalers
Fonda de poca categoria
Locucions
  • ca l'afartapobres
  • fonda de sisos
  • fonda de mala mort
Frases fetes
  • A l'hostal del penjat, mal servit i ben pagat
  • Semblar l'Auxili Social
Empresari que contracta amb sous baixos i sense assegurança
Mots
  • pistoler -a
Explotador
Mots
  • burgès -esa
  • caifàs (m)
  • dèspota (m i f)
  • explotador -a
  • negrer -a
  • negrero -a (cast)
  • sangonera (f)
  • tirà -ana
  • tirio (m)
  • vampir -a
  • xucla-suc (m i f)
Frases fetes
  • Com l'alcalde de Favara, que trau la llei de la vara
  • Fer anar els treballadors de quatre grapes

5.3 Capacitat laboral

Dropo
Mots
  • abagarrat -ada
  • abegot (m)
  • accidiós -osa
  • agafa-sopes (m)
  • bagarro -a
  • bagassa (f)
  • balaga (m)
  • balandra (f)
  • balandran (m, Catalunya Nord)
  • barber (m)
  • bardaixa (f)
  • barjaula (f)
  • bauba (f, dial) [balba]
  • bolaga (m)
  • buscagatoses (m)
  • cabàs (m)
  • caçabrenes (m i f)
  • camadret -a
  • canàs (m)
  • canyàs (m)
  • carretó (m)
  • carronya (m i f, Illes)
  • carxofassa (f)
  • colgafocs (m)
  • congre (m)
  • dormilec -ega
  • dormileca (m i f)
  • dormilega (m i f)
  • dormilego -a (Illes)
  • dormilenc -a
  • dormillós -osa
  • dropo -a
  • dròpol -a
  • dròpul-a
  • dropando (m)
  • engalvant (m)
  • engorronit -ida
  • espiaberenes (m)
  • esquenadret -a
  • esquenamoll -a
  • fagina (f, País Valencià)
  • farnaca (f)
  • feniant -a (gal, Catalunya Nord)
  • feniantàs -assa
  • foixa
  • fotja (f)
  • galdran (m, Catalunya Nord)
  • galdrepa (f)
  • galiot (m)
  • galirot (m)
  • gallof -a
  • gallofo -a
  • gallòfol -a
  • gallofer -a
  • galtuan (m, Catalunya Nord)
  • galvana (m)
  • galvaner -a
  • gamarro (m, Catalunya Nord)
  • gambaire (m)
  • gamoi (m)
  • ganarra (m, Catalunya Nord)
  • ganarrós -ossa
  • gandul -a
  • gandulàs -assa
  • ganduler -a
  • gandumbes (f) [que es fa el beneit per no treballar]
  • gardiman (m)
  • gasano (m)
  • gasanyol -a (Catalunya Nord)
  • gos gossa
  • gossarro -a
  • gossàs (m)
  • gossot (m)
  • gosser (m)
  • gossoni (m)
  • indolent (m i f)
  • lesi (m, angl)
  • malaganós -osa
  • malfatà (m)
  • malfeiner -a
  • mandra (m)
  • màndria (m)
  • mandró (m)
  • mandrolis (m i f)
  • mandrós -osa
  • manfla (f)
  • manta (m i f)
  • manter -a (País Valencià)
  • marcòfia (f)
  • matapà (m)
  • mig-estorb (m)
  • motxonco (m)
  • pallaranga (f)
  • pallardo -a
  • pallassa (f)
  • pamparna (f)
  • pandero -a
  • pardalango (m)
  • pendango -a (Illes)
  • pendenga (f)
  • pereós -osa
  • pererós -osa
  • peresós -osa
  • perós -osa
  • perfando -a (Illes)
  • perxana (m i f, Illes)
  • perxanc (m, Illes)
  • perxango -a
  • pigre -a
  • pixa-reixes (m)
  • pixavagant (m)
  • plantofa (f)
  • poltró -ona
  • putifeina (m i f)
  • puto (m, Illes)
  • ràcano (m, cast arg militar)
  • relliu (m, Illes)
  • ronsa (m i f)
  • ronseguer -a
  • ronsejador -a
  • ronsejaire (m i f)
  • ronser -a
  • ronsero -a (cast)
  • ronsoner -a
  • set-esquenes (m)
  • socoltre -a (País Valencià)
  • sorn -a
  • taül (m)
  • titeretit (m)
  • tomata (m, esp noi)
  • torrapipes (m)
  • vagamundassa (f, cast)
  • vagariu (m)
  • vagarívol -a
  • vagarós -a
  • vagarro -a [cf bagarro -a]
  • vagatiu -iva
  • vagatívol -a
  • vague -ga
  • vago -ga (cast, col)
  • vaguinyol -a
  • vessós -osa
  • xumeca (m i f, angl, Illes)
Locucions
  • cul de cafè
  • cul de taverna
  • en Pere s'esquitlla [persona egoista que fuig de la feina]
  • gos de mala casta
  • jau-a-l'era
Frases fetes
  • A n'en putifeina, muda-li l'eina
  • Abrigar-se (algú) la pell del gos
  • Buscar postes de sol i caps de setmana
  • Caçar mosques
  • Com el gos d'en Mandra (o d'en Mandró), que es va deixar menjar els ronyons per mandra d'esquivar les mosques
  • Comptar bigues [a més del seu significat sexual]
  • Dona balconera, dona mal feinera
  • El gos de Sagra, que de peresa que té, no lladra
  • Els gossos d'en Tort només coneixen el vent d'avall
  • Estar fet un gos de llança
  • Fer com els burros de Viura, que encara no veuen el bast ja suen
  • Fer com els burros d'Urgell que en veient la càrrega ja suen
  • Fer el ronso
  • Gandul com la mandra
  • Gandul com un gos
  • Haver estat mossegat pel gos de la mandra
  • Haver-hi dies que un no té ganes de fer res [En Llanes deia "hi ha anys que un no té ganes de fer res"]
  • Ja, ja... res va acabar
  • Jeure més que l'ombra
  • La feina no li fa por, perquè s'hi jeu damunt
  • Mandra no em deixis
  • Mandrós com la mandra
  • Mandrós com una tortuga
  • No alçar una palleta de terra
  • No cansar-s'hi
  • No fotre brot
  • No matar-s'hi
  • No poder-se tòrcer
  • No trencar-s'hi cap os
  • Noia finestrera, es cansa de ser soltera
  • Patir de l'os Bertran
  • Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
  • Qui dorm i no treballa, molts cops badalla
  • Semblar la vella de la filosa, que el diumenge treballaria si en fos dia
  • Semblar (algú) que ja va néixer cansat
  • Ser com el sastre del Perelló, que per parlar es lleva el didal
  • Ser curt de feina
  • Ser curt de mans
  • Ser més gandul (o més vago*) que el gener
  • Ser més gandul que el gos de Llor
  • Ser més gandul que el jeure
  • Ser més gandul que la Mare de Déu d'agost
  • Ser més gos que el gos d'en Pandorga
  • Ser més vago* que un enganyapastors
  • Ser un Adam
  • Ser un cançons
  • Ser un mandra
  • Tenir el gos agarrat a les costelles
  • Tenir el llangardaix amarrat a l'esquena
  • Tenir el mal d'Amèrica
  • Tenir el mal de Cuba
  • Tenir l'os bertran
  • Tenir la melsa de bou
  • Tenir molta canya
  • Tenir pèls (o un pèl) a la mà
  • Tenir un os a l'esquena
Inexpert
Mots
  • arrossaire (m)
  • bavós -osa
  • be (m)
  • gafarró (m)
  • imperit -a
  • jovenet (m)
  • novato -ata (cast)
  • passerell (m)
  • quinto (m)
Locucions
  • cap verd
Frases fetes
  • Caure del niu
  • Cagar verd
  • Encara du sa llet p'es morros (o tenir llet als morros)
  • No haver sortit de la closca
  • No haver-li caigut el groc del bec
  • No saber-se mocar
  • Ser a la clasca de l'ou
  • Ser de la primera llapinada
  • Ser de la primera llocada
  • Ser de la primera volada
  • Sortit de l'ou
  • Sortir del niu
  • Tenir el bec groc (tenir el groc del bec o ser del bec groc)
Inútil
Mots
  • acabat -ada (arg jove)
  • alicorn (m)
  • ampadura (f, Catalunya Nord)
  • arreplegat -ada
  • atzero (m)
  • babarota (f)
  • burba (f)
  • cacigall (m)
  • calamitat (f)
  • carcamal (m, cast)
  • carronya (m i f)
  • cascaborro (m, País Valencià)
  • cocarroi (m, Illes)
  • crostera (m i f)
  • desastre (m)
  • embàlit (m)
  • esbutzapans (m)
  • escamballot (m)
  • esquerrà -ana (ant)
  • estaferm (m)
  • figó (m)
  • fogó (m)
  • incapaç -a
  • incompetent (m i f)
  • inútil (m i f)
  • inútila (f, col)
  • malfeiner -a
  • mamacalostres (m)
  • manxol -a
  • marron (m, Illes)
  • mataformigues (m)
  • matat -ada (arg jove)
  • menja-i-dorm (m i f)
  • moble (m)
  • mòpia (f)
  • mort -a
  • nonens (m, Illes)
  • nul·litat (f)
  • nyèbit (m)
  • nyoles (m, Illes)
  • nyòlits (m, Illes)
  • pantigana (m)
  • paquet (m)
  • pardillo -a (arg jove, cast)
  • penco (m, arg, cast)
  • penjat -a [sense valor]
  • pringat -ada (arg jove)
  • rapaçot (m i f)
  • rave (m)
  • rebrec (m)
  • saldo (m)
  • salitraco (m i f)
  • sedàs (m)
  • sofrony (m i f)
  • tit-tic (m)
  • traste (m)
  • trasto (m)
  • travat -ada (Illes)
  • trencapinyes (m)
  • trompa (m i f)
  • trompellot (m)
Locucions
  • ànima encantada
  • bo a no res
  • cap de mort
  • fill de papà
  • gall sense esperons [que es creu important]
  • nul·litat ambulant
  • poca traça
  • trasto inútil
  • trasto vell
  • xufanc punyetero! [entre mariners, referit a un home de platja inútil]
Frases fetes
  • Aprenent de tot, i mestre de res
  • Buscava l'ase i anava a cavall
  • Buscava la pipa i la tenia als morros
  • Com el ferrer del Pedró, que quan tenia ferro no tenia carbó
  • Com el fuster de Callús, que d'un presseguer no en treia un fus
  • Com mestre Damià Morell, el mestre millor de l'aixa: es pensava fer una caixa i li sortí un arganell
  • Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
  • Com el rector d'Avinyonet, que només sabia parlar arrambat a la paret
  • Com el sabater Maurici, que tot fent sabates va perdre l'ofici
  • Comptar les bigues
  • El ferrer de Tibi, que, ferrant, ferrant, va perdre l'ofici
  • El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què era, a sota, hi va escriure gall
  • Els tràfics de na Maria Gori, cinc setrills per un dit d'oli
  • Embolicar-se com una aranya
  • Fer (una cosa) amb els peus
  • Fer bunyols de pasta
  • Fer bunyols sense forat
  • Fer com aquell que, de cada dos, en feia un parell
  • Fer com el ferrer de Manresa, que prenia la mida sense peça
  • Fer-se el compte del perdut
  • Ja l'ha feta! Com en Perreta
  • Malaguanyada aigua que beu
  • Malaguanyat pa que es menja! (o que menja!)
  • Més travat que una gallina
  • No guanya l'aigua que beu
  • No haver-hi per on agafar (algú)
  • No saber treure la lloca d'un favar
  • No ser bo ni per mar ni per terra
  • No ser bo ni per pondre ni per covar (o ni per covar ni per pondre)
  • No ser bo ni per portar llum a una presó
  • No ser bo per ase ni per albardar
  • No ser bo per a llaurar ni per a dur càrrega
  • No ser bo per a posar un tupí davant del foc
  • No ser bo per a sella ni per a albarda
  • No ser bo per a treure un marrà d'un blat
  • No servir ni per a menar gats a vendre (saber poc de menar...)
  • No servir ni per a treure la lloca a pixar
  • No servir ni per fotre ni per fer llum
  • No servir per llop ni per ovella
  • No trobar aigua al mar (a mar o a la mar)
  • No valer l'aigua de fregar
  • No valer la corda per penjar-se
  • No valer les palles d'allà on jeu
  • No valer ni la merda que caga
  • No valer ni un pet de puta
  • No valer pas les anques d'un ca mort
  • No valer res
  • No valer un rot d'una vella (o d'una puta)
  • No valer una puta merda
  • No vals la pesseta que costes de batejar
  • Quedar ben descansat [fer una feina malament]
  • Què sap, el gat, de fer culleres, si no ha estat mai cullerer!
  • Semblar el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó
  • Ser com el cànem de les vores
  • Ser el darrer cagalló de la tira
  • Ser el sastre (advocat, metge, etc.) dels gegants
  • Ser en caca i non
  • Ser l'alcalde Borrego [aplicat a gent amb càrrecs que els hi venen grans]
  • Ser més inútil que es ploure dins la mar
  • Ser més inútil que un cendrer en una moto*
  • Ser un Adam
  • Ser un advocat (metge, etc) se secà
  • Ser un llum
  • Ser un zero a l'esquerra
  • Ser una eina que no mereix mànec
  • Ser una ful de Can Tarrià (arg)
  • Servir només per fer papa, caca i nona
  • Tenir el dia sis
  • Tenir males grapes
  • Tenir tanta traça com un porc a fer escalfetes
  • Tenir unes mans que semblen peus
  • Tres Joans per a batejar un ase (no van batejar un ase)
  • Valer tant com un pet en un banc
Maldestre
Mots
  • andoi -a
  • arpell -a (Illes)
  • arrencaqueixals (m)
  • as (m, iròn)
  • asclaire (m, Catalunya Nord)
  • barrambis (m)
  • barrim-barram (m i f)
  • barrip-barrap (m i f)
  • barroer -a
  • berria (m i f)
  • bonyega (m i f)
  • bonyeguer -a
  • bonyigo (m, País Valencià)
  • borrasser -a
  • bunyolaire (m i f)
  • bunyoler -a
  • butxaques (m)
  • crac (m i f, angl, iròn)
  • desmanyocat -ada
  • desmanyotat -ada
  • destraler -a
  • empastrer -a
  • escarabater (m)
  • esgarrador -a
  • esmanyocat -ada
  • estripacalces (m)
  • feinotes (m i f)
  • grapissa (m i f)
  • graponer -a
  • grapua (m i f)
  • incompetent (m i f)
  • inepte -a
  • inhàbil (m i f)
  • macaco -a (Catalunya Nord)
  • maladret -a (Catalunya Nord)
  • maldestre -a
  • malesmans (m i f)
  • maleta (m)
  • manefla (m)
  • manyefla (m)
  • manasses (m i f)
  • manicaco -a (Catalunya Nord)
  • manotes (m i f)
  • manxaire (m i f)
  • manyà (m)
  • maseta (m, gal, Catalunya Nord)
  • massacre (m i f, Catalunya Nord)
  • massuter -a
  • matusser -a
  • merder (m)
  • palafanguer (m)
  • palatreco (m)
  • panistre (m)
  • pantigana (f)
  • papallusquetis (m, Catalunya Nord)
  • papissa (f, Catalunya Nord)
  • pastafanguer -a
  • pastera (f)
  • pastifa (m i f)
  • pastili (m, arg)
  • patacot (m)
  • patafier -a
  • pataquer -a
  • pataquero -a
  • patata (m i f)
  • patós -a
  • patot (m)
  • patotxo -a
  • pocatraça (m i f)
  • poctranc (m i f, Illes)
  • potiner -a
  • sabater (m)
  • sapastre -a
  • sapastrer -a
  • talabot (m, Catalunya Nord)
  • tartamoc (m)
  • terramaner -a
  • toia (m i f)
  • trencatot (m i f)
  • trepitjatabals (m i f)
  • xafatolls (m)
  • xambó (m)
  • xapusser -a (cast)
  • xipòtil (m)
  • xipòtol (m)
Locucions
  • bèstia bruta
  • en Pere tant se val
  • esguerrat d'ofici
  • mal catxapat
  • males mans
  • tros de manicaco
Frases fetes
  • Merèixer una albarda
  • Mocar-se amb la mànega
  • No abastar ni fusta ni ferro
  • No fer cosa bona
  • No saber fer una O amb un cul de got (o de tassó)
  • Ser butxaca enllà
  • Ser com el sastre Lleganya, que pren les mides amb una canya
  • Ser com la tia Ferrenca que tot el que toca trenca
  • Ser més bruto* que una rella
  • Ser més grosser que un rot
  • Tenir grapes en comptes de mans
  • Tenir unes mans que semblen peus
Estar sense fer res
Frases fetes
  • Cantar romanços
  • Estar amb els braços plegats
  • Estar amb les mans a les butxaques
  • Estar amb les mans plegades
  • Estar mà sobre mà
  • Estar una mà damunt l'altra
  • Estar-se tocant el senyor Mariano
  • Estar-se tocant les gandumbes
  • Fer el gandul
  • Fer el mandra
  • Fer el manta
  • Fer el ronsa
  • Fer figues
  • Fer l'ofici de senyor
  • Fer la granja (o la garanja)
  • Fer la pamparruana
  • Gratar-se la panxa
  • Matar l'aranya
  • Mirar qui té el cap més gros
  • No fer un brot (o no fotre brot)
  • Passar el rosari
  • Perdre's com un banc de serrador
  • Tocar-se els collons
  • Tocar-se en Mariano (o el senyor Mariano)
Que es belluga molt però no fa res de bo
Mots
  • andoi -a
  • caganaies (m i f, País Valencià)
  • cagandances (m i f, País Valencià)
  • cagandanes (m i f, País Valencià)
  • gambalatxo (m)
  • pixavagant (m)
  • vaiver -a
Locucions
  • mare trafec
Frases fetes
  • Córrer l'andola
Viure bé sense treballar
Mots
  • senyorito (m, cast)
Locucions
  • estoig de panyo
Frases fetes
  • Fer la vida del canot
  • Fer vida amplota
  • Fer vida de marquès
  • Fugir de fam i de feina
  • Treballar a Can Peles
  • Viure amb l'esquena dreta
  • És l'ofici de burgès: menjar, jeure i no fer res
Treballador que es guanya malament la vida
Mots
  • esclafacanyes
Treballador en un ofici brut
Mots
  • escurabasses
  • escurabescambres
  • escuralloccomuns
  • escurapous
Treballador de feines sense importància
Mots
  • feinetis (m i f)
  • mata-rates (m)
  • rebitllapatotes (m, Catalunya Nord)
Treballador que fa les feines més pesades
Mots
  • bastaix (m)
  • escarràs (m)
Locucions
  • burro de càrrega

5.4 PROFESSIONS I ACTIVITATS

Acomodador de cinema o teatre
Mots
  • piles (m o f)
Administrador
Refranys
  • Administrador, viu bé i a morir en presó vé
Adobacossis
Mots
  • guineu (m)
Advocat
Locucions
  • lladre de cadira
Frases fetes
  • Advocat i home de bé, no pot ser
  • Bon advocat, mal veí
  • De jutge i d'advocat no n'hi ha cap de salvat
  • Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
  • El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar
  • Notaris i advocats, a l'infern tots plegats
  • Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és
  • Quan el diable s'ha encarnat, se disfressa d'advocat
  • Tenir més llengua que un advocat
  • Xerrar més que un advocat
Advocat dolent
Mots
  • comprometedor (m)
  • embustero (m, cast)
  • esgarrapaplets (m i f)
  • picaplets (m i f)
  • ràbula (m)
Frases fetes
  • Advocat de valença, llarga toga i curta ciència [s'aplica a qualsevol professió]
  • L'advocat de les tres pes: putes, pobres i parents
  • Ser l'advocat dels gegants
  • Ser un advocat de secà
  • Ser un advocat de marge
Amo
Frases fetes
  • Content l'amo, fotut el mosso
  • Content l'amo, pagat el mosso
  • Content l'amo, enganyat el mosso
  • Content l'amo, content tothom
  • Content el senyor, pagat el minyó
Apotecari
Frases fetes
  • Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat
  • Apotecari brut, perquè no et pentines, que encomanes polls a les medecines [infantil]
  • Apotecari brut, panxa de granota; quan no té diners, fa mala carota [infantil]
  • De metge poc, d'apotecari menys i de curandero, gens
  • On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
  • Taverner i apotecari del pou treuen el salari
Arrendador
Refranys
  • Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
Artista dolent
Locucions
  • artista de barraca
  • artista de plexiglàs
Barber
Frases fetes
  • Com el barber de Malgrat, ben rascat i mal pelat
  • Metges i sagnadors a l'infern de dos en dos
  • Sagnador i barber, xerraire i mentider
  • Xerrar més que un barber
Barber dolent
Mots
  • afaitagossos (m)
  • afaitapobres (m)
  • afaitaporcs (m)
  • arrencapèls (m)
  • barbitronxo (m)
  • escanyabarbes (m)
  • escorxador (m)
  • pelabarbes (m)
  • rapabarbes (m)
  • remullabarbes (m)
Borsista
Borsista a sou d'algú, que simula treballar independent
Mots
  • mussol (m, arg)
Borsista mal informat
Mots
  • verdum cec (m. arg)
Borsista que treballa pel seu compte
Mots
  • ànec (m, arg)
Borsista que fingeix treballar en un sentit per incitar a fer el contrari
Mots
  • papallona (m, arg)
Botxí
Mots
  • morro-de-vaques (m, ant)
Ajudant de botxí
Mots
  • estiracordetes (m)
  • mata-rates (m)
  • tiracordetes (m)
Burgès
Refranys
  • Ofici de burgès: menjar, beure i no fer res
Burot
Mots
  • borinot (m)
  • mosca (m, País Valencià)
  • punxa (m)
  • punxa-sàrries (m)
Locucions
  • agulla de portal (f, País Valencià)
Caçador
Frases fetes
  • Mentider com un caçador
Comerciant, botiguer
Mots
  • estevet
Refranys
  • Comerciant i porc, no es sap lo que té fins que és mort
Comerciant de gangues
Mots
  • ganguero -a
  • pessiga (m)
Comerciant de roba ordinària
Mots
  • Mot
  • mantegaire (m arg)
Comerciant que sols mira per ell
Mots
  • estiracordetes (m)
Còmic
Refranys
  • Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
Corrector
Mots
  • gramaticastre -a
Locucions
  • cagalló de la gramàtica
  • sagristà de l'idioma
Criat per tot
Mots
  • matxaca (m, arg)
Ajudant de cuina
Mots
  • bufafocs (m i f)
  • fregó -ona
  • fregot
  • pelapatates
Locucions
  • brut de cuina
Curandero
Refranys
  • De metge poc, d'apotecari menys i de curandero, gens
Dentista
Mots
  • arrabassaqueixals (m)
  • arrancaqueixals (m)
  • arrencaqueixals (m)
Dependent de comerç
Mots
  • saltataulells (m)
Detectiu
Mots
  • perdiguer (m, cast)
  • rosegasoles (m)
Locucions
  • peus plans (cast)
Dida
Locucions
  • mare de fusta
Electricista
Mots
  • xispa (m, cast)
Emblanquinador
Locucions
  • galant de llança
Enllustrador de sabates
Mots
  • cirabotes (m)
  • pintabotes (m)
Enterramorts (esp. el qui vesteix els difunts)
Mots
  • caçaaranyes (m)
Escriptor
Locucions
  • animal de ploma
Escriptor dolent
Mots
  • barbullot (m)
  • embrutapapers (m i f)
  • fol·liculari -ària
  • pamfletista (m i f)
Escriptor pesat
Mots
  • plomífer -a
Mal poeta
Mots
  • poetastre -a
  • rimaire (m i f)
Qui escriu per a un escriptor de renom
Mots
  • negre (m)
Escrivà dolent
Mots
  • cagatinta (m)
  • embrutapapers (m i f)
Frases fetes
  • Ser un escrivà xixell [aplicat als mals escrivans que es venen amb facilitat]
Escultor dolent
Mots
  • esculturetxo (m)
Estudiant
Refranys
  • Estudiants, rates i pardals, mals animals
Bon estudiant
Mots
  • empolló -ona (cast)
Mal estudiant
Mots
  • carbassaire
Estudiant que copia
Mots
  • copieta (m i f)
Estudiant d'agrònom
Mots
  • txapo (arg)
Ferrer
Refranys
  • Ofici de foc, Déu el do a qui el vulgui
  • Ofici de foc, molta feina i guany poc
  • Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
  • Ofici de foc, feina de mussols; surt el que surt i el foc fa el que vol
Filòsof dolent
Mots
  • filosofastre (m)
Forner
Refranys
  • De forner podràs mudar que de lladre no escaparàs
Funcionari de l'administració
Mots
  • funci (m i f, arg)
  • funciaca (m i f, arg)
Funcionari de presons
Mots
  • boqueres (m, arg)
  • boqui (m, arg)
Fuster dolent
Mots
  • fusteret (m)
  • picafusta (m)
  • viruta (m, arg, cast)
Locucions
  • pasteretes i picador
Guarda de seguretat privat
Mots
  • pistolo (m, arg, cast)
  • securata (m, arg, cast)
Guardaespatlles
Mots
  • garrulo (m, arg, cast)
  • goril·la (m)
Locucions
  • home de mà
Investigador
Locucions
  • rata d'arxiu
  • rata de biblioteca
Jutge
Refranys
  • De jutge i d'advocat no n'hi ha cap de salvat
Lladre
Mots
  • afaneta
  • arpellant
  • arondo
  • assaltador
  • brinca
  • buidapisos
  • busca
  • cambrista
  • carterista
  • cleptòman
  • delinqüent
  • descuider (cast)
  • escurabosses
  • escurabutxaques
  • esgarrapacristos
  • espantador
  • espanyaportes
  • espolsabutxaques
  • lladre
  • lladregot
  • lladremaner
  • malandrí
  • mossega
  • palpabutxaques
  • pessigant
  • pillard
  • pispa
  • pispaclaus
  • pispador
  • quinqui
  • randa
  • rebentapisos
  • robagallines
  • sainista
  • saltamarges
  • saltaparets
  • saltaterrats
  • saltejador
  • tallabosses
  • tinyeta
  • topista
  • truijista
  • unglallarg
  • xarquista (cast)
  • xorc
  • xoro
  • xort
  • xurder
Locucions
  • lladre de camí ral
  • llarg de dits
Llevadora
Mots
  • palpalloques (f)
Mainadera
Mots
  • fregaculs (m i f)
Manobre
Mots
  • manuisco (m, arg)
Mariner
Aprenent de mariner
Locucions
  • gat de mar (m)
Metge
Refranys
  • De metge poc, d'apotecari menys i de curandero, gens
  • Déu cura i el metge cobra
  • Els esguerros dels metges la terra els tapa
  • Els metges fan com la pudor, que pertot arreu es posen
  • Em sembla, senyor Rossell, que en matarà més amb la ploma que amb el fusell
  • Hi ha metges i matxos
  • Més mata la recepta que l'escopeta
  • Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats
  • Metges i sagnadors a l'infern de dos en dos
  • On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
  • Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté i un metge no cura res
  • Un metge cura, dos espatllen i tres maten
  • Val més sentència de metge que de jutge
Metge dolent
Mots
  • curandero -a (cast)
  • mataparteres (m) [mal tocòleg]
  • mata-sans (m)
  • mata-sanos (m, cast)
  • medicastre -a
  • metjastre -a
  • palpaventres (m)
  • tocapolsos (m)
  • veterinari -ària
Metge desconegut
Locucions
  • Ser el metge dels gegants
Metge que sempre recepta el mateix
Frases fetes
  • Ser el metge de l'aigua
Metge especialitzat en profilaxi sexual
Mots
  • escuraxemeneies (m)
Cirurgià dolent
Mots
  • carnisser (m)
Mercat
Mots
  • gallina [dona que triava la roba aprofitable per vendre]
Mestre
Locucions
  • mestre tites
Militar
Aspirant a suboficial (acadèmia de Talarn)
Mots
  • aspirino
Assistent d'un oficial
Mots
  • matxaca (m, cast)
Brigada
Mots
  • Sardineta [pel galó distintiu anomenat així]
Capità
Mots
  • capitulo (m, cast)
Caporal
Mots
  • cabota (m)
Militar reenganxat (antic servei militar)
Mots
  • milico (m, cast de Sudamèrica)
  • miliqui (m, cast de sudamèrica)
  • militronxo (m)
  • patater (m)
  • xusquer (m, cast)
  • xusquero (m, cast)
Frases fetes
  • Ser de l'escala del cigró
Soldat
Mots
  • bulto (m, cast)
  • caloio (m)
  • carn de canó
  • conill (m)
  • guiri (m) [soldat liberal segons els carlins]
  • pelut (m) [recluta]
  • pistolo (m) [soldat de terra]
  • seroi (m, arg)
  • sorge (m)
Refranys
  • Soldat vell, vella bèstia
Minyona
Mots
  • queli (f, cast)
  • raspa (f)
Locucions
  • serafí d'aigüera (iròn)
Minyona de servei lenta
Locucions
  • escombra palasius*
Minyona de servei dolenta
Locucions
  • servei de plata (iròn)
Moliner
Refranys
  • Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
  • De moliner mudaràs, que de lladre no podràs
  • De moliner pots mudar que de lladre no
  • Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
  • Ser una cosa del temps dels set moliners: que quatre eren lladres i tres usurers
Mossa d'hostal
Mots
  • rosaris (amb servei sexual als clients)
Refranys
  • Mossa d'hostal i figa verdal, palpant se maduren
  • Ni mossa d'hostal ni vinya prop de camí ral
Mosso
Mots
  • merder (m) [plaça de braus de Mallorca]
Músic
Refranys
  • Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
  • Com el donçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar
  • Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés
  • Déu ens guard de mal veí, i d'aprenent de cornetí
  • Els músics de Gallifa: comencen i acaben junts, però al mig cada u va per ell
  • Més afamat que un músic
  • Músic pagat no fa bon so
  • Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Músic dolent
Mots
  • botifler -a [mal músic d'instrument de vent]
  • musicaire (m i f)
  • musicastre -a
  • pitofler -a [mal músic d'instrument de vent]
  • rasca-guitarres (m)
  • rasclaire (m i f)
  • sega-rostes (m i f, Catalunya Nord) [que toca malament el violí]
Músic d'oïda, sense estudis musicals
Locucions
  • músic d'espardenya
  • músic de cap de marge
  • músic de porró
  • músic de secà
Qui transporta l'equip musical d'un conjunt
Mots
  • pipa (m)
Notari
Locucions
  • lladre de cadira
Refranys
  • Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
  • Notari i home de bé diu que no pot ser
  • Notaris i advocats, a l'infern tots plegats
  • Xerrar més que un notari
Oficinista
Mots
  • cagatinta (m)
  • cagatintes (m)
  • colzespelats (m)
  • colzepelats (m)
  • embrutapapers (m)
  • escalfacadires (m)
  • esclafapets (m)
  • pixatinta (m)
  • pixatinters (m)
Pagès
Mots
  • aixafaterrossos (m) [xafaterrossos]
  • bato (m, arg)
  • camalluent (m) [llaurador amb pantalons curts]
  • cavacucs (m)
  • esclafaterrossos (m)
  • galet (m)
  • grip (m)
  • isidro (m)
  • pagell (m, arg)
  • pagesot (m)
  • pajol (m, arg)
  • pajosa (f, arg)
  • panant (m, arg)
  • parrac (m)
  • pep (m)
  • terrassà -ana
  • xafaterrossos (m)
Locucions
  • fill del terròs
  • mà de notari (iròn) [mà bruta de fems i de treballar la terra]
Refranys
  • El pagès i la falsia varen nèixer el mateix dia
  • No és non pagès qui no trenca el promès
Masover
Refranys
  • De masover mudaràs, que de lladre no podràs
Paleta dolent
Mots
  • tapaforats (m)
  • tapanieres (m)
Locucions
  • mestre fanguet
Pescador
Refranys
  • Al pescador de canya, la fam l'escanya
  • Al pescador de canyeta, la fam l'apreta
  • Fer com el nan, que els pescava fregits
  • Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
  • Pescador de canya, lladre de raïms
  • Pescador de canya, més menja que guanya
  • Pescador de canya més perd que no guanya
  • Pescador de canya, pescador de gana
  • Pescador de canyeta du prima sa panxeta
  • Pescador de nina ja és tard quan dina
  • Pescador d'ham se mor de fam
Pintor dolent
Mots
  • barbullot (m)
  • pintabarrets (m)
  • pintamones (m)
  • pintamoneies (m)
Locucions
  • pintor de miracles
Policia i cossos de seguretat
Carrabiner
Mots
  • caçadiner (m)
  • caravinagres (m, arg)
  • maco (m, arg)
  • maquetó (m, arg)
  • parrot (m, s. XVIII)
Guàrdia civil
Mots
  • arengada (f)
  • banya (m)
  • bessonets (m pl) [la clàssica parella]
  • caiman (m, arg, cast)
  • civil (m)
  • civilutxo (m)
  • gaveta (f)
  • llangardaix (m)
  • pico (m, arg)
  • picoleto (m, arg)
  • tricorni (m)
  • verd (m)
Locucions
  • peus plans
Guàrdia d'assalt
Mots
  • jaramago (m) [guerra civil, fets del maig de 1937]
Guàrdia de seguretat (a cavall)
Mots
  • negre (m) [dictadura de Primo de Rivera]
Guàrdia municipal (a peu)
Mots
  • blau (m)
  • cera (m)
  • gànguil (m)
  • guindilla (m, cast) [quan duien casaca vermella]
  • guiri (m)
  • gura (m)
  • guri (m)
  • guripa (m)
  • gutierres (m) [Barcelona 1905-1920]
  • sanches (m) [Barcelona 1905-1920]
  • setcames (m)
  • xanxes (m) [Barcelona 1905-1920]
Guàrdia municipal (a cavall)
Mots
  • rus (m, arg)
Guàrdia municipal (motorista)
Mots
  • motoro (m, arg)
  • paternina (m) [Barcelona, anys 70]
Guàrdia urbana de Barcelona
Mots
  • barrufet (m)
  • blau (m)
  • pitufo (m, arg, cast)
Mosso d'esquadra
Mots
  • blau (m)
  • espardenya (m)
  • espardenyer (m)
  • faico (m)
  • gossos d'esquadra
  • mosso de les cordes
  • vailets d'escaire (iròn)
  • xivel (m)
Locucions
  • els qui dormen d'una orella
  • gossos d'atura [anys 2000 amb Montserrat Tura de consellera d'interior]
Cos de la policia ("Policía Nacional")
Mots
  • bòfia (f, arg)
  • bronca (f, arg)
  • bul (f, arg)
  • càrrega (f, arg)
  • golondro (m)
  • gos (m)
  • gristapo (f) [anys del franquisme]
  • madera (f, arg, cast)
  • madama (f, arg)
  • pasma (f, arg)
  • pestanyí (f, arg)
  • poli (f)
Locucions
  • els blaus
  • els grisos
  • els marrons [transició democràtica]
  • els de la porra
  • la senyora
Membre de la policia ("Policía Nacional")
Mots
  • avellana (m) [transició democràtica]
  • bòfia (m)
  • caqui (m)
  • càrrega bul (m, arg)
  • gris (m) [anys del franquisme]
  • madero (m, arg, cast)
  • marró (m) [transició democràtica]
  • merda (m) [transició democràtica]
  • mono (m, arg)
  • número (m)
  • perro (m, arg, cast)
  • pestanyó (m, arg, caló)
  • pestanya (m)
  • plasta (m)
  • poli (m)
  • policero (m, València) [s. XIX]
  • polis (m)
  • polissó (m, arg) [final s. XIX]
  • pudent (m, arg)
  • tifa (m) [transició democràtica]
  • torrat (m) [transició democràtica]
Policia motoritzat
Mots
  • mono (m, arg)
Policia, brigada d'estupefaents
Mots
  • estupa (m, arg)
Policia secreta
Mots
  • gavardina (f, arg, anys 1950-60)
  • madaleno (m, arg, cast)
  • magdaleno (m, arg, cast)
  • matalasser (m)
  • pasma (m)
  • senyor (m)
  • patrulla de capes [època de Ferran VII]
  • social (m) [de la brigada político-social del franquisme]
Locucions
  • els de la pudor (arg)
  • els de la senyora (arg)
Vigilant de jardins
Mots
  • bòtil (m, ant, a Girona)
Procurador
Mots
  • buscaenredos (m, cast)
Locucions
  • lladre de cadira
Revisor de tren
Mots
  • pica (m)
  • pica-pica (m)
Sabater
Mots
  • pegot
Refranys
  • Els sabaters, més pols que diners
  • No és bon sabater el que no és mentider
  • Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu també
  • Sabater de pega, merda mastega
  • Sabater pegot, li agrada més el vagar que el cordovà
  • Sabater pegot, magre, brut i gandulot
  • Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota [infantil]
  • Sabater trapacer, canta molt i no fa res
  • Sabater xerraire, tira pets enlaire i quan està sol, xerra amb el nyinyol
  • Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
  • Ser un Jesús Maria Josep [despectiu]
  • Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Sabater dolent
Mots
  • sabateró (m)
  • tiranyinyol (m, Catalunya Nord)
Locucions
  • sabater de pega
Sastre
Refranys
  • Cap sastre menja pollastre
  • Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
  • De sastre mudaràs, que de lladre no podràs
  • De sastre mudar podràs, que de lladre no escaparàs
  • Més barataire que un sastre
  • Sant Camotes era sastre i robava tant i tant, que per més lladre que els altres els sastres el van fer sant
  • Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
  • Ser més tallant que llengua de sastre
  • Set sastres no fan un home
  • Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
  • Xerrar més que un sastre
Sastre dolent
Mots
  • esgarrapotxes (m, Catalunya Nord)
  • sastret (m)
  • sastrinyol (m)
  • sastrinyoli (m)
Serenos i vigilants municipals nocturns
Mots
  • balondro (m, arg)
  • golondro (m, arg)
  • guronda (m, arg)
  • jurondo (m, arg)
  • pinxorro (m, arg)
  • truquis (m, arg)
Taper
Taper dolent
Mots
  • estamenyaire (m)
Aprenent de taper
Mots
  • esquilet (m)
Taverner
Refranys
  • Taverner i apotecari del pou treuen el salari
Taxista
Mots
  • pesseter -a (m)
Frases fetes
  • Ser de la pesta groga [taxista de Barcelona]
Teixidor
Refranys
  • Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
  • Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Torero
Mots
  • maleta (m)
Tramviaire
Locucions
  • indis d'en Foronda [Barcelona anys vint]
Tramviaire que retenia el vehicle per tenir més passatge
Mots
  • botifarra (m, arg)
  • botifarrer (m, arg)
Tramviaire que reutilitzava els bitllets usats
Locucions
  • els del baracalofi [Barcelona anys cinquanta i seixanta]
Treballador -a de fàbrica
Mots
  • xinxa (f) [esp. d'una fàbrica de filats o teixits]
Locucions
  • gent de la brusa
Treballador del sector terciari
Locucions
  • coll blanc
Velluters i teixidors de seda
Locucions
  • conill de porxe (m, País Valencià)

6. CONDICIÓ O ACTIVITAT SOCIAL

6.1 Persones per edat i sexe

Dona
Mots
  • bacallà (m)
  • donota (f)
  • flàvia (f)
  • forat (m)
  • paia (f)
  • pepa (f, arg)
  • ranxo (m, arg)
Locucions
  • bestiar escuat
Frases fetes
  • Ser més ruc que les dones
  • Les dones són com la fusta: n'hi ha de llises i amb grops
  • A la dona i a la mula, vara dura
  • No hi ha animal més traïdor, que una dona i una mula
  • Dona i alsina, de cent una de fina (o alsina i dona, de cent una de bona)
  • Dones i ases, perdició de cases
  • La figa, com la dona, quan torç el coll es bona
Dona madura
Locucions
  • flor pansida
  • fruita macada
Frases fetes
  • Tenir ja esperons
Dona enèrgica
Mots
  • cabo* de gastadors
  • cabo* de vares
  • carrabiner (m)
  • generala (f)
  • parrot (m)
  • sargent (m)
  • sargent de cavalleria
  • sergent retirat
  • sargento (m, cast)
  • soldat ras
Nen
Mots
  • això
  • allò
  • caganer -a
  • caguetes (m i f)
  • carmellós -osa
  • microbi (m)
  • mocós -osa
  • moquillós -osa (Catalunya Nord)
  • nan de mocs
  • patuf -a
  • patufet -a
  • petarrell -a
  • pixós -osa
  • potell (m)
Locucions
  • canari d'arcova
El més petit de la casa
Mots
  • caganiu (m)
  • garranyeu (m)
  • renoc -a
  • renyoc (m)
Nen aviciat
Mots
  • cagalló (m)
  • malacostumat -ada
  • merdufai -a
Locucions
  • bavós malcriat
  • en Pere viret
  • mocós de merda
Frases fetes
  • Com més petit més atrevit
  • Mocós com un cargol bover
  • Ser un pet aviciat
Nen que es fa l'home
Mots
  • atzaca (m, Illes)
  • atzep (m, Illes)
  • atzero (m, Illes)
  • cagarul·lo (m, Illes)
  • càgola (m, Illes)
  • caguerot (m)
  • culimerdis (m)
  • mamadits (m)
  • merdós -osa
  • merdosot -a
  • milhomes (m)
  • mocós -osa
  • moquillós -osa (Catalunya Nord)
  • taperot (m)
  • xitxarel·lo (m)
Locucions
  • angelet de la banyadura
Nen del carrer
Mots
  • nyèbit (m)
Noi
Mots
  • barbamec (m)
  • bercengàs (m)
  • bordegàs (m)
  • mamadits (m)
  • mindundis (m i f, arg, cast)
  • monyicot -a
  • nyèbit (m)
  • paio paia
  • pellanga (m)
  • pillard -a
  • pipioli (m)
  • pollo (m, cast)
  • xitxarel·lo (m)
Locucions
  • mitja hòstia
Frases fetes
  • Cagar encara verd
  • Com més poques barbes, més poca-vergonya
  • Gent jove, pa tou
Jove que fa criaturades o abusa dels més febles
Mots
  • abusananos (m)
  • abusanenes (m)
  • arganàs (m)
  • barbamec (m)
  • barjaulo (m)
  • ganàpia (m i f)
  • ganàs
  • ganassa (m)
  • ganassot (m)
  • garnegàs (m)
  • grandolàs (m)
  • maixarro (m)
  • matxarrot (m)
  • xitxarel·lo (m)
Locucions
  • criatura de Déu
  • criatura ridícula
Noia
Mots
  • bollicao (f) [adolescent]
  • conyet (f)
  • garsa (f)
  • iogurt (m) [joveneta atractiva]
  • lacasito (f,) [adolescent]
  • titi (f, arg)
Vell
Mots
  • agüelot -a (País Valencià)
  • arrugat -ada
  • bruixa (f)
  • carronya (m i f)
  • carrossa (m i f, arg)
  • cocodril (m)
  • cocodrilo (m, cast)
  • dinosaure (m)
  • fòssil (m)
  • gueto -a
  • jai -a
  • pansa (f)
  • pureta (m i f, caló)
  • retaule (m)
  • vell -a
  • vellaraco -a
  • vellarando -a
  • vellarcanàs -assa
  • vellarcàs -assa
  • vellard -a
  • vellarro -a
  • vellàs -assa
  • vellegàs -assa
  • vellorca (f, ant)
  • vellot -a
Locucions
  • jaio del dimoni
  • vell carronya
  • vella merdosa
Frases fetes
  • Com més vell, menys cervell
  • Com més vells, més ases
  • Com més vells, més cascavells
  • No aguantar-se els pets
  • Ser (o semblar) l'avi de la tos
  • Ser l'avi Peres
  • Ser més vell que el cap de Cullera
  • Ser més vell (o tenir més anys) que Matussalem
  • Tenir més anys que cabells
Vell decrèpit
Mots
  • carcàs (m)
  • carcassa (f)
  • retxotxa (f)
Locucions
  • avi patoix
  • avi radarses
  • vell xacrós
Frases fetes
  • Ser més de l'altre món que d'aquest
  • Perola vella, bony o forat
  • Tenir una cama al calaix
Vell galant
Mots
  • bavaire (m)
  • bavós (m)
Locucions
  • vell verd
Vell (o persona madura) solter
Mots
  • carcàs -assa
  • conco (m)
  • fadrimajenc -a
  • fadrinardo -a
  • renoc -a
Home qualsevol
Mots
  • andova (m, arg.)
  • endoba
  • fulano (m, cast)
  • mano (m)
  • manso (m, arg)
  • manyo (m)
  • manú (m)
  • maromo (m, arg, cast)
  • moreno (m, cast)
  • nota (m, arg, cast) [esp. si es fa notar]
  • paio (m)
  • quídam (m)
  • tio (m, cast)
  • tipus (m)
Locucions
  • el senyor Mariano dels aixarops (humor)
  • santo neno [esp. si té un aire beat, còmic]

6.2 Graus de parentiu

Esposa
Mots
  • costella (f)
  • parenta (f)
Frases fetes
  • Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata porc i quan la dona se li mor
  • Qui muda de dona, muda de dimoni
  • Qui té dona i haveria no té una hora d'alegria
  • Si la dona ho vol, Janot, no et val fer el borinot
Fill -a
Frases fetes
  • Amor de filla, amor de guilla
  • Part llarg i encara filla
Fill de pare desconegut (vegeu els sinònims de fill de puta a personalitat: dolent)
Mots
  • bastard -a
  • bord -a
  • bordegàs (m)
  • embastardit -ida
Gendre
Frases fetes
  • Amor de gendre, bugada sense cendra
Germà
Mots
  • caïm (m) (mal germà)
Frases fetes
  • Amor de germà, amor de ca
Mare
Mots
  • madrastra (f)
Nòvio, parella
Mots
  • manso (arg)
Oncle
Mots
  • conco (m)
Pare
Mots
  • padrastre (m)
  • papamosques (m) [sense autoritat paterna]
Sogre -a
Frases fetes
  • Carinyos* de sogra son com els dies de febrer: pocs i freds
  • La casa, obrada; la vinya, criada i la sogra plorada
  • La sogra, bon foc la coga
Vidu -a (que es casa per tercera vegada)
Mots
  • escanyamarits, escanyamullers
  • matadones (m)
Noms de persona
Locucions
  • En Pere de la Cullera
  • Dos Peres i un Bernat fan un ase acabat
  • Els Paus fan pauades
  • En Serra, que arrossegava els collons per terra
  • Paus, Peres i Bernats tots són poc o molt tocats
  • Tots els Peres són ases, sinó jo i mon pare
  • Un Pau i un Benet fan un ximple complet
  • Un Pere i un Joan fan un ase gran
  • Les tres desventures: ser cornut, ser geperut i dir-se Pere

6.3 Estament social

Dirigent
Mots
  • gurú (m i f)
  • homenot (m)
  • patum (m i f)
  • pope (m)
  • sursumcorda (m)
Locucions
  • campana grossa
  • cap gros
  • els de dalt
  • els de l'olla
  • els que remenen les cireres
  • els que tallen el bacallà
  • estar al palco
  • gent de dalt
  • peix gros
Frases fetes
  • Tenir la paella pel mànec
La flor i nata de la societat
Mots
  • pomada (f)
Aristocràcia o alta burgesia
Mots
  • botifarra [membre de l'antiga noblesa mallorquina]
Frases fetes
  • Ser d'espècie borbònica (o bubònica)
Qui viu de guanys il·lícits (lladre no inclòs)
Mots
  • barataire (m)
Locucions
  • cavaller d'indústria
  • gitano blanc [que enganya en els tractes]
Frases fetes
  • Ser més barataire que un sastre
  • Tenir les mans brutes
Persona mediocre o sense importància social (cf. inútil)
Mots
  • aixafatolls (m i f)
  • aleluia (m i f)
  • botifarraire (f)
  • botifarroner -a
  • brivall (m)
  • brivant (m)
  • brivó -ona
  • bufa-sopes (m)
  • cagalló (m)
  • cagarada (m i f)
  • caguerada (m i f)
  • cagarró (m) [esp. si és petit]
  • caguerris (m)
  • crac (m)
  • daifa (f)
  • dali-brou (m)
  • descamisat -ada
  • desgraciat -ada
  • emproperi (m, Catalunya Nord)
  • escal·lèbit (m, Illes)
  • escarbat (m)
  • escarabat (m)
  • escarcaix (m, Catalunya Nord)
  • esclop (m)
  • escopeter (m)
  • escopinada (f)
  • escòria (f)
  • escorxamilans (m, Illes)
  • espurjalego (m, Illes)
  • femeràs (m)
  • figallot (m)
  • flàvio (m, col)
  • gareno (m, arg)
  • gardunya (f)
  • gat (a les locucions "quatre gats" o "colla de gats")
  • guino (m)
  • guinet (m)
  • impresentable (m i f)
  • indocumentat -ada
  • jamelgo (m, cast)
  • jecmè (m, angl, Illes)
  • larel·li (m, arg)
  • llepacagarros (m i f)
  • malanat -ada
  • mamaire (m i f)
  • mamó -ona
  • mangui (m, arg)
  • manguis (m, arg)
  • mataformigues (m)
  • matalasser -a (arg)
  • mediocre (m i f)
  • merda (m i f)
  • merdeta (m i f)
  • merda-seca (m i f)
  • merdegada (f)
  • merdejant (m i f)
  • merdis (m i f)
  • mindundis (m i f, cast)
  • miserable (m i f)
  • mitjacerilla (m)
  • mitjamerda (m i f)
  • moc (m)
  • nonens (m, Illes)
  • noningú -una
  • nyoca (m, arg)
  • ordinari -ària
  • palanganer -a
  • palanganero -a (cast)
  • paparrer (m)
  • patètic -a
  • patiràs (m i f)
  • patota (f)
  • peal (m, País Valencià)
  • pellerofa (f)
  • penós -osa
  • perla (f, iròn)
  • petardo (m, cast)
  • pintabarretes (m)
  • pintabarrets (m)
  • pintamones (m)
  • pistracs (m i f)
  • pitjaolives (m)
  • pixaolives (m)
  • plebei -a
  • plebeià -ana
  • plebeu -ea
  • plebeio -a (cast)
  • pòtol (m)
  • pudall (m)
  • qualsevol (m i f)
  • quòdlibet (m)
  • rampoina (m i f)
  • rastrer -a (cast)
  • rave (m)
  • rebrec (m)
  • res-de-bo (m i f)
  • res-no-val (m i f)
  • sabatot (m)
  • saldo (m)
  • sarnós -osa
  • sorge (m)
  • tinyós -osa
  • titamerda (m) [infantil]
  • torrapipes (m i f)
  • traguer -a
  • trinxa (m)
  • trinxeraire (m)
  • trompa (m i f)
  • vil (m i f)
  • villac (m)
  • xarrupatolls (m i f)
  • xitxarel·lo (m)
  • xixirinel·lo (m)
  • xupallànties (m)
Locucions
  • anguila de vàter
  • cul d'olla
  • escarabat merdisser
  • escarabat piloter
  • escopinada del diable
  • escorpí d'aigüera
  • merda seca
  • mico de merda
  • mico filós (infantil)
  • mico florit (infantil)
  • mitja hòstia
  • mitja merda
  • mono de merda
  • moro Mussa
  • pet pudent
  • pobre desgraciat
  • pobre diable
  • pobre infeliç
  • pobre Llàtzer
  • poca cosa
  • pop d'aigüera
  • rata pollosa
  • sac de merda
  • senyor collons! [resposta en sentir tractar de senyor algú que no s'ho mereix]
  • tros de merda
  • tros de res
Frases fetes
  • Dur la borromba (ser el darrer)
  • Fer pocs pets pudents
  • No arribar a la sola de la sabata (d'algú)
  • No arribar als talons (d'algú)
  • No fa ni fu (o no fu ni fa)
  • No pintar res
  • Portar pocs capellans a l'enterrament
  • Prendre (algú) pel pito* del sereno
  • Ser com un clínex
  • Ser com una bajoca
  • Ser de baixa estofa
  • Ser de la claca
  • Ser de l'orquestra
  • Ser del piló
  • Ser dels de l'orquestra
  • Ser dels de la claca
  • Ser el darrer cagalló de la tira
  • Ser el darrer mot (o la darrera paraula) del credo
  • Ser en Pere tant se val
  • Ser home de poc (o de mal) recapte
  • Ser l'últim mono
  • Ser l'última carta de la baralla
  • Ser l'última merda que ha cagat un guàrdia
  • Ser plat de segona taula
  • Ser un de tants
  • Ser un no ningú
  • Ser un pobre home
  • Ser un zero a l'esquerra
  • Ser una merda (penjada d'un cordill)
  • Tenir poca suposició
  • Viure com l'ase de Vitòria, sense pena ni glòria
Pinxo
Mots
  • baranda (m, argot)
  • barandui (m, argot)
  • castís (m, arg)
  • jambu (m, arg)
  • pinxo (m)
  • terne (m, arg)
  • valent (m. arg)
Púrria
Mots
  • afaram (f)
  • baixamaner -a
  • baixòrum (m)
  • baixum (m)
  • baixúrria (f)
  • barram (m)
  • betzum (m, Illes)
  • bretolada (f)
  • bretolalla (f)
  • brivalla (f)
  • brossa (f)
  • cabrum (m, Illes)
  • càfila (f)
  • cafreria (f)
  • canalla (f)
  • cleca (f)
  • comparsa (f)
  • faram (f)
  • farda (f)
  • farfatalla (f)
  • farfutalla (f)
  • fauna (f, iròn)
  • feram (f)
  • gent [a la frase "molta gent i poques persones"]
  • gentalla (f)
  • gentassa (f)
  • gentegassa (f)
  • genteta (f)
  • gentola (f)
  • gentoleta (f)
  • gentota (f)
  • gentussa (f)
  • grípia (f)
  • llodrigada (f)
  • llopada (f)
  • llopatada (f)
  • mariconeria (f, arg)
  • marinatge (m)
  • murriesca (f)
  • noiada (f, Catalunya Nord)
  • pacandalla (f, Catalunya Nord)
  • pancadalla (f, Catalunya Nord)
  • pasmarota (f)
  • patulea (f)
  • patuleia (f)
  • pavulla (f)
  • peçolaga (f)
  • piscaralla (f)
  • pleballa (f)
  • plebeia (f)
  • plebeiada (f)
  • plebs (f)
  • populatxo (m, cast)
  • púrria (f)
  • purrialla (f)
  • rampoina (f)
  • ramponyada (f)
  • repussalla (f)
  • rostoll (m)
  • taifa (f)
  • terregada (f)
  • tocada (f)
  • xerramandusca (f)
  • xurramandusca (f)
  • xurrimandusca (f)
  • xum-xum (m, Illes)
  • xurma (f)
  • xurrimburri (m)
  • xusma (f)
Locucions
  • baix poble
  • el bo i millor de cada casa (iron)
  • gent baixa
  • gent de baixa estofa
  • gent de baixa mà
  • gent de forca
  • gent de got
  • gent de mala condició
  • gent de mala faisó
  • gent de mitja capa
  • gent de pet i porró
  • gent de poc braç
  • gent de saca i destral
  • gent del carrer
  • gent tirada
  • poble baix
Frases fetes
  • La família del tio Melero: la filla puta i el fill fullero
  • La família d'en Canut: els pares cegos i els fills torts
  • La família d'en Catutes, el fill botxí i les filles putes
Ric
Frases fetes
  • Anar calent de butxaca
  • Anar carregat amb bala
  • Anar fort d'armilla
  • Ballar-la grassa (o ballar-les grasses)
  • Cagar gras
  • Com més ric més ruc
  • Com més ric més vanitós
  • Estar forrat
  • Fer vida de canonge
  • Ser un jau tou
  • Tenir bon ronyó
  • Tenir el ronyó cobert (o clos)
  • Tenir la butxaca calenta
  • Val més ser ric pagès que pobre burgès
Nou ric
Locucions
  • poll ressuscitat
  • poll revingut
  • poll reviscolat
Frases fetes
  • Encara el cap li put a peix
  • No hi ha més mal ric, que el que ha estat pobre
  • Poll ressuscitat pica més que cap
Persona que aparenta riquesa
Mots
  • pagès -esa
Locucions
  • hereu penjat per un peu
  • hereu de béns se se'n guanya
  • hereu de la torre-baixinera
  • hereu de les vinyes ermes
Frases fetes
  • Fer el senyor
Persona amb gustos de ric sense ser-ho
Mots
  • mitjamèn (angl. Illes)
Frases fetes
  • Perdre's un gran senyor
  • Quin americano s'ha perdut!
Persona ben situada per influència dels pares
Mots
  • panoli (m i f)
  • pijo -a (cast)
Locucions
  • fill (filla) de casa bona
  • fill (filla) de la polla rossa
  • fill (filla) de papà
  • fill (filla) del gat favat
Pobre
Mots
  • andorrà -ana
  • arrossinat -ada
  • caçacagalls (m)
  • cru crua
  • indigent (m i f)
Menjamerda (m i f)
Mots
  • mesquí -ina
  • miserable (m i f)
  • palatreco (m)
  • pelacanyes (m)
  • pelagats (m)
  • pelavergues (m)
  • pelat -ada
  • pelleringues (m)
  • pellerot (m, Catalunya Nord)
  • pellerotaire (m, Catalunya Nord)
  • pellotaire (m, Catalunya Nord)
  • poca-roba (m i f)
  • pollós -osa
  • pudall (m)
  • tinyós -osa
  • tronat -ada
Locucions
  • cara de no menjar calent
  • fart d'arròs
  • fart de naps
  • fart de ranxo
  • mort de fam
  • mort de gana
  • pobre de rostolles
  • rata pollosa
Frases fetes
  • Anar a cavall de l'euga blanca
  • Anar a peu
  • Anar amb el cagalló al cul
  • Anar amb la closca al cul
  • Anar blau
  • Ballar-la magre (o ballar-les magres)
  • Ballar-la prima (o ballar-les primes)
  • Cantar (o ballar) els goigs de sant Prim
  • Comptar amb la o de sant Joan
  • Dur l'escopeta curta
  • Estar com ses llànties de Campos
  • Estar fet un pendell
  • Estar més escuat que el gall del pare Canyes
  • Com més pobre, més orgullós
  • Estar més net (o empenyorat o pelat) que Carracuca
  • Estar més pelat que sant Marc
  • Estar pelat com una rata
  • No haver bufat mai cullera
  • No tenir de què fer estelles
  • No tenir on caure mort
  • No tenir més que els set (o nou) pams de terra en el fossar
  • No tenir més que l'aire que li pega a la cara
  • No tenir ni un pa a la post
  • No tenir res per espadar
  • No tenir sinó la creu del front
  • No tenir trast que parar
  • No tenir un dobler per fer cantar un cego*
  • No tenir un dobler per fer cantar una òliba
  • No tenir un xavo
  • Passar-les magres
  • Ser com en Segala, que no sabia on da-la
  • Ser com un rat d'església
  • Ser de baixa mà
  • Ser de faldó afegit
  • Ser de faldó gros
  • Ser més pobre que un Déu te'n do
  • Ser més pobre que un drap (rat) d'església
  • Ser més pobre que una rata
  • Ser un pobre de mala mort
  • Tenir el dot d'en Comelles: cul i mamelles
  • Viure de l'aire del cel
Pidolaire
Mots
  • belitre (m, ant)
  • captador -a
  • captaire (m i f)
  • gana (m)
  • mangaire (m)
  • mangui (m, arg)
  • manguis (m, arg)
  • mendic (m, ant)
  • mendicaire (m i f)
  • mendicant (m i f)
  • mendicó (m)
  • menic (m, ant)
  • picaportes (m i f)
  • pidolador
  • pidolaire (m i f)
  • pidolant (m i f)
  • pidoló -ona
  • trucaportes
Desgraciat
Mots
  • calamitat (f)
  • desgra (m i f) [apòcop]
  • desgraciat -ada
  • estrellat -ada
  • infeliç (m i f)
  • malastre (m)
  • malastruc -uga [que porta desgràcia]
  • malaurat -ada
  • malaventurat -ada
  • malaventurós -osa
  • malfadat -ada
  • malhurós -osa (gal, Catalunya Nord)
  • malhurosàs -assa
  • orellut -ada (arg)
  • paparrer -a
  • parallamps (m)
  • pasteta (m)
  • plasta (m i f, arg)
  • potes (m, arg)
  • primavera (m, arg)
  • pringat -ada (arg)
  • rellut
Locucions
  • dat pel cul i pobre
  • deixat de la mà de Déu
  • donat (o dat) pel cul
  • donat (o dat) pel sac
  • fotut i banyut
  • ruc guixer
Frases fetes
  • A ca magre tot són puces (o no li falten puces)
  • Aixafar (trepitjar o xafar) merda
  • Anar d'Anàs a Caifàs
  • Ballar amb la més lletja
  • Ballar amb la negra
  • Caure sempre soldat
  • Com el barber de Llavorsí, fer la barba i pagar el vi
  • Com el sastre Bernat: paga agulla, fil i drap
  • Cornut i pagar el beure
  • De qui és la culpa? Del manxaire
  • El sastre de Cambrils cus de franc i hi posa el fil
  • Encara que fes sants faria dimonis
  • Haver nascut en divendres
  • L'últim mico és el que es nega
  • La sort de Galta, que jugant tot sol perdia
  • La sort del Peret de Valls, que li vingué l'indult després de penjat
  • La sort del Sancarró, que pensava batre i bateren-lo
  • La última mona és sempre la que s'ofega
  • La ventura d'en Joan Cabessa, cornut i paga el beure
  • La ventura de mossèn Macari, que de rector el van fer vicari
  • Pagar els plats trencats
  • Pondre-se-li el sol (o el sol a migdia)
  • Portar merda a la sabata (o a l'espardenya)
  • Prendre pel pito del sereno*
  • Quan l'home ha de ser desgraciat, fins el pa de li floreix al forn
  • Quan hom està de pega, fins amb els collons ensopega
  • Ser el de Peguera
  • Ser el pot de la pega
  • Ser l'ase dels cops
  • Ser més desgraciat que el fang de fer gibrelles (o orinals)
  • Ser més desgraciat que el Pupes
  • Ser més desgraciat que la terra de fer bacins
  • Ser un desgràcies
  • Ser un sac dels cops
  • Tenir bona esquena
  • Tenir el sant d'esquena
  • Tenir esquena d'ase
  • Tenir la negra
  • Tenir l'esquena grossa
  • Tenir mala estrella
  • Tenir mal dau
  • Trobar davall cada terròs un galàpat
Malgastador
Mots
  • acabacases (m i f)
  • afonacases (m i f)
  • agafa-sopes (m)
  • balafiador -a
  • barrabam (m i f, Catalunya Nord)
  • gastaire (m i f, Catalunya Nord)
  • malbaratador -a
  • malgastador -a
  • malrecaptós -osa
  • malversador -a
  • mansforadades (m i f)
  • vessat -ada
Locucions
  • l'hereu de casa buida
  • l'hereu de la casa cremada
  • l'hereu de la mà foradada
  • l'hereu del mas cremat
  • l'hereu escampa
  • l'hereu... sense casa ni conreu
Frases fetes
  • Arreplegador de segó i escampador de farina
  • Com el ferrer de Confrides, que, ferrant, ferrant, es va quedar nuet
  • Com l'apotecari de Castalla, que, venent, venent, es quedà sense pots i sense ungüents
  • Escampar la farina i arreplegar la cendra
  • Estirar més el braç que la màniga
  • Estirar més els peus que la flassada
  • Fer com l'hereu Escampa, que tenia la mà foradada (i res hi aturava)
  • Menjar-se les cames com els pops
  • No fer cas d'un pa ni d'un penjoll
  • No fundar cap missa d'onze
  • No tenir vinya i veure raïms
  • Rebentar-se els diners
  • Ser un mans foradades
  • Tant com hi plou, el vent ho eixuga
  • Tenir la butxaca foradada
  • Tenir la mà foradada (o les mans foradades)
  • Treure al sol més del que hi ha a l'ombra
Perdulari
Mots
  • aixampurrat -ada
  • alatrencat -ada
  • andoi (m)
  • calavera (m)
  • cràpula (m)
  • endoi (m) [andoi]
  • negligent (m i f)
  • pendell (m)
  • perdis (m, arg)
  • perdulari -ària
  • perduari -ària (Illes)
  • perdut -uda
  • rebaixat -ada
  • taül (m)
Locucions
  • carn de forca
  • carn de presidi
  • cavall desbocat
  • cavall desfermat
  • mort de gana
  • poltre desbocat
  • pòtol de barraca
Frases fetes
  • Donar-se a la bandola
  • Donar-se a la bandolina
  • Donar-se a la mala vida
  • Fer el cagoler
  • Haver-se criat com els arbres de la Rambla
  • Menjar olla de cabró [viure a esquena d'altri a canvi de serveis deshonestos]
  • Més perdut que Carracuca
  • Més perdut que en Canut (o més perduda que la Canuda)
  • Més perdut (o més porc) que en Xapa
  • Més perdut que la Jacona (o Xacona)
  • Ser un (o una) bala perduda
  • Ser un escapat de galera
  • Ser una vela
Rodamón
Mots
  • belitre (m)
  • buscagatoses (m i f)
  • galiot (m)
  • gatumba (m)
  • guillot (m)
  • rodamón (m i f)
  • vagabund -a
  • vagarí -ina
Viure de l'explotació
Frases fetes
  • Menjar el pa d'ase
Viure de manlleus
Mots
  • albardà (m)
  • arrossaire (m)
  • buidabutxaques (m i f)
  • gorrer -a
  • gorrero -a
  • mangant (m i f, arg)
  • menjadura (f)
  • menjadurassa (f)
  • menjapà (m)
  • menjussa (m i f)
  • mossega (m)
  • paràsit (m)
  • pescaberenes (m i f)
  • sablista (m i f, cast)
  • sangonera (m i f)
  • sangsuga (m i f, Catalunya Nord)
Frases fetes
  • Anar d'arròs
  • Estar fet (o ser) una bona sangonera
  • Viure de gorra
  • Viure del qüento*
  • Viure del sabre
Viure del dot de la parella
Mots
  • caçadots
  • caçahereus
  • caçamarits
  • caçapubilles
Frases fetes
  • Fer una braguetada
  • Ser un retall afegit

6.4 Aspecte físic

Brut (generalment també mal vestit i deixat)
Mots
  • aixanguer (m)
  • alarb -a
  • aranya (f)
  • bacassa (f)
  • bacó -ona
  • bafurós -osa
  • baldraca (f, Illes)
  • bardaix -a
  • becó -ona
  • berra (f)
  • boc (m)
  • brut -a
  • brutango -a (Illes)
  • brutanxo -a (Illes)
  • brutici (m, Catalunya Nord)
  • brutenc -a
  • brutinyó (m, Catalunya Nord)
  • búlgar -a
  • carabrut -a
  • cotnós -osa (Catalunya Nord)
  • culmerdós -osa
  • fastigós -osa
  • enfastigós -osa
  • femer (m)
  • femerot (m)
  • fregall (m)
  • fregallot (m)
  • garrí -ina
  • garró (m)
  • gifa (m i f)
  • gitano -a
  • godall (m)
  • grec grega
  • greixó (m)
  • guilla (f)
  • guineu (f)
  • llaràs (f, Catalunya Nord)
  • llardó (m)
  • llardós -osa
  • llefarder -a
  • llefardós -osa
  • llefega (f)
  • lleganyós -osa [que duu lleganyes als ulls]
  • llord -a
  • llordim (m)
  • llòtic -a
  • llòtiga (f)
  • macarroner -a
  • maribruta (f)
  • marrà -ana
  • marrano -a (cast)
  • marranàs -assa
  • merdós -osa
  • murconi (m i f)
  • padella (f)
  • pallardo -a
  • pastifa (m i f)
  • patuf -a
  • patusca (f, Catalunya Nord)
  • pellanga (f)
  • pollós -osa
  • porc -a
  • porcàs -assa
  • porcatàs -assa
  • porcater -a
  • porquessàs (m)
  • porcell -a
  • porcó -ona
  • porquer -a
  • porquerol -a
  • potiner -a
  • pregadéu (m)
  • rabosa (f)
  • rango (m i f)
  • ranguet (m i f)
  • ranxer (m, cast)
  • ranxero (m, cast)
  • repugnant (m i f)
  • saburall (m)
  • salop -a (Catalunya Nord)
  • samarrós -osa
  • saparrastrós -osa (cast, País Valencià)
  • sarnós -osa
  • sàrria (f)
  • sassarós -osa (ant)
  • sasseres (f)
  • setrot (m)
  • sòrdid -a
  • sorrós -osa
  • sunyer -a (Illes)
  • tacarrós -osa
  • tinyós -osa
  • tocino -a (cast)
  • truja (f)
  • trujassa (f)
  • trujo (m, arg)
  • trujot (m, arg)
  • vaca (f)
  • vacassa (f)
  • verro -a
  • xalei (f)
  • xandó (m)
  • xanguet (f)
  • xargo -a
  • xaripi-xarapi (m i f)
  • xarxó -ona
  • xarxot -a
  • xinxa (f)
  • xofre (m)
  • xoix -a
  • xolano -a (País Valencià)
  • xono -a
  • xonxo -a
  • xorxo -a
  • xotro -a
  • xueta (f)
  • xurrimandusca (f)
Locucions
  • cara de porc
  • cul brut (m)
  • escapat de galera
  • gitano pobre! [aplicat esp. a una criatura]
  • madò marranxa
  • mala truja podrida
  • morros de porc
  • porc d'estaca
  • porc ensaginat!
  • porc mesell
  • rossinyol d'aigüera
  • sac de puces
  • tia marranxa
  • truja descuidada
  • truja porcellera
Frases fetes
  • Anar carregat de llànties
  • Anar com el rei porc
  • Anar com una piotxa
  • Anar com una senruella
  • Anar fet un fetge
  • Brut com un Adam
  • Brut com un gitano
  • Brut com un picaportes
  • Brut com un porc
  • Brut com una aranya
  • Brut com una paella
  • Brut com una guilla (o anar fet una guilla)
  • Brut com una guineu
  • Brut com una pinta
  • Brut com una xinxa
  • Brut del Born! [aplicat esp. a una criatura]
  • Com l'Anneta de Vilassar, que matava els polls damunt la tapadora de la cassola
  • Com la neta (o la curiosa) d'Alió, que remenava l'olla amb l'escarpidor
  • Com la neta de Capçanes, que portava la camisa set setmanes
  • Com la neta de Tartareu, que remena l'olla amb el peu
  • Com la neta d'en Brossa, que matava els polls amb la llossa
  • Com més brut és el porc més neta vol la soll
  • Estar fet (o semblar) un Judes
  • Estar fet una Maria bruta
  • Fer oi al rei porc
  • Fer por a la Justícia
  • Fer-s'hi fesols menuts
  • La curiosa de Balaguer, que es pixava dins el saler
  • La curiosa de Menorca, que amb les faldes treia l'olla
  • La curiosa d'Ontenen, la cara llevà i el cul pudent
  • La Maria grenya, una sabata i una espardenya
  • Més brut que el porc de sant Antoni
  • Més brut que el sutge
  • Més brut que fet d'encàrrec
  • Més brut que un escombrafumerals
  • Més brut que un fregall
  • Més brut que un porc (de bassa)
  • Més brut que una guilla
  • Més negre que un escuraxemeneies
  • Neta com la tia Cinta, que remnava l'olla amb la pinta
  • Parèixer el frare de les taques
  • Semblar en Pepet Gitano
  • Semblar en Pere llànties
  • Semblar la Maria mosques
  • Semblar la Maria quiscàrria
  • Semblar la vella Quiscàrria
  • Semblar un fregall d'aigüera
  • Ser com una lleva d'art
  • Ser (o representar) l'alcalde de Massanet
  • Ser (o semblar) l'alcalde de Porqueres
  • Ser (o semblar) la Pixaenagos
  • Ser un frare llàntia
  • Ser un llàntia
  • Ser un Pere llefres (o en Pere Llefra)
  • Ser una Caterinassa garres
  • Ser una quiscàrria
Mal vestit, espellifat
Mots
  • adefessi (m, cast)
  • aixanguer (m)
  • aligot (m)
  • arpellot (m, Illes)
  • bagassa (f)
  • baldraca (f, Illes)
  • barbut -uda (col)
  • barsagues (m, País Valencià)
  • batzague -aga
  • betzals (f)
  • carnaval (m)
  • carnús (m)
  • cranca (f, Illes)
  • cromo (m)
  • deixat -ada
  • dejecte -a
  • desbuat -ada (Illes)
  • desgarbat -ada
  • desgarbillat -ada
  • desgairat -ada (Catalunya Nord)
  • desmanegat -ada
  • desmanyotat -ada
  • drapaire (m)
  • escarduixat -ada
  • escarfellot (m)
  • escarxell (Illes)
  • esgarramanxot (m)
  • esmanyocat -ada
  • esparracat -ada
  • esparriango (f)
  • espelleringat -ada
  • espellicat -ada
  • espellifat -ada
  • espelligós -osa
  • espellingat -ada
  • espellinsat -ada
  • espellissat -ada
  • espellotit -ida (Catalunya Nord)
  • espellotat -ada
  • espendotxat -ada
  • espifarrat -ada
  • esplomatxegat -ada
  • espotrassat -ada
  • fandango (f)
  • farceller -a
  • fardatxo (m)
  • fardós -osa
  • farjalés (m i f)
  • feltre (m)
  • fregall (m)
  • fregim (m i f)
  • gallimarsot (m)
  • gandanga (f)
  • gansola (m i f, Catalunya Nord)
  • garbull (f)
  • gardenya (f)
  • garró (m)
  • garronassa (f)
  • garromatxo (m)
  • garroner -a
  • garrumba (f)
  • guilla (f)
  • guillassa (f)
  • malfaixat -ada
  • malfardat -ada
  • malfargat -ada
  • malfarjat -ada
  • malforjat -ada
  • malgarbit -ida
  • malgirbat -ada
  • malgirbit -ida
  • malrobat -ada
  • manduixa (f)
  • maramiota (f)
  • marmota (f)
  • menargues (m i f)
  • milana (f, Illes)
  • moixell (f)
  • nyarro (m. Illes)
  • padella (f)
  • palatreco (m)
  • pallardo -a
  • paltruc (f)
  • parrac (m)
  • patacot (m)
  • patuf -a
  • pelinxo (m)
  • pellam (m)
  • peller (m, Illes)
  • pelleringa (m i f)
  • pellingo (m)
  • pellingot (m)
  • pellongo -a
  • pendenga (f, Illes)
  • pendó (m)
  • pengim-penjam (m i f)
  • penjallós -osa
  • pengellós -osa
  • plantofa (f)
  • pregadéu (m)
  • presidiari (m)
  • rango (m i f)
  • ranguet (m i f)
  • renguet (f)
  • ringó (f)
  • salpasser (m)
  • sarroner -a
  • virosta (f) [a més alta i prima]
  • xaixo -a
  • xalindraco (m)
  • xandó (m)
  • xanguet (f)
  • xargo -a
  • xaripi-xarapi (m i f)
  • xarxó -ona
  • xarxot -a
  • xoix -a
  • xolano -a (País Valencià)
  • xorlo (m, País Valencià)
Locucions
  • barret de rialles
  • escapat de galera
  • figura d'un ventall
  • mal engiponat
  • mal sirgat
Frases fetes
  • Anar amb un soc i una sipella
  • Anar amb una sabata i una espardenya
  • Anar com el tio Llenya, amb una sabata i una espardenya
  • Anar com una senruella
  • Anar fet un Adam
  • Anar fet un carnestoltes
  • Anar fet un desastre
  • Anar fet un pelleringo
  • Anar fet una calamitat
  • Anar fet una llàstima
  • Anar mal robat
  • Anar pengim-penjam
  • Estar fet (o semblar) un Judes
  • Fer fila
  • Fer mala fatxa
  • Fer norris
  • Parèixer l'almidonat de Dénia
  • Semblar Capinou, que duia les sabates trencades i el sombrero* nou
  • Semblar en Jaques (amb vestits massa amples)
  • Semblar en Pep de les calces curtes
  • Semblar en Papitu va de curt
  • Semblar es barder de la lluna
  • Semblar la dama Caió
  • Semblar la Monyos
  • Semblar la Quica
  • Semblar un encortador de llops
  • Semblar un escapat de galeres
  • Semblar un pobret de mi
  • Semblar un pobret de Nostro Senyor Jesucrist
  • Semblar una paret sense arrebossar
  • Ser com una lleva d'art
  • Ser de ringo rango
  • Ser una màrfega sense punts
  • Tenir mals aires [maneres poc elegants]
Gros i malgirbat
Mots
  • fardassa (f)
  • fardell (f)
  • fardo (m)
  • fardot (m)
  • farnaca (f)
  • màrfega (f)
  • matussària (f)
  • paufardassa (m, Catalunya Nord)
Frases fetes
  • Com l'àngel del Vendrell, que duu més llarga la cota que el mantell
  • La comtessa del Pontvell, la primera dama i el segon farcell
  • La Maria grenya, una sabata i una espardenya
  • La marquesa Piganya, amb el polis bo i l'adreç de canya
  • La pulida de la Lluïsa, que per sota de les faldilles se li veu la camisa
  • La que va enganyar a Sant Antoni (iròn)
  • Ni que es posés la custòdia a sobre (o al damunt) no faria goig
Mal maquillat
Mots
  • cacatua (f esp. vella)
  • cardo (m, cast)
  • careto (m, arg)
  • lloro (m)
Frases fetes
  • Anar fer un cromo
  • De ringo rango [amb pretensió però mal gust]
  • D'euga esbojarrada i dona pintada, Déu te'n guard
  • Semblar la Marieta enfarinada
  • Semblar la Monyos
  • Semblar una pepa de deu (o de ral)
Mal rasurat o mal pentinat
Mots
  • barbut (m)
  • escobàs (f, Catalunya Nord)
  • grenyós -osa
  • grenyut -uda
  • moixell (f)
  • renclinós -osa
Frases fetes
  • Cara com una garota
  • Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat
  • L'ha pentinat el gat [escabellat]
  • Ser un grenyes
  • Tenir el barber a la presó [amb cabells llargs]
Deixat, negligent (sovint complementa el brut)
Mots
  • aburganat -ada
  • alarbe (m)
  • alarbi (m)
  • aranya (f)
  • bacassa (f)
  • bagassa (f)
  • balcam (f)
  • bascós -osa
  • bescambra (f)
  • bigoter -a
  • carraca (f)
  • cerca-renous (m i f)
  • deixat -ada
  • desendreçat -ada
  • desidiós -osa
  • desmadeixada (f)
  • desmanegat -ada
  • desordenat -ada
  • fargall (m, País Valencià)
  • fargo -a (Illes)
  • grec grega
  • incuriós -osa
  • incurós -osa
  • malbascós -osa
  • malendreçat -ada
  • malengiponat -ada
  • malxipat -ada
  • marfec (m i f)
  • maribruta (f)
  • negligent (m i f)
  • norris (m i f)
  • pastifa (m i f)
  • ramball (m i f, Catalunya Nord)
  • saburall (m)
  • tafonya (m)
  • xipotós -osa
Frases fetes
  • Allà on cagues deixes la merda!
  • Semblar un aumandri
Ridícul
Mots
  • befa (f)
  • burlet (m)
  • burlot (m)
  • caguerot (m)
  • carallot (m)
  • carnaval (m)
  • carnavalàs (m)
  • carnestoltes (m)
  • carquinyoli (m)
  • carrincló -ona
  • cursi (m i f)
  • escarabit (m)
  • escaravit (m)
  • escarnot (m)
  • estrafolari -ària
  • estrafalari -ària
  • estràmbol -a
  • estrambòtic -a
  • excèntric -a
  • extravagant (m i f)
  • fatxós -a
  • fenícia (f)
  • hortera (m i f arg, cast)
  • nota (m, arg)
  • notes (m, arg)
  • notícies (m, arg)
  • pamplina (m)
  • pamplines (m)
  • panoli (m)
  • patós -osa
  • patrocs (f)
  • petimetre (m)
  • pollastre (m) [que desentona]
  • queco -a
  • quico -a
  • quicona (f)
  • ridícul -a
  • ridi (m i f, arg) [apòcop]
  • ringo-rango (f)
  • xarxó -ona
  • xarxot -a
Locucions
  • campanar de bajoques
  • tros d'original
Frases fetes
  • Donar la nota
  • Llevar la ploma (a algú) [fer objecte de burla]
  • Pagar els esquellots
  • Ser la riota de tothom
De moviments exagerats
Frases fetes
  • La mona del bisbe
Fer quelcom desencertat
Frases fetes
  • Anar-se-li'n la bola (a algú)
  • Anar-se'n de l'olla
  • Baixar del cavall
  • Cagar dins sa ferrada (Illes)
  • Cagar-la
  • Escopir fora de sa trona
  • Espifiar-la
  • Fer el ninot
  • Fer el pallasso
  • Fer el paper d'estrassa
  • Fer el préssec
  • Fer el ridícul
  • Fer els gegants
  • Fer mal paper
  • Fer planxa (o una planxa)
  • Fer pota
  • Fer riure
  • Fer un paper d'estrassa
  • Fer-la bona
  • Ficar el rem
  • Ficar la pota (fins el coll)
  • Ficar-se de peus a la galleda
  • Ficar-se de quatre potes
  • Llençar pilotes fora
  • Parir-la
  • Pixar fora de test
  • Quedar lluït
  • Tocar l'orgue

6.5 Comportament

Adulador, servil
Mots
  • abraçafanals (m)
  • adulador -a
  • besaculs (m i f)
  • besanyí (m, caló i arg)
  • bufaculs (m i f)
  • cirabotes (gal)
  • cobista (m i f)
  • cul-i-merdes (m)
  • cul-i-merder (m)
  • embaïador (m)
  • flataire (m, gal, Catalunya Nord)
  • gos -ossa
  • llagoter -a
  • llefiscós -osa
  • llepa (m i f)
  • llepacrestes (m i f)
  • llepaculs (m i f)
  • llepador -a
  • llepafigues (m i f)
  • llepaire (m i f)
  • llepa-xones (m i f)
  • llepó -ona
  • medaller -a [de compliments exagerats]
  • merdacaner (m)
  • pelotero -a (arg, cast)
  • pelotillero -a (arg, cast)
  • pilota (m i f, cast)
  • rastrer -a (cast)
  • rentacares (m i f)
Locucions
  • donat (o dat) pel cul
  • donat (o dat) pel sac
  • escolà d'amén
  • gos de l'amo
  • gos falder
  • gos manyac
Frases fetes
  • Afarta'm i digues-me moro
  • Alenar pel cul (Illes)
  • Al gust de qui paga, vesteix l'Antonet, ell balla la polca i fa el paper de met
  • Anar a l'estrep (d'algú)
  • Arrossegar-se
  • Besar el cul (a algú)
  • Besar-li el cul, a Judes
  • Doblegar l'esquena
  • Donar coba
  • Donar sabó
  • Donar una ensabonada
  • Encensar
  • Ensabonar
  • Ensofrar
  • Fer anar (o ballar) com una baldufa
  • Fer el bus
  • Fer el cul gros (a algú)
  • Fer l'aleta
  • Fer la barbeta (o tocar la barbeta)
  • Fer la bona
  • Fer la gara-gara
  • Fer la garangola
  • Llepar
  • Llepar el cul (a algú)
  • Menjar el cul (a algú)
  • Menjar el pa de l'ase
  • Passar la mà per l'esquena
  • Passar la mà per la cara
  • Portar la lliurea (d'algú)
  • Posar-se al diapasó (d'algú)
  • Qui llepa més que no vol, o t'ha de menester o trair-te vol
  • Qui molt s'abaixa, el cul ensenya
  • Qui té el cul llogat no seu quan vol
  • Raspallar algú
  • Remenar la cua
  • Rentar la cara
  • Respirar per boca d'altri
  • Ser com un gos (o ser el gos d'algú)
  • Ser com un llangardaix
  • Ser la joguina (d'algú)
  • Tenir el cul llogat
Fer de criat d'algú
Mots
  • mingo (m)
  • satèl·lit (m)
  • tapadora (f)
  • testaferro (m)
Locucions
  • capa torera [encobridor]
  • home de palla
Trepa
Mots
  • arribista (m i f)
  • carrerista (m i f)
  • grimpador -a
  • grimpaire (m i f)
  • maniobrer -a
  • trepa (m i f, arg)
Embriac, -aga
Mots
  • alatrencat -ada
  • alçaporro (m i f)
  • alcohòlic -a
  • avinat -ada
  • bagasser -a
  • barraler -a
  • beuarra (m i f)
  • beurim (m)
  • bevedor -a
  • beverra (m i f)
  • beverris (m)
  • beverri -èrria
  • bocoi (m)
  • bolega (m)
  • bolinga (m, arg, cast)
  • borrango -a
  • borratxo -a
  • borratxó -ona
  • borrratxot -a
  • buidaampolles (m i f)
  • buidabarrals (m i f)
  • buma (f)
  • bumeta (m i f)
  • ceballot (m)
  • cebolló (m)
  • cibolló (m)
  • cep (m)
  • colador (m)
  • cràpula (m i f)
  • crapulent -a
  • crapulós -osa
  • curda (m i f)
  • curdela (m i f, arg)
  • curdeles (m i f, arg)
  • eixuga-semals (m i f)
  • embriac -aga
  • escanyaporrons (m i f)
  • garrafa (f)
  • gatarró (m)
  • gató -ona
  • gotera (m)
  • grumerri (m)
  • mamaire (m i f)
  • mamat -ada
  • met (m)
  • mèu (m)
  • moc (m)
  • mosquit (m)
  • netejaampolles (m i f)
  • odre (m)
  • pallissaire (m i f)
  • peneca (m i f)
  • petorrer -a
  • pilloc -a
  • purgamost (m)
  • quilé (m, arg)
  • rodatavernes (m i f)
  • tapa-regadores (m)
  • tit (m)
  • trincó -ona
  • trompa (m i f)
  • trompinaire (m i f)
  • va-de-gairell (m i f)
  • va-tort (m)
  • vinassa (m i f)
  • vinassós -osa
  • vinaxa (m i f)
  • vinolent -a
  • vinot -a
  • xarrupeta (m i f)
  • xauar (m)
  • xucaaixetes (m, Catalunya Nord)
  • xuco (m)
  • xumador -a
Locucions
  • bot d'ateneu
  • bot de taverna
  • clot d'arena
  • cul de cafè
  • cul de taverna
  • cup del delme (ant)
  • gat de taverna
  • gat de tina
  • gent de got (col·lectiu)
  • moll com una sopa
  • mosquit d'aixeta
  • mosquit de celler
  • mosquit de tenda
  • mosquit vinater
  • podat a ras de soca
  • rata de semaló
  • sac de vi
  • semaler moll
  • toll de vi
Anar/estar
  • abeurat -ada
  • acarenat -ada
  • aixaropat -ada
  • aler (m)
  • atiplat -ada (arg)
  • banyat -ada
  • begut -ada
  • beri (m)
  • biel (m)
  • boboi (m)
  • borrascós -osa
  • borratxo -a
  • brut -a
  • bufat -ada
  • calent -a
  • col·locat -ada (arg)
  • crapulat -ada
  • ebri èbria
  • eixalat -ada
  • emboirat -ada
  • embolicat -ada
  • embriagat -ada
  • embrosquilat -ada
  • embruscat -ada
  • emmascarat -ada
  • emmixonat -ada
  • emmoixat -ada
  • emmonat -ada
  • empallat -ada
  • empallissat -ada
  • empaperinat -ada
  • empatufiat -ada
  • empatuscat -ada
  • empillocat -ada
  • empilornat -ada
  • empimplat -ada (arg)
  • empinat -ada
  • empitimat -ada
  • empunyat -ada
  • encaixat -ada (arg)
  • encostipat -ada (iròn)
  • engatat -ada
  • engatinat -ada
  • enjullat -ada
  • enramat -ada
  • enrostollat -ada
  • ensofrat -ada
  • ensulfatat -ada (arg)
  • entapinat -ada
  • enterenyinat -ada
  • entimonat -ada
  • entrompat -ada
  • envinat -ada
  • estarrossat -ada
  • estufat -ada
  • fart -a
  • gat -a
  • gatinya (m)
  • gató (m)
  • inebrat -ada
  • llastat -ada
  • llepagalets (m i f)
  • madur -a
  • mamat -ada
  • mirlis (m)
  • mirlis-merlis (m)
  • moix -a
  • moll -a
  • mona (m i f)
  • moscat -ada
  • oriolenc -a
  • paperina (m i f)
  • patusca (f)
  • peluco -a
  • pet (m)
  • petarró -ona
  • petat -ada
  • petorro -a
  • picat -ada
  • piler (m)
  • pilloc -a
  • piorn -a
  • pirro pirra
  • pítima (m i f)
  • pitof -a
  • pitofi (m)
  • pitofo (m)
  • pitrat -ada
  • privat (m, arg, cast)
  • quec -a
  • refredat -ada
  • roscat -ada
  • tal·larel·la (m i f)
  • tinya (f)
  • tocat -ada
  • torbat -ada
  • torrat -ada
  • tou tova
  • trascolat -ada
  • trincagat (m, ant)
  • trincó -ona
  • trompa (m i f)
  • ubriac -aga
  • xeix (m)
  • xerí (m)
  • xin (m)
  • xirlis (m)
  • xirop (m)
  • xuflat -ada
  • xut -a
Frases fetes
  • Agafar (a algú) l'alcalde d'Avinyonet
  • Agafar puces
  • Agafar-la (o agafar-ne una)
  • Alçar massa el colze
  • Anar a l'ast
  • Anar a la vela
  • Anar amb el fanal encès
  • Anar amb el gat a coll
  • Anar calent de cap
  • Anar de mitges mosques
  • Anar de mosques
  • Anar mamat
  • Anar mèrvel
  • Anar passat de vi
  • Ballar-la
  • Beure a l'ull
  • Beure a la regalada
  • Beure com un cossac
  • Beure com un suís
  • Beure més vi que cap truja xerigot
  • Beure més vi que una mula aigua
  • Colar-ne més que un vaixell
  • Deixar-se esgarrapar pel gat
  • Deixar-se manar pel vi
  • Donar bordons
  • Donar-se a la beguda
  • Donar-se al vici
  • Empinar la botella
  • Estar cec (cego) -ega
  • Estar com un cup
  • Estar com una bóta
  • Estar de festa
  • Estar embolicat
  • Estar enganxat
  • Estar englobat
  • Estar a la glòria
  • Estar fet un bót
  • Estar fet un set
  • Estar fet una sopa (o estar com una sopa)
  • Estar pipa perdut
  • Fer dimecres
  • Fer mala lletra
  • Fer marrinxa
  • Fer tres peus
  • Fer voltar la cadira
  • Fer-se-li tard abans d'hora
  • Haver tancat la mare al celler
  • Haver xiulat
  • Llepar el tap
  • Mirar els estels
  • Necessitar-ne un cono*
  • No anar a l'hora
  • No anar sol (o tot sol)
  • No ser-hi tot com Sant Llorenç de la Tapineria
  • No tenir-les totes
  • No veure-hi de cap ull
  • Perdre el guitarró
  • Pesar-li (a algú) més el cap que el cul
  • Pirar-se
  • Portar credencial
  • Portar el nas emmascarat
  • Portar molt vi
  • Portar un trago de massa
  • Portar un roc a la faixa
  • Portar-ne més al cap que als peus
  • Portar-ne quatre-cents a la peça de mà
  • Posar-se belga
  • Portar-ne quatre-cents de remolc
  • Prendre una xispa
  • Pujar el vi al cap
  • Rodar el cap
  • Semblar una bóta (o una bóta de vuit càrregues)
  • Sentir tocar el rotllo de Torelló
  • Ser borratxo com el vi
  • Ser borratxo com un francès
  • Ser borratxo com un mosquit
  • Ser de la pinyola
  • Ser de la tòria
  • Ser del gremi
  • Ser del ram de l'aigua (iròn)
  • Ser més gat que les parres
  • Ser més gat que un cep
  • Ser més gat que una sopa
  • Tenir cap de vi
  • Tenir la llengua molla
  • Tenir la migranya
  • Tenir mitja punta
  • Tenir un cap com la Patum de Berga
  • Tenir un punt blau
  • Tirar la col a l'olla
  • Tirar-se a la beguda
  • Tirar-se al mam
  • Tocar el tabal de Roses (o sentir tocar el tabal de Roses)
Amb agafar
  • el mix
  • els mirlis
  • la biga
  • la burra
  • lluquets
  • teranyines
  • un bombo
  • un caulet
  • un ceballot
  • un cebolló
  • un cerol
  • un cibolló
  • un entoldat
  • un gat com un temple
  • un globo (cast)
  • un lloro
  • un mareig
  • un mec (o un bon mec)
  • un memec (o un bon memec)
  • un memèu (o un bon memèu)
  • un mèu (una bona mèua)
  • un moix (o un bon moix)
  • un paparró (o un bon paparró)
  • un patatús
  • un pedal
  • un pet
  • un piano
  • un refredat de celler
  • un ruixat
  • un tauló
  • un torrat
  • un xot
  • una basca (o basques)
  • una beina
  • una bolinga (arg, cast)
  • una borrasca
  • una borratxera
  • una brusca
  • una bufa
  • una bufanda
  • una bufera
  • una capçana
  • una carregada
  • una castanya
  • una cogorsa (cast)
  • una col·locada
  • una cràpula
  • una curda
  • una ensulfatada
  • una fumaguera
  • una fumatera
  • una galipàndria
  • una gatera
  • una manta
  • una mamadura
  • una mantellina
  • una marrinxa
  • una masurca
  • una melopea
  • una merda (o una merda com un piano)
  • una merdosa
  • una merla
  • una meula
  • una mina
  • una mioca
  • una mixa
  • una moixa
  • una moixera
  • una mona
  • una moneia
  • una monya (arg, cast)
  • una mosca (o unes bones mosques)
  • una moto
  • una oliva
  • una pallassa
  • una palomera
  • una pantomima
  • una paperina
  • una paternalis
  • una pell
  • una pepida (o pipida)
  • una petanera
  • una petorrera
  • una pinya
  • una pinyassa
  • una pispanta
  • una pítima
  • una pulmonia
  • una rasca
  • una sèpia
  • una serpentina
  • una sól·lera (o súl·lera)
  • una tajada (arg, cast)
  • una terregada
  • una tirlis
  • una tomatera
  • una tonyina
  • una tormenta (cast)
  • una torrada
  • una torradera
  • una torradora
  • una torradura
  • una torraja (arg, cast)
  • una torrola
  • una tranca (arg, cast)
  • una trompa
  • una trompeta
  • una turca
  • una viola
  • una xispa (arg, cast)
  • una xuca
  • una xufla
  • unes monyes (arg, cast)
  • unes serradures
  • uns canyamons
Beure en excés
Mots
  • pinsar
  • pipar
  • trincar
  • trompinar
  • xamar
  • xaropejar
  • xarumbar
  • xauar
  • xuclar
Estar a les primeres fases de l'embriaguesa
Mots
  • agredolç -a
  • aixispat -ada (cast)
  • alatrencat -ada
  • apanyat -ada
  • apuntat -ada
  • embromallat -ada
  • girlis mirlis
  • patofi -òfia
  • socarrat -ada
Frases fetes
  • Agafar mollets
  • Anar a l'ast
  • Anar calent d'orelles
  • Anar lluent
  • Anar orella de llebre
  • Apuntar-se
  • Dur el terol
  • Dur mitja brusca
  • Estar aixormat (cast)
  • Estar carregat
  • Estar content
  • Estar il·luminat
  • Estar inspirat pel vi
  • Estar marejat
  • Estar mig embriac
  • Estar tarumba
  • Estar tèrbol
  • Estar xerrador
  • Estar entre Ares i Benassal
  • Fer-li, a algú, llumenetes els ulls
  • Posar-se alegre
  • Posar-se alegret
  • Pujar-li, a algú, el vi al cap
  • Tenir els alegrois
  • Tenir un perdigó a l'ala
Caminar sota els efectes de l'embriaguesa
Frases fetes
  • Agafar terenyines
  • Anar a la vela
  • Anar de cantó
  • Anar de tort
  • Ballar
  • Beure molt i anar dret és raret
  • Fer dues tires de petjades
  • Fer esses
  • Fer l'ànec
  • Fer la traveleta
  • Fer tentines
  • No poder-se tenir dret
  • No tenir prou carrer
  • Tenir el carrer poc ample
  • Trempelar
Parlar sota els efectes de l'embriaguesa
Frases fetes
  • Fer veu d'aiguardent
  • Fer veu de cazalla*
  • Fer veu de vi
  • Parlar castellà
  • Parlar llatí
  • Parlar most
  • Parlar papós
  • Parlar xiulat
Posar-se violent sota els efectes de l'embriaguesa
Frases fetes
  • Tenir mal beure
  • Tenir mal vi

6.6 SEXUALITAT

Indecent, viciós [cf. home i dona luxuriosos]
Mots
  • alacranat -ada
  • animal (m i f)
  • animala (fcol)
  • aviciat -ada
  • bacó -ona
  • baconet (m)
  • baix -a
  • bandarra (m i f)
  • barraganàs -assa
  • barragàs -assa
  • barragassàs -assa
  • bastard -a
  • blenorràgic -a
  • boc (m)
  • bonyegut -uda
  • brut -a
  • bruter -a
  • budell (m)
  • budellot (m)
  • calavera (m)
  • carnús -ussa
  • clepa (m i f)
  • degenerat -ada
  • degradat -ada
  • dejecte -a
  • depravat -ada
  • desbaratat -ada
  • descarat -ada
  • descastat -ada
  • desenfrenat -ada
  • desgalgat -ada
  • deshonest -a
  • disbauxat -ada
  • disbauxero -a
  • dissipador -ora
  • dissipat -ada
  • dissolut -uda
  • envilit -ida
  • esqueixat -ada
  • esquinçat -ada
  • impudent (m i f)
  • impúdic -a
  • impudorós -osa
  • impur -a
  • incontinent (m i f)
  • indecent (m i f)
  • intemperant (m i f)
  • intemperat -ada
  • lasciu -iva
  • lasciviós -osa
  • libidinós -osa
  • ligeuriós -osa (ant)
  • llibertí -ina
  • llicenciós -osa
  • luxuriós -osa
  • malhonest -a (gal, Catalunya Nord)
  • marrà -ana
  • marrano -a (cast)
  • mesquí -ina
  • pervertit -ida
  • podrigall (m)
  • podrit -ida
  • porc -a
  • porcaner -a (Catalunya Nord)
  • porcassàs -assa
  • porcastre -a (Illes)
  • porcater -a
  • profà (m)
  • qualsevol (m i f)
  • rastrer -a (cast)
  • ronyós -osa
  • sarnós -osa
  • sensefeda (m i f)
  • tacany -a
  • trencacoll (m)
  • trencacolls (m)
  • tronera (m i f)
  • verro (m)
  • viciat -ada
  • viciós -osa
Locucions
  • cap de trons
  • dat pel cul
  • dat pel sac
  • home de mala vida
  • tros de brut
Cornut
Mots
  • banyudarro (m)
  • banyut (m)
  • boc (m)
  • cabrit (m)
  • cabró (m)
  • cornat (m)
  • cornell -a
  • cornúpeta (m)
  • cornut -uda
  • crestet (m)
  • cucut (m)
  • cugot (m)
  • cuguç (m, ant)
  • cuguçós (m, ant)
  • cugul (m, ant)
  • embanyat -ada
  • gorromí (m)
  • janot (m)
  • manso (m)
  • nogales (m, cast)
  • nogué (m)
  • noguer (m)
  • toro (m)
Locucions
  • boc crestat
  • boc de Biterna
  • marit còmode
Frases fetes
  • Anar a Baiona
  • Anar a Cervera
  • Anar carregat de front
  • Baixa el cap, que no passaràs!
  • Dur banyes
  • Dur les antipares de Cornualla
  • Entrar a Cornualla
  • Entrar a Picassent
  • Entrar a Xiva
  • Fer albades amb so de cornetes
  • Fer la festa per sant Corneli
  • Haver-se de posar boina
  • No passar per la porta
  • Portar barret de cop
  • Portar la corona de Moisès
  • Portar pes al cap
  • Portar un bulto* al front
  • Ser banyut
  • Ser de Cornudella
  • Ser de la confraria de sant Lluc
  • Ser de la confraria de sant Marc (o confrare de sant Marc)
  • Ser del regiment de les cornes
  • Ser l'alcalde de Banyoles
Fer dur banyes
Mots
  • Coronar
  • Embanyar
  • Encornar
Frases fetes
  • Fer banyes
  • Fer cornut
  • Fer (o fotre) el salt
  • Fregir-la
  • Omplir el cap
  • Posar (algú) com un bou
Home que consent l'adulteri de la dona
Mots
  • cabró (m)
  • consentit (m)
  • drut (m)
Efeminat
Mots
  • afembrat (m, ant)
  • afemellat (m)
  • barbamec (m)
  • beserris (m)
  • bleda (m)
  • blet (m)
  • capat (m)
  • capó (m)
  • caponat (m)
  • carrincló (m)
  • coix (m)
  • coixo (m)
  • collaringa (m)
  • coseta (m)
  • cosiques (m, cast)
  • cosó (m)
  • delicat (m)
  • doneta (m)
  • donica (m)
  • efeminat (m)
  • eunuc (m) [sense virilitat]
  • faldetes (m)
  • faldetetes (m)
  • faldilleta (m)
  • faldilletes (m)
  • faldillot (m)
  • faldillots (m)
  • fembril (m)
  • femellenc (m)
  • femelleta (m)
  • femení (m)
  • femenívol (m)
  • fleumet (m)
  • gonella (f)
  • gonellot (m)
  • gorromino (m)
  • maricó (m)
  • mariol (m)
  • mariola (f)
  • maripili (m)
  • mariquita (m o f, cast)
  • mariquitoles (m, cast)
  • mestresseta (m o f)
  • mieta (m)
  • mitjadona (m)
  • mitjanena (m)
  • mitjapoma (m)
  • papallona (m)
  • paperina (m)
  • pispirella (m)
  • pixapolit (m)
  • ploma (m)
  • sarassa (m, cast)
  • sarasseta (m, cast)
  • tereseta (m)
  • titolla (m)
Locucions
  • empeltat de conill
  • empeltat de noia
  • en Joan calcetes
  • en Joan faldilles
  • en Joan faldilletes
  • en Joan doneta
  • mitja-xica
  • ni carn ni peix
Frases fetes
  • Ser més Maria que Miquel
  • Ser mig figa mig raïm (o mig rem)
Home homosexual
Mots
  • actiu (m)
  • bardaix (m)
  • bardaixàs (m)
  • bardaixot (m)
  • bitensió (m)
  • bugre (m)
  • bujarró (m, cast)
  • buja (m, cast) [apòcop]
  • búlgar (m)
  • bútxara (m)
  • caró (m)
  • coixa (f)
  • cosó (m)
  • culer (m)
  • delicat (m)
  • efebus (m, jove)
  • embotonador (m)
  • enculat (m)
  • esquena (m)
  • esteta (m)
  • faldetes (m)
  • faldetetes (m)
  • finet (m)
  • fineta (m)
  • gai (m)
  • gíbia (f)
  • gibiona (f)
  • homosexual (m)
  • invertit (m)
  • lesbià (m)
  • lila (m, arg)
  • lluís (m)
  • loca (f, cast)
  • mamaire (m)
  • marassa (m o f)
  • mare (f)
  • marica (m o f)
  • maricó (m)
  • maricon (m)
  • maricona (f)
  • mariconàs (m)
  • mariconet (m)
  • marieta (m o f)
  • mariner (m)
  • mariquita (m o f, cast)
  • mitjapoma (m)
  • monya (f, cast)
  • monyes (m, cast)
  • pacient (m)
  • papallona (m o f)
  • paperina (m)
  • passiu (m)
  • pervertit (m)
  • pipa (m)
  • pispirella (m)
  • ploma (m)
  • reina (f) [exhibicionista]
  • requesta (m o f)
  • rodó (m) [actiu i passiu]
  • sarassa (m, cast)
  • sodomita (m)
  • tomant (m)
  • tot-terreny (m) [bisexual]
Locucions
  • cafè amb llet
  • donat (o dat) pel cul
  • maricon de merda
  • maricon dels collons
  • servei complet (m) [actiu i passiu]
  • ullera perfumada
Frases fetes
  • Carregar (un home) a la dreta
  • Fer-ho a pèl i a ploma
  • Perdre oli
  • Ser de l'altra acera*
  • Ser de l'altre costat
  • Ser de la sèrie (o de la sèrie b)
  • Ser del gremi
  • Ser del ram (o ram de l'aigua)
  • Ser del sindicat de l'oposició
  • Tenir ploma
Dona que mascleja
Mots
  • cavallot (m)
  • mig-home (m)
  • gallgallinot (m)
  • gallimarsot (m)
  • gardenya (f)
  • homenot (m)
  • marimatxo (f, cast)
  • mariot (m)
  • masclot (m)
  • matxo (m, cast)
  • matxot (m, cast)
  • mossardo (m)
  • sargall (m, Catalunya Nord)
  • verrotot (m)
  • virago (f)
Lesbiana
Mots
  • bollera (f)
  • figuera (f)
  • lesbiana (f)
  • lesbi (f) [apòcop]
  • lèsbia (f)
  • torti (f, cast)
  • tortillera (f, cast)
  • truitera (f)
Frases fetes
  • Fer truites
  • Ser del ram de la farina
Puta
Mots
  • abandonada (f)
  • apreto (m, arg)
  • arreplegada (f)
  • arròs (m)
  • arrossegada (f)
  • arrastrada (f, cast)
  • bagarot (m, ant)
  • bagassa (f)
  • bagassó (f, ant)
  • baldritxa (f)
  • bandarra (f)
  • bandarrassa (f)
  • bardaixa (f)
  • bardaixassa (f)
  • bardaixota (f)
  • baret (f)
  • barjaula (f)
  • barjaulassa (f)
  • barragana (f)
  • barram (m)
  • berganta (f)
  • bordellenca (f)
  • bordellera (f)
  • borrons (f)
  • budell (m, arg)
  • burraca (f) [vinculada a un proxeneta]
  • buscona (f) [de carrer]
  • busquinya (f)
  • çàbia (f, ant)
  • call-girl (f, ang) [contractada per agència]
  • cameruta (f, arg, cast) [cambrera prostituïda]
  • cantonera (f) [de carrer]
  • carolina (f)
  • carrerista (f) [de carrer]
  • cartam (f)
  • cocota (f, gal)
  • coixa (f) [que es comença a prostituir]
  • columnària (f) [de carrer]
  • concubina (f)
  • cortesana (f)
  • cuca (f)
  • donota (f)
  • egipciaca (f)
  • excusera (f, ant)
  • fanjau (f, Catalunya Nord)
  • finestrera (f)
  • flàvia (f)
  • frau (f)
  • fúrsia (f)
  • gandula (f)
  • golfa (f, cast)
  • gossassa (f)
  • guineu (f)
  • horitzontal (f)
  • lea (f, arg)
  • leia (f, arg)
  • lloro (m)
  • llumí (f, caló)
  • loçana (f, cast)
  • lumi (f)
  • lumiasca (f)
  • macarel·la (f)
  • mallenga (f)
  • mamona (f) [especialitzada en la fel·lació]
  • marca (f, arg) [vinculada a un proxeneta]
  • marcota (f, arg)
  • marcolfa (f)
  • marfanta (f)
  • màrfega (f)
  • marxanda (f)
  • massatgista (f)
  • maturranga (f)
  • meretriu (f)
  • meuca (f)
  • mujai (f, arg)
  • mundana (f)
  • neboda (f) [dona de bordell]
  • nena (f) [dona de bordell]
  • noia (f) [dona de bordell]
  • paia (f)
  • pajillera (f, cast) [especialitzada en masturbar]
  • pallatera (f) [especialitzada en masturbar]
  • paltonera (f)
  • pandeca (f)
  • pandeco (m)
  • paula (f)
  • pecadora (f)
  • pell (f)
  • pellam (f)
  • pellot (m) [prostituta vella]
  • penco (m, cast)
  • pendanga (f)
  • pendanguera (f)
  • pendatxo (m)
  • pendeca (f)
  • pendenga (f)
  • pepa (f)
  • perduda (f)
  • perriana (f)
  • placera (f)
  • poc-s'hi-val (f)
  • potranca (f, cast)
  • prostituta (f)
  • prusti (f)
  • pu (f)
  • pública (f, ant)
  • publicana (f, ant)
  • puça (f)
  • pufla (f)
  • pupil·la (f) [dona de bordell]
  • puta (f)
  • putana (f, ant)
  • putanga (f)
  • putanyona (f, ant)
  • putarra (f)
  • putarranga (f)
  • putarrassa (f)
  • putarrona (f)
  • putarrot (m)
  • putarrota (f)
  • putassa (f)
  • puteta (f)
  • putexta (f)
  • putot (m) [puta barata]
  • putota (f)
  • quica (f)
  • qualsevol (una qualsevol) (f)
  • ramera (f, cast)
  • res-de-bo (f)
  • res-no-val (f)
  • roda-soques (f)
  • roquera (f)
  • roquerola (f)
  • rosari (m) [prostituta d'hostal]
  • saldo (m)
  • senyora (f)
  • senyoreta (f)
  • sòcia (f)
  • sota (f)
  • tapada (f, ant)
  • tia (f)
  • tintoina (f, Catalunya Nord)
  • tirada (f)
  • tomàquet (m, arg)
  • trastot (m)
  • trompetera (f) [especialitzada en fel·lació]
  • tupa (f)
  • vestal (f, iròn)
  • xai (f)
  • xapera (f)
  • xai (f, cast)
Locucions
  • àvol fembra (ant)
  • bagassa primerenca
  • bruixa de bordell
  • dona alegre
  • dona àvol de son cos (ant)
  • dona bordellera
  • dona d'aquestes que s'hi dediquen
  • dona d'art (ant)
  • dona de bordell
  • dona de cadira (ant)
  • dona de (o del) carrer
  • dona de la mala vida
  • dona de la vida
  • dona de mala anomenada
  • dona de mala reputació
  • dona de mala vida
  • dona de món
  • dona del carrer d'en tenta (ant)
  • dona del carrer de trntaclaus (ant)
  • dona del partit (ant)
  • dona del públic (ant)
  • dona errada
  • dona fàcil
  • dona mundana
  • dona perduda
  • dona pública
  • dona tancada [de bordell]
  • donota de cinc al sou
  • fembra bordellera (ant)
  • fembra comuna (ant)
  • fembra de (o del) bordell (ant)
  • fembra folla (ant)
  • fembra pecadora (ant)
  • fembra pública (ant)
  • fembra setmanera (ant)
  • fembra vil (ant)
  • folla fembra (ant)
  • mal cap
  • mala dona
  • mala fembra (ant)
  • mala puta
  • mala puta condonera!
  • mala puta vironera!
  • Maria Antònia
  • pendanga desvergonyida
  • puta barata
  • puta de carrer
  • puta de caserna
  • puta dels capellans
  • na putana merdosa (ant)
  • senyora amable
  • senyoreta d'estiu
  • senyoreta de les que pugen i baixen pels llits
  • senyoreta de tothom
  • ser més puta que les gallines
  • ser més puta que na balança
  • ser més puta que na Condó (o na Cordó)
  • sota d'oros
  • sota de bastos
  • tia Maria
  • tiradora d'escopeta
  • vil bagassa
Prostitut
Mots
  • coix (m) [que es comença a prostituir]
  • coixo (m)
  • gigoló (m)
  • prostituit (m)
  • prostitut (m)
  • puto (m)
  • xapero (m)
Macarra
Mots
  • alcavot (m)
  • alcavoter (m)
  • baranda (m, arg)
  • barandui (m, arg)
  • bordellevat (m)
  • encobridor (m)
  • ganxo (m)
  • home (m)
  • macarell (m)
  • macarra (m)
  • macarrilla (m, arg, cast)
  • macarró (m)
  • macró (m, arg)
  • manso (m)
  • mec (m, arg)
  • mitjancer (m)
  • palanganer (m)
  • pirent (m)
  • pistó (m, arg)
  • pollastre (m)
  • prenda (m, arg)
  • proxeneta (m)
  • rufià (m)
  • tercer (m)
  • tiramànega (m)
  • xulo (m, cast)
Locucions
  • pirent de cullera (arg)
Frases fetes
  • Menjar (o viure) del cony
  • Menjar pa de cony
Marit que trafica amb el cos de la seva muller
Mots
  • macarronet (m)
Home mantingut per una dona
Mots
  • gigoló (m, gal) [que ofereix sexe a dones majors a canvi de diners]
  • palangana (m)
Alcavota
Mots
  • abadessa (f)
  • alcavota (f)
  • alcavotera (f)
  • ama (f)
  • bordellevada (f)
  • celestina (f)
  • corredissa (f, ant)
  • corredora (f, ant)
  • destral (f, ant)
  • encobridora (f)
  • manifassera (f)
  • rufiana (f)
  • tafolina (f)
  • tercera (f)
Locucions
  • cobertora de preufets
  • bruixa de bordell
  • mare postissa
  • senyora Paula
Putaner
Mots
  • bagasser (m)
  • bagassetri (m)
  • bagassor (m)
  • bagassut (m)
  • bordellenc (m)
  • cabrit (m)
  • cabró (m, arg)
  • putaner (m)
  • putanyer (m)
  • puter (m)
  • putero (m, cast)
  • torero (m)
Locucions
  • home bordeller
Home luxuriós
Mots
  • acaçat (m)
  • acanissat (m)
  • bagassut (m)
  • bavós (m)
  • boixador (m)
  • bragueter (m)
  • brivó (m)
  • brut (m)
  • bruter (m)
  • busquinya (m)
  • cabrit (m)
  • cabró (m)
  • calavera (m)
  • cardador (m)
  • carrossa (m)
  • claveter (m)
  • cobatxo (m)
  • conyarrí (m)
  • corregut (m)
  • corrido (m, cast)
  • cràpula (m)
  • crapulós (m)
  • descarat (m)
  • descordat (m)
  • deshonest (m)
  • disbauxat (m)
  • dissipat (m)
  • dissolut (m)
  • doner (m)
  • donero (m, cast)
  • donívol (m)
  • donjoan (m)
  • empeltador (m)
  • escampavia (m)
  • esparramat (m)
  • faldiller (m)
  • faldilleta (m)
  • faldilletes (m)
  • faune (m)
  • fembre (m, ant)
  • femeller (m)
  • femellut (m)
  • figuer (m)
  • fileter (m) [esp. el que va amb noies molt joves]
  • fogueró (m)
  • fornicador (m)
  • fornicaire (m)
  • fornicari (m, ant)
  • fotedor (m)
  • galiot (m)
  • galirot (m)
  • immoral (m)
  • impudent (m)
  • impúdic (m)
  • indecent (m)
  • indecorós (m)
  • lasciu (m)
  • lasciviós (m)
  • libidinós (m)
  • llibertí (m)
  • llicenciós (m)
  • lúbric (m)
  • luxuriós (m)
  • maixant (m)
  • marrà (m)
  • obscè (m)
  • orri (m)
  • pendó (m)
  • perdulari (m)
  • perdut (m)
  • pipaire (m)
  • porc (m)
  • porcater (m)
  • porquetàs (m)
  • procaç (m)
  • promiscu (m)
  • rosegador (m)
  • saltamarges (m)
  • sàtir (m)
  • semental (m)
  • torero (m)
  • verd (m)
  • viciós (m)
  • voluptuós (m)
Locucions
  • cavall de remunta
Frases fetes
  • Agradar el bacallà
  • Ser de la xinxaranxina
  • Ser un bon músic de caramella
  • Ser una cigala voladora
Dona luxuriosa
Mots
  • acaçada (f)
  • bacant (f)
  • bagassuda (f)
  • baldritxa (f)
  • bandarra (f)
  • bandolera (f)
  • boixadora (f)
  • borrons (f)
  • brivona (f)
  • brutera (f)
  • budell (m, arg)
  • cabra (f)
  • cabrona (f)
  • carnaval (m)
  • carnussa (f)
  • cartam (f)
  • correguda (f)
  • disbauxada (f)
  • donota (f)
  • escamarlada (f)
  • escarxella (f)
  • evaporada (f)
  • fogueró (m)
  • foradada (f)
  • fornicadriu (f, ant)
  • fornicària (f, ant)
  • fornicadora (f)
  • gardenya (f, Catalunya Nord)
  • gossa (f)
  • homenera (f)
  • marcolfa (f)
  • marfanta (f)
  • màrfega (f)
  • marieta (f)
  • marrinxa (f)
  • marxanda (f)
  • masclera (f)
  • matalàs (m)
  • messalina (f)
  • mitja-meuca (f)
  • mitja-virtut (f)
  • panderola (f)
  • papallona (f)
  • parraixa (f)
  • parranca (f)
  • parranga (f)
  • patacot (m)
  • pelfa (f)
  • pendó (m i f)
  • pendonot (m)
  • perdulària (f)
  • petardo (m, cast)
  • plantofa (f)
  • possarda (f)
  • satiressa (f)
  • setrot (m)
  • sorra (f, cast)
  • sota (f)
  • sotaina (f)
  • tia (f)
  • torera (f)
  • tueca (f)
  • vampiressa (f)
  • xafalingorri (f)
Locucions
  • dona de vida alegre
  • dona de vida lleugera
  • dona fàcil
  • dona luxuriosa
  • dona galant
  • dona lleugera
  • dona trivial
  • egua de remunta
  • figuera dels nois
  • llavor de cul
  • perla miotxa
  • senyora de moral distreta
Frases fetes
  • Ser de ringo rango
  • Ser una marieta
  • Tenir menys honra que la Beneta
Amistançada
Mots
  • l'altra (f)
  • amiga (f)
  • amistançada (f)
  • andova (f)
  • andoba (f)
  • endoba (f)
  • concubina (f)
  • druda (f, ant)
  • entretinguda (f)
  • falingaina (f)
  • frau (f)
  • fulana (f)
  • manceba (f)
  • paia (f)
  • querida (f, cast)
  • rabassada (f)
  • romanç (f)
  • rosegando (f)
  • tironyo (f)
  • trasto (f)
  • xixisbea (f)
Dona que excita sense complaure sexualment
Mots
  • alçapius
  • escalfabraguetes
  • escalfacigales
  • escalfapixes
  • escalfapolles*
Persona que practica el coit oral
Mots
  • llepafigues (m, f)
  • llepó -ona
  • trompetera (f)
Frases fetes
  • Amorarrar-se al piló

7. POLÍTICA I RELIGIÓ

7.1 Política

Polític
Mots
  • senyorito (m, llenguatge de l'administració, cast)
  • tocamanetes (m i f) [donat a saludar la gent]
Mal polític
Mots
  • dogmàtic -a
  • politicaire (m i f)
  • politicastre -a
  • politiquer -a
  • politiquero -a (cast)
Demagog
Mots
  • demagog -a
  • mitinero -a (cast)
  • pamfleter -a
  • populista (m i f)
Fanàtic
Mots
  • dictador -a
  • intransigent (m i f)
  • politiquer -a
  • politiquero -a
  • sectari -ària
Militant de base
Mots
  • militonto (m)
Partidari de qui mana
Frases fetes
  • Ser del foc que més escalfa
  • Ser del vent que bufa més
Canviar de color polític
Mots
  • capgirat -ada
  • caragirat -ada
  • trànsfuga (m i f)
Frases fetes
  • Canviar de camisa
  • Girar la casaca
  • Girar-se com un mitjó (o com una mitja)
Indiferent
Mots
  • menfotista (m i f)
  • passota (m i f) [sovint dins moviments contraculturals]
  • tantmenfotista (m i f)
Revolucionari
Mots
  • avalotapobles (m i f)
  • enredapobles (m i f)
  • espantapobles (m i f)
Frases fetes
  • Ser de la crosta de dalt
  • Ser de la flamarada
  • Ser de la reïra
  • Ser d'idees avançades
  • Ser del morro fort

7.2 Tendències polítiques i socials

Esquerrà
Mots
  • anticlerical (m i f)
  • esquerrós -osa
  • fogoneu (m) [liberal a Sineu, inicis s XX]
  • negre (m) [liberal, en la terminologia carlina]
  • progre (m i f, arg, cast)
  • progressista [espec. poc conseqüent políticament]
  • xiruquero -a
Socialista
Mots
  • merda seca (m) [militant del Moviment Socialista de Catalunya, en la terminologia del FOC]
  • músic (m) [militant del Moviment Socialista de Catalunya]
  • pessecero -a [militant del PSC-PSOE]
  • sociata (m i f, cast) [especialment militant del PSC o del PSOE]
  • ugetero -a [militant de la UGT]
Marxista
Mots
  • afgà -ana [partidari de la línia prosoviètica del comunisme]
  • afgano -a (cast)
  • autoritari -ària
  • doctrinari -ària
  • euro [eurocomunista]
  • frapós (m) [militant del FRAP, anys setanta]
  • fusufu (m) [militants del FSF, anys seixanta]
  • ista (m) [seguidor de l'escissió internacionalista del PCE(i), anys setanta]
  • leopoldo (m) [seguidor de l'escissió LP del PCE(i), anys vuitanta]
  • long play (m) [seguidor de l'escissió LP del PCE(i), anys vuitanta]
  • macaco (m) [militant del Moviment Comunista de Catalunya]
  • marxista (m i f)
  • pesuquero -era [militant del PSUC]
  • pitxitxi (m) [militant del Partit Comunista de Catalunya, anys vuitanta]
  • psucursalista (m) [militant del PSUC en la terminologia nacionalista]
  • psuquero -a
  • situ (m) [simpatitzant de la Internacional Situacionista de París, 1968]
  • suquer -a
  • suquero -a
  • petero -a [militant del Partit del Treball d'Espanya]
  • rus russa [partidari de la línia prosoviètica del comunisme]
  • tanquista [partidari de la línia prosoviètica del comunisme]
  • trotsco (m i f) [militant trotskista]
  • trosco (m i f)
  • trotsko (m i f)
  • txe-txo (m) [militant dels Comités de Huelga Estudiantil-Comités de Huelga Obrera - inici dels setanta]
  • xino -a [militant del PSUC o del PCE, abans de la Guerra Civil]
D'extrema esquerra
Mots
  • esquerranós -osa
  • esquerrós -osa
Anarquista
Mots
  • anarco (m i f)
  • apatxe (m i f) [llibertari; militant del corrent majoritari de la CNT a finals dels anys setanta]
  • bomber = trentista
  • faiero -a [militant de l'antiga FAI]
  • pellroja (m i f) [militant del corrent majoritari de la CNT a finals dels anys setanta]
  • trentista [militant de la tendència reformista dins la CNT els anys trenta]
Dretà
Mots
  • carlí
  • blanc (m) [s. XIX]
  • carcatòlic (m)
  • cremapalleres (m)
  • ganiveta (m) [absolutista; en la terminologia liberal]
  • pandorgo -a (País Valencià)
  • pellós (m) [conservador a Sineu, inicis s XX]
  • pepero -a [militant del Partido Popular]
  • piró (m) [carlí de la primera guerra carlina]
  • pupí (m) [militant de l'Unión Patriótica, quan la dictadura de Primo de Rivera]
Reaccionari en general
Mots
  • bunquerià -ama
  • capellà trabucaire (m) [capellà carlí, bel·ligerant en matèria política]
  • carca (m i f)
  • carcunda (m i f)
  • cavernícola (m i f)
  • integrista (m i f)
  • llanut -uda
  • mànxol [membre de les partides carlines 1820-1835]
  • pandorgo -a (País Valencià)
  • pureta (m i f, arg)
  • reaccionari -ària
  • ultramuntà -ana
  • xato [membre de les partides carlines 1820-1835]
Frases fetes
  • Fer olor de naftalina
  • Quan criden ¡visca la llibertat! tanca bé la porta
  • Ser de la caverna
  • Ser de la crosta
  • Ser de la crosta de baix
  • Ser de la crosta dura
  • Ser de la dreta cavernícola
  • +Ser del morro fort
Militar rebel
Mots
  • facciós
Dreta balear anticatalanista
Mots
  • gonella (m i f)
  • moro -a
Dreta catalana
Mots
  • lligaire [militant de l'antiga Lliga Regionalista de Catalunya]
Locucions
  • Cabrons Catalans [militant de CC: Crist-Catalunya i Catòlics Catalans]
  • Club de la corbata [Catòlics Catalans]
Frases fetes
  • Ser de la Lliga Clerical [militant de l'antiga Lliga Regionalista de Catalunya]
  • Ser de la Lligueta [militant de l'antiga Acció Catalana Republicana]
  • Ser un senyor Esteve [dretà poc compromès políticament]
Dreta valenciana anticatalanista
Mots
  • blauer -a
  • blavero -a
Frases fetes
  • Ser del búnquer barraqueta
Extrema dreta
Mots
  • col·laboracionista (m i f)
  • falangero -a [militant de la Falange Española]
  • fatxa (m i f)
  • fatxenda (m i f)
  • feixista (m i f)
  • franquista (m i f)
  • nazi (m i f)
  • palangana (m, arg) [militant de la Falange Española]
Sindicalisme
Obrer que rebenta vagues
Mots
  • esquirol (m i f)
  • grog groga
Militant sindicalista
Mots
  • coco (m i f) [afiliat a Comissions Obreres]
  • ugetero -a (afiliat a la Unió General de Treballadors)
Que se centra en les reivindicacions econòmiques
Mots
  • sindicalero -a
Catalanista
General (des de l'òptica espanyolista)
Mots
  • catalanero -a
  • catalanufo -a
  • catalanúfol -a
  • catalino -a
  • catalufo -a
Més folklòric que polític
Mots
  • ceballut -uda
  • floralero -a
  • floralesc -a
  • floralista (m i f)
  • folklòric -a
  • patufetista (m i f)
  • vigatà -ana
  • xiruca (m i f) [procedent de l'excursionisme]
  • xirucaire (m i f) [procedent de l'excursionisme]
  • xiruquero -a [procedent de l'excursionisme]
Frases fetes
  • Ser de la ceba
  • Ser de la sopa d'all
Centreesquerra
Mots
  • botiguer -a
  • panarra [militant del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, escindit el 1933 de l'ERC]
Radical
Mots
  • cupaire [militant d'una organització agrupada a la Candidatura d'Unitat Popular]
  • indepe [independentista en la terminologia espanyolista]
  • pessanero [militant del PSAN, anys seixanta]
  • provi [militant del PSAN-provisional, anys setanta]
Frases fetes
  • Ser de la corda
  • Ser de la ceba rabiosa
  • Ser de la ceba roja [militant del PSAN]
Espanyolista (des de l'òptica nacionalista)
Mots
  • botifler -a [antic partidari de Felip V]
  • botifarra (m i f)
  • botiró (m) [antic partidari de Felip V]
  • gavatxó (m) [antic partidari de Felip V]
  • patxec -a [funcionari immigrant que rebutja la personalitat catalana]
Divers
Mots
  • filibuster [partidari de la independència de Cuba i les Filipines, s. XIX]

7.3 Religió

Afecte a l'església catòlica
Mots
  • beat -a
  • besaconfessionaris (m i f)
  • esgarrapacristos (m)
  • llanut -uda
  • llepaaltars (m i f)
  • llepaciris (m i f)
  • menjaciris (m i f)
  • menjahòsties (m i f)
  • menja-sants (m i f)
  • miot -a
  • missaire (m i f)
  • mixorrer -a
  • orelladret -a
  • oremus (m)
  • rapaaltars (m i f)
  • rosegaaltars (m i f)
  • santuari (m i f, ant)
Locucions
  • bigalot de confessionari
  • cuca santa
  • cul d'església
  • dames estropajosas (o d'estropajosa) [les que fan campanyes moralitzadores]
  • escarabat de sagristia
  • gos del capellà
  • granyota d'aigua beneita
  • rata de confessionari
  • rata de missa
  • rata de sagrari
  • rata de sagristia
Frases fetes
  • Fer tuf de cera
  • Picar-se el pit
  • Pixar aigua beneita
  • Ser de la crosta
  • Ser de la crosta de baix
  • Ser la beata d'horta
  • Ser més beat que Carles Setè
  • Ser més beat que un banc de missa
  • Ser una persona de Planes
  • Vestir altars
Fals devot
Mots
  • mastegaparenostres (m)
  • pixum (m)
  • rosegaaltars (m i f)
  • santó (m)
  • santurró -ona (cast)
Locucions
  • beata farinera
  • beata falsa
  • beata farinosa
  • beata a les fosques
  • cara de santificètur
Frases fetes
  • Com donya Beatriu, que porta el rosari i mai el diu
  • La beata bruixa, amaga el peu i amostra la cuixa
  • Ser un nyau-nyau
Catòlic de moviments vinculats a la natura
Mots
  • cumbaià (m i f)
Purità
Mots
  • beat -a
  • carca (m i f)
  • estret -a
  • reprimit -ida
Capellà
Mots
  • beco (m) [capellà que servia un canonge, s. XVIII-XIX]
  • bèstia negra
  • bòlit (m, arg)
  • burro negre
  • corb (m)
  • ensotanat (m)
  • escarabat (m)
  • sursumcorda
Locucions
  • gent negre
  • gent de sotana
  • ruc negre
  • sac de carbó
  • sarrió de carbó
Refranys
  • Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres
  • Portar una bragueta fins el coll [sotana]
Capellà de pocs estudis i menys devoció
Locucions
  • capellà de missa d'onze
  • capellà de missa i olla
  • capellà de caldereta
  • capellà de pastereta
  • capellà fuit de matines
  • capellà serrer
Capellà que fa la missa molt llarga
Mots
  • cremacera (m)
Conjunt de capellans
Mots
  • cabrum (m) [conjunt dels beneficiats de la Seu de Mallorca]
  • clericalla (f)
  • tribunada (f)
Ordes religiosos
Mots i loc.
  • can colapi [escola dels escolapis]
  • can pitet [escola dels germans de les escoles cristianes]
  • frare del baverall (m) [germà de les escoles cristianes]
  • frare taques (m) [franciscà]
  • gusman (m, Mallorca) [dominic, s. XVII-XVIII]
  • llegardo (m) [donat]
  • llegarrot (m) [donat]
  • motiló (m, País Valencià) [frare llec]
  • pingüí (m) [monja]
  • pitongo (m) [germà marista]
Frases fetes
  • Amor de monja i pet de frare, tot és aire
  • Frare, monja i poll, mai està sadoll
  • Frarets, rates i pardals, no els deixis ficar als casals
  • Home d'hàbit, no em tutabit
  • Monges, frares i pardals, tres enemics capitals
  • Ni frare en bodes ni gat entre olles
  • Qui de canyes fa flautes i de frares fa cabal, un barret i a l'hospital
  • Qui fia de frares i llaure de burrets, al cap de l'any collita de pets
  • Rates, frares i pardals, ben lluny dels nostres cabals
  • Rates, frares i pardals, déu nos guard d'aquests tres mals
  • Rates, frares i pardals, tres lladres de casa
Sagristà
Mots
  • apagallums (m)
  • voltacampanes (m)
Escolà
Mots
  • escuracanadelles (m humor)
Locucions
  • escombra de rector [vicari o escolà]
  • ratolí de sagristia
Ateu
Mots
  • ateu -ea
  • descregut -uda
  • pocamissa (m i f)
Anticlerical
Mots
  • assotacristos (m i f)
  • despulla-sants (m i f)
  • empaitabisbes (m i f)
  • esgarrapacristos (m i f)
  • gabarró (m)
  • menjacapellans (m i f)
Blasfemador
Mots
  • assotacristos (m i f)
  • blasfem -a
  • blasfemador -a
  • blasfemaire (m i f)
  • blastomador -a
  • blastomant (m i f)
  • cagadéus (m)
  • cagadéu (m)
  • cagaire (m)
  • carreter (m)
  • flastomador -a
  • malparlat -ada
  • marmanyera (f)
  • renegador -a
  • renegaire (m i f)
  • renegós -osa
  • verdulaire (m i f)
  • verduler -a
Locucions
  • boca d'infern
  • boca de fel
  • boca de trons
  • boca de verí
  • boca del dimoni
  • campana esquerdada
  • mal llenguat
Frases fetes
  • Dir paraules gruixudes
  • Flastomar com un carreter
  • Parlar gras
  • Renegar com el jueu de Sarral
  • Renegar com un oriol
  • Renegar més que el Furient
  • Ser més porc que en Xapí
  • Ser més renegaire que en Cinegarip (o que Sinegarib)
  • Ser una boca de trons
  • Tenir llengua de carreter
  • Tenir més mala llengua que un touero (de Tous)
  • Tenir (o ser) una boca d'infern
  • Tenir una llengua infernal
Altres religions
Locucions
  • Testicles de Jehovà (Testimonis de Jehovà)

8. INSULTS ÈTNICS I LOCALS

PAÏSOS I COMUNITATS DIVERSES

Alemany
Mots
  • Tudesc [rústic]
Locucions
  • Cap quadrat
Aragonès
Frases fetes
  • Aragonès, fals i cortès
  • D'Aragó, ni dama ni baró
  • D'Aragó, ni dona ni baró
  • D'Aragó, ni vent ni baró
  • L'Aragó, és traïdor
Castellà
Locucions
  • Castellà, profà
Frases fetes
  • Dona castellana, o puta o lladre
  • Dona castellana, o puta o vana
  • Els castellans a la gerra
  • No et fiïs del castellà, que si no te l'ha feta, te la farà
Cossac
Locucions
  • Beure com un cossac
Curd
Locucions
  • Portar una curda
Espanyol
Mots
  • Gats (madrilenys)
Locucions
  • Cantar el ventre l'espanyola [tenir fam]
  • La Gatera (Madrid)
  • La pregunta de l'espanyol [es diu de qui pregunta una cosa que tothom sap, que és evident]
  • Parlar castellà [fer soroll d'esquerdat un atuell de terrissa / escotxegar les perdius / estar embriac]
  • Tot el seny d'Espanya és en la testa de cavall [procedeix de la crònica de Muntaner]
Frases fetes
  • De ponent, mala gent
  • De ponent, ni bon vent ni bona gent
  • De ponent, ni bon vent ni bon casament
  • De ponent, ni dona ni vent
  • De ponent, ni el vent
  • De ponent, ni vent, ni gent
  • De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
  • De ponent, tot malament
  • De ponent venen els trons, els lladres i les raons
  • De ponent venen els trons i les gorres amb galons
  • Espanyol ronquero, fill de punyetero (Catalunya Nord)
  • L'espanyol viu de panxa al sol
  • Les dones, entre espanyols, diuen naps i pensen cols
Espanyol immigrant no adaptat a Catalunya
Mots
  • Cananeu
  • Lolailo [jove d'aspecte i costums aflamencat]
  • Sanxa (m i f)
  • Xanxes (m i f)
  • Xarna (arg) [fill d'immigrants que viu en un barri suburbial]
Locucions
  • Castellanufo -a
  • Castellanúfol -a
  • Castellufo -a
  • Espanyolàs -assa (Catalunya Nord)
  • Lleganyós -osa
  • Xarnec -ega
  • Xarnego -a
Foraster (genèric)
Mots
  • Forasta (m i f, arg)
  • Guiri (m i f, arg, cast)
  • Guirufis (m i f, arg, cast)
Locucions
  • Forasterada (col·lectiu)
  • Forasteralla (col·lectiu)
  • Forenyo -a
Francès
Mots
  • Franxuti
  • Gavatx
Locucions
  • Acomiadar-se a la francesa [no saludar]
  • Borratxo com un francès
  • Fer l'anada del francès [no saludar]
  • Mussiú (iròn)
  • Passa gavatx; passa porc
  • Passar-se gavatx [faltar a allò que s'ha promès]
Frases fetes
  • Franximan (ant, Catalunya Nord)
  • Franximard (ant, Catalunya Nord)
  • Gavatx i home de bé, no pot ser
  • Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs, ni viu ni mort
  • No és bon francès si t'ha dat' el que t'ha promès
  • Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
  • Vinga el que Déu vulga i que no vinguin els francesos
Gascó
Locucions
  • Promesa de gascó [promesa falsa]
Gitano
Mots
  • Calistro (a les terres lleidatanes)
  • Calitxo -a
  • Gitano [brut, mentider]
  • Guits (m pl) [nens gitanos]
  • Noi -a (a la Catalunya Nord)
Locucions
  • Cara d'extremunciar gitanos
  • Semblar en Pepet gitano
  • Pantalons de gitano [estrets a les cuixes i acampanats de baix]
  • Ser un gitano blanc [persona no gitana que enganya en els tractes]
  • Tenir ventre de gitano [menjar de tot]
Frases fetes
  • Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
  • Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres
  • No valer un rot de gitano
  • Ser més gitano que els de sota el pont
  • Tenir més fred que un gitano
  • Tenir més ganes (d'alguna cosa) que un gitano de furtar un burro
  • Tenir més traça a regatejar que un gitano a la fira de Salàs
  • Valga'm sant Paio, patró dels gitanos, que sempre cau en dissabte
Home no gitano (pels gitanos)
Mots
  • Busnó
  • Paio
Grec
Mots
  • Grec, grega [rústic, brut, deixat]
Indi
Frases fetes
  • Fer l'indi (o l'indio*)
Italià
Mots
  • Espagueti
Jueu
Mots
  • Jueu [avar, mentider]
  • Xueta [descendent de jueu convers a Mallorca]
  • Nas de jueu [nas corbat]
Locucions
  • Porc (s. XVI)
  • Viking -a
  • Vikingo -a (cast)
  • Cara de jueu
Frases fetes
  • A Sarral són els jueus, aquella gent tan malvada
  • Com més oiràs el jueu jurar, més te deus d'ell guardar
  • El jueu i el porc, no el fiquis al teu hort
  • Jueu i dona i home amb corona, jamai perdona
  • Renegar com el jueu de Sarral
  • Ser més jueu que els que crucificaren Nostre Senyor
  • Ser més lleig que un jueu de rajoleta
Moro
Mots
  • Jai (m, arg)
  • Marrocà (m, arg) [marroquí]
  • Marrocano (m, arg, cast) [marroquí]
  • Mojamé (m, arg, cast)
  • Mojamet (m, arg, cast)
  • Moraco (m, arg, cast)
  • Morata (m, arg, cast)
  • Morube (m, arg, cast)
  • Mustafà (m, arg)
  • Paisa (m, arg, cast) [marroquí]
Frases fetes
  • La raó, a un moro
  • Els moros que els mati Déu (sinó perquè els fotia) [de les guerres espanyoles del nord d'Àfrica del s. XIX]
Negre
Mots
  • Mandela (m, arg)
  • Mandinga (m, arg)
  • Negrata (m i f, arg, cast)
  • Xarol (m)
Locucions
  • Tossut com un negre
  • Treballar com un negre
  • Ballar amb la negra [tocar-li, a algú, la part pitjor]
Frases fetes
  • Moreno -a (arg, cast)
  • Fes bé, encara que siga a un moro de Guinea
  • Sa raó valgui per un negre
Occità
Frases fetes
  • Bearnès, fals i cortès
  • De Narbona, ni bon vent ni bona persona
Sard
Mots
  • Sard [astut]
Locucions
  • Gelós com un sard
  • Traidor com un sard
Frases fetes
  • Déu te guard de mandra de Pallars i de sard de Sardenya
Sudamericà (genèric)
Mots
  • Sudaca (m i f, arg, cast)
Suec
Mots
  • Fer-se el suec [fer-se el desentès]
  • Suís
  • Turc
  • Turc, turca [rústic, curt d'enteniment]
Locucions
  • Beure com un suís
  • Gelós com un turc
  • Portar una turca
Valencià de la part castellanoparlant
Mots
  • xurro
Xinès
Locucions
  • Enganyar com un xino*